Imágenes de páginas
PDF
EPUB

=

rá plenament sempre que convinga. Escriguem lo Sr. oidor Ferran, per orde de V. S., en resposta de carta mia de 28 de Decembre, que escriguí á V. S., que nom diu lo que dech fer de la vila de Orta per ser de ma religió, pero que seria be se recordasen de mon nom pera molt temps; diume aixi mateix dit Sr., que mire sis podrá traurer alguna composisió conciderable dels que tinch presos, y responguí á V. S. ab carta de 10 de Janer, que per moltes causes nos podia tractar tal cosa ni convenia. Escriume V. S. ab carta de 18 de Decembre, Registrata in Registro Primo Belli fol. CXVII, que al consell de Justicia ha paregut que als presos de Orta los castigue rigurosament com millor me aparega convenir, y que en tenir occasió, ne envie vn ó dos á eixa ciutat pera fer exemplar de semblants delictes. Escriume lo Sr. Diputat militar, ab carta particular, que si Pere Moragrega no está molt culpat gustará se li fasa bona obra. Informil dels delictes comesos y dels inconvenients y auria en sa llibertat, la qual carta degué V. S. veurer, puix ab carta de 6 de Abril, Regis tratasin Registro Belli 2.°, fol. CCXXXXIII, se refereix á la que dit Sr. Diputat scriurá particularment, lo qual diu que per qui tinga comés tals culpas, ningú pot intersedir, y menos Sa S.a aqui era feta la offensa, ab major directió per ser diputat: y ab la mateixa carta de 6 me diu V. S. que si los que son passats á viurer en Aragó volen tornar á ses cases essent estats mal affectes á la Provincia, los compose, segons las aziendas, si me apar, ó procehesca contra ells y altres á la confiscació de llurs bens. Ab carta de 13 de Abril, Registrata In Registro primo Con. Jus. de fol. CXXXXVIIII, me diu V. S. que lo Consell de Justicia ha determinat que secreste tots los bens dels que en dit procés consta estar culpats, y publique la enquesta als presos, sino es als que han corregut sort ó rifa: ningú la ha correguda, sino en la forma dalt dita, que fou pera veurer quins moririen açí y quins avien de anar aqui, á que V. S. ne fes lo exemplar, y est género de sorts tots los que estan presos la corregueren, y així no se ha exequtat los ordens de esta carta, perque se opposen lo un al altre. Ab carta de 22 de

Abril, Registrata in Registro Com. 3.o fol. CCCXXIIII, diu V. S. que deixa á ma prudencia los segrets se han de fer en la vila de Orta, ab carta de 4 de Maig, registrata In Libro Belli 3.0 fol. XXI, me diu V. S. que si hagués tingut memoria del que los refferí en ma carta de 27 de abril, no me aurien manat que deixás tornar als habitants de Orta que estan ausents en Aragó, y així que deixe suspés est negoci fins á que V. S. resolga lo enviarme alguna persona pratiga pera fer los segrets. Ab sa carta dels 5 de Abril, que al meu entendrer, no es sino de 5 de Maig, Registrata in Registro 2.o Consilii Justitie fol. LXXVI, me refereix V. S. lo contengut en la de 13 de Abril, y de nou me ordena secreste las aziendas als culpats en dit procés, publique les enquestes als presos, y los reba las deffensas si les donen, y relaxe lliurement als que han corregut sort, si sels han de publicar les enquestes. ¿Com sels ha de secrestar las aziendas? ¿y si se han de relaxar liberament, com sels ha de donar deffenses? Jo so poch intelligen per estes coses, y així envihí á comunicar est negoci ab lo Sr. Diputat Militar, pera que me declarás lo ánimo de V. S., y me respon ab carta de 27 de Maig, que non relaxe ningú, que V. S. está mal informat, y que com no está al peu de la obra, no veu los inconvenients sen segueixen. Y luego rebo carta per lo Dr. Francesch Morera de 13 de Maig, registrata in Registro Belli 3.0 fol. XXXXVII, en quem diu responent á carta mia de 7 de dit mes de Maig, que los aper molt be, que en cas de V. S. vulla vsar de clemençia vers alguns dels presos, es convenient que per ara nos traguen de la presó. Puix si V. S. me scriu estes coses ¿que sentiment será just faça V. S. de que no aja posat en exequtió lo lliurar homens tan culpats, y que han de ser, y son estats tant perjudicials á la Provincia? Si V. S. mira dita carta mia de 7 de Maig, veurá que li dich que pera publicar les enquestes als presos, es menester reçençir los testimonis, que com jo noy asistí al fer dit procés, no ni avia ningú fos citat, y jo nou sabia, y sens açó no sen podia fer judici. Be podien los Srs. del Consell de justicia advertirmo, puix lo procés se es fet á instan

cia del Procurador fiscal, y no estava clos ni publicat als reos: en dita carta veurá V. S. si han corregut sorts, ó no, y en ninguna lley del mon les sorts comprenen mes del que vol qui les fa llansar, que be podia ferles llansar entre molts que aguesen de morir, sobre quals cremats, y quals degollats, quals moririen vuy, y quals demá. Pregunto á V. S. si podria tenir V. S. molt justa queixa, si un delicte tan inorme y perniçiós lo agues jo remés y perdonat sens darne. part á V. S.; si auria pogut dirme que no tinch la jurisdictió tant dilatada, y que per cobdicia mia era prodich del be de la Provincia. Adverteisch á V. S. que en esta vila e castell no ha V. S. enviat presidi, que jo hy he tingut de la gent de aquestes viles (fent en açó vna azanya no coneguda de V. S.) que lo primer dia que si posá, los de la vila de Mora me vