Imágenes de páginas
PDF
EPUB

<Concessio capitanie navium insularum

noviter inventarum facte Ffrancisco de Valeriis.

De nos en Roger de Rovenach cavaller e camarlench del molt al molt alt senyor nostre Rey de Mallorcha e lochtinent seu en lo regne »de Mallorcha. Als amats e discrets en Ffrancesch des Valers patro De capita P. Magre, Barthomeu Giges conpatrons e Barthomeu Moragues P. Giges Ffrancesch Albussa ciutadans de Mallorcha e armadors de dues coches bayoneques la una de les quals cs apellada >Sta. Creu e laltre Sta. Magdalena; saluts e dilectio. Con vosaltres hajats proposat ab les dites dues coches armades anar e navegar a les parts de les illes noveylamen trobades enves les parts de oceident les quals illes vulgarment son apellades illes de Fortuna (fortuna) De hajats elegit en capita e president de les dites coches e de les gents navegants en aquelles lo dit Ffrancesch des Valers al qual es >molt necessari atorgar a ell per moltes coses e diverses fets que esde>venir porien jurisdiccio é imperi en lo viatge damunt dit. Emperamor »dasso a suplicatio e prechs de moltes bones persones e hauda delibe»ratio ab nostre consell sobre les coses en les presents contengudes; confisants empero de la bonesa e leyaltal de vos dit Ffrancesch des Valers, per autoritat del dit senyor nostre Rey atorgam e donam á vos »dit Ffrancesch des Valers, capita e president en les coses damunt »dites tota jurisdictio civil e criminal e mixt e mer imperi sobre totes les gents anants e navegants en les dites coches, de le quals jurisdictio e imperi usar puschats fora empero lo Regne de Mallorques axi be »navegan per mar quo (sic) per terra e en les illes damunt dites e enqualque loch hon serets fora lo dit Regne de Mallorcha axi empero »quo capitans de galeas e daltres vexells de mar han acustumat de »usar. Manam no res menys a tots los mariners e altres navegants en les dites coches que a vos dit Ffrancesch des Valers en totes coses »presthen e obesesquen axi quant a capita dessusdit sots aquesta for. ma e conditio que vos siat tengut e dejats lo dit offici de capitania e de »les dites jurisdictio e emperi usar ab conseyl e de conseyls dels de >munt dits patrons e armadors, o de la major part de aquells. E axi mateix per auctoritat de les presents letres confisants de la bonesa e »leyaltat de vosaltres damunt dits P. Magre Barthomeu Giges Bar>thomeu Moragues P. Giges e Ffrancesch Albussa, donam e'atorgan a vos si a vos o a la major part de vosaltres sera vigares ab causa 0 >menys de causa que puschats destituir e remoure lo dit Ffrancesch des Valers del offici e poder de la capitania demunt dita e en loch daquell un de vosaltres en lo qual tot vosaltres ensemps ab lo dit >>Ffrancesch des Valers o la major part de vosaltres consentrets (consen⚫ »tiets? puschats elegir en capita e president lo qual axi elet de vosal

tres haje lo dit poder e jurisdictio e emperi, e lo destituit e remogut de »la dita capitanía romanga e sia en consely de vosaltres e en la electio »de capita tota hora, e la dita destitucio e remocio de capita e novella celectio fassats vosaltres o la major part de vosaltres, e fer puschats una vegada e moltes e aytantes vegades quantes a vos o a la major part de vosaltres plaura e sera vist faedor. En axi que tota hora e tota vegada que lo capita elegit haja e deja qualsque coses que fará »per raho de la capitania fer ab consell e de cosell de vosaltres damunt »dits. Manam empero a tots los mariners e altres qualsque quals navegants en les dites coches que axi be en mar quo en tèrra fora empero lo dit Regne de Mallorcha obeseschen a qualque capita elegit per la manera e forma damunt dita. Aquesta empero concessio e licencia du>>rar volem per tot lo viatge damunt dit e no daqui avant. Dat, en la »Ciutat de Mallorcha a xvj dies del mes dabril anno dni. MoCCC.• xl° > secundo. >>

Nos Guillermus de logustaria miles locumtenens nobilis et Egregi viri domini Gilaberti de scintillis domini de nules Gubernatoris Regni >Majoricarum scientes et attendentes quod ob reverentiam altissimi >creatoris domini dei nostri Jhesuxpi, et virginis gloriose beate marie »pie matris eius et totius Curie superiorum vos Johannes doria, arnaldus Rogerii Jacobus segarra et Guillermus Fuzerii de Majorica de licentia et permissu santissimi domini nostri pape atque Illustrissimi domi>ni nostri regis aragonum transffretare intenderitis de presenti cum »quamdam navi et pluri familia vos concomitantes apud Insulas du»dum inventas vocatas de Canaría causa et pretextu gentes in ipsis in>sulis habitantes et deum minime angnoscentes converteidi ad cogni. >tionem divine trinitatis et ad fidem ortodoxam reducendi, animatver«tentisque et prout per vos nobis extitit supplicatum quod ubi multe ▸gentes sint sine aliquo duce seu capitaneo presidente decet curam gerere circa eas et illarum comoda investigare ut utilitatis justicie per>sistit in eidem et singulorum status illesis ingeriter conservetur pre▸nominati autem johannes Jacobus et Guillermus et alii plures ad dic>tas Insulas transgressuri de vestri Arnaldi Rogerii predicti diligencia et solertia confidentes vos elegerint in capitaneum dicte novis dicte navis ac Rectorem gentium cum ea navigantium ad insulas supradic»tas Ideo nos locumtenens ante dictus auctoritate oficii quo fungimur »et ex parte dicti domini nostri Regis Aragonum sufficiencian legati. etatem et bonitaten dicti vestri arnaldi non inmerito concernentes poɔnimus et constituimus in capitaneum ductorem ac rectorem supra dic. tis gentibus et singulis earumdem transffretantibus ad Insulas supra»dictas in mari et in terra, vos jam dictum araaldum rogerii habito primitus a nobis corporali ad sancta dei evangelia juramento et homagio nobis por vos ore et manibus com`ndato quod vos in hoc officio capi

»tanie habebitis bene et legatiter et siaccuderit deo volente quod dictas >>Insulas vel aliquam ipsarum adquireretis quoquomodo quas ipsas Insulas vel aliquam earum per vos adeptas tenebitis in feudum dicti domi»ni nostri regis Aragonum et nomine et vice sua nosque de certa scien»cia damus vobis plenum posse exssequendi in et supra dictas gentibus >et singulis earumdem ac bonis suis et penitus exercendi juridiccionem Domnimodam civilem et criminalem et cognoscendi in omnibus causis litibus et controversiis civibus et criminalibus et gentes predictas cap. dellandi et regendi prout vobis videbitur melius expedire. Et de cri>>minibus inquirendi et reos tam in causis et factis civilibus quam cri<<minalibus si comdepnandi vel puniendi fuerint in ere vel corpore inmi>nendi et si absolvendi fuerint absolvendi et mandata facere et preco>nitzaciones quaslibet ex parte vestri praconitzari facere et penas pone. are et eas habere et levare. Et ad omnia alia et singula facienda et exe»quenda que ad consimilem officium capitanie et juridiccionis civiliter «et criminaliter pertinent et spectant et pertinere et spectare videntur >>tam de consuetudine quam de Jure semper in omnibus reddendo obser>>vando et tenendo omnibus tam majoribus mediocribus quam minoribus >>et generaliter omnibus cuiscumque sexus et condicioni existant. Et si »nece fuerit subcapitaneum loco vestri ponendi a quo consimile sacre. >>mentum et homagium recipiatis de predictis. Quoniam in omnibus »supradictis et singulis auctoritate qua suppra conferimus vobis plena>>riam potestatem ac comitimus vobis vices nostras plenarias cum pré>>senti nos enim mandamus auctoritate predicta universsis et singulis ad <dictas Insulas transffretantibus cum navi predicta quod vobis dicto arnaldo tanquam capitaneo et rectori predicto obediant pareant et at»tendant vestraque mandata ordinaciones et provisiones quaslibet per avos factas et statutas servent et teneant firmiter et complete dum de »>dicti domini regis et nostri processerit beneplacito voluntatis. In cuius rey et. Data Maioricarum xшj die madii anno predicto (1352) Ja. asse.»

El Dr. Marin de Cubas (1) escribe con referencia al cristianismo que; «Llegó á Canaria Sn. Avito el mes de Octubre >>>que es entrando el otoño el año 101 de Cristo; de los puertos >>mas frecuentes de esta Isla es el de la parte del Sur llama. >>do Ganeguin, como otro en Africa frontero á este Arguin, »significa mar quieto; hay vestigios de haber habido cerca >>de este Puerto una grande población de este nombre: cerca

(1) Dr. Marin de Cubas: op. cit. Lib. III, cap. XV, p. 272.

»de aquí está la Iglesia primera que hubo en esta Isla, que »es una cueva que despues los Mallorquines que en ella »comerciaron por la verdadera noticia antígua que escribió Luitprando Rey de Lombardos de la predicación de »la fé en esta Isla por Sn. Avito mártir, continuaron en Desta cueva el decir misa con advocacion de Sta. Agueda; >hay memoria muy antecedente que en ella hubo siete »Obispos juntos juzgan algunos ó si fué cuando la pérdi»da de España, no se ha alcanzado saber hasta ahora: »afirmabanla los Canarios de memoria en memoria de que tenian hechos romances ó jacaras aun de su origen que »decían haber venido encantados en forma de aves desde »Africa del monte Atlante, que llamaban Montes claros, »con grandes fabulas y ficciones: fué Sta. Agueda natural »do Sicilia fué por los años de 250 poco mas o menos su »martirio; tuvo un templo casi otra maravilla del mundo.

«Habiendo Sn. Avito entrado en Canaria sabremos el westado de los barbaros gentiles que numen ó adoracion »ó costumbres soguian dice el poeta Fortunato en una epigrama que hizo á Sn. Avito lib. 5 de que en Canaria bau>tizó quinientos Sabatarios que es lo mismo que judios; floreció imperando Justiniano año 540.

«Abluitur sudeus odor baptimate divo Et nova progenies deddita surgit aquis Utheons ambrosios macri spiramine rore »Vortico porfuso chrismatis effat odori.»

Y escribiondo sobre San Avito dice: (1) En la borrasca scruel contra la Iglesia por Trajano, fué juntamente en Canaria como en España, el martirio de Sn. Avito y scuatro ó mas do sus muy allegados, que primero muriewron on ostio, y el por el invierno ú otoño; repitele Marwotal los fuegos que hacen encendidos do prima noche, wuso muy antiguo de pastores, y comidas en el campo; porque sus habitaciones son solamente reparos contra el tiempo cuando es riguroso,

[ocr errors]

Maron de Oude og en hd III. cap. XV, p. 28

«Cuatro años asistió Sn. Avito entre los gentiles, habi>>tó en los llanos antes llamados Arauz, dioles en aquel >>campo Sn. Avito una comida muy abundante à sus fieles »sábado á la tarde el dia tres de Enero por celebrar el dia >>siguiente la fiesta de la Circunsición del Señor que en e! »año primero de Cristo fué la luna nueva á dos dias y tres >horas de Enero en el año 106, dia de su martirio por dia fijo, que despues se establesió á primero de Enero. Habia >precedido ya la fiesta de los gentiles Sabbata; el dia 24 de >> Diciembre miércoles á las tres de la mañana vijilia de la »Natividad del Señor, donde circuncidaban á todos los >>niños de un año nacidos, de pocos ó muchos dias juntos; >>fué conjuncion en un grado y 22 minutos del signo de >>Capricornio el año antecedente de 105. En este sitio que >>son los Llanos de Telde, que es su arrabal de la Ciudad, »está la Ermita de Sn. Gregorio Obispo fabricada por los >>Españoles conquistadores por memoria que decian haber >>visto, otros soñado, á un Sto. Obispo que habia fama es>>tar regado el suelo con sangre de martires; y yo así lo >>he oido decir de muy antiguo. Los que mas presente le >>veian eran pastores y ganaderos, en el barranco y arroyo >del agua donde predicó y bautizó, y alli le llevaron pare»>ce ó fué arrojado à quitar la vida sobre una piedra que »tiene impresas las dos rodillas que llaman la piedra de >>las piletas junto á la madre de la acequia del agua al pié >>de un risco alto de mas de 20 varas de á cuatro palmos, »y este sitio es donde le han visto vestido de Obispa: fué >>muerto ó arrojado al poner de la luna como las ocho y me>>dia de la noche, llevado con gran griteria, voces y silbos: >>habiendose juntado los gentiles de aquella comarca, que te>>nian el gobierno, ó no vivia el Rey Canario aun hasta la >conquista en Cendro que fué poblacion grande de casas »terradas como hornos y en cuevas, despues los de Telde >en caserios de chosas; y Tara, pueblo de cuevas de tosca >>blanca, y caserios; estos pueblos estan en triangulo en >montesillos altos separados entre si con barranqueras,

« AnteriorContinuar »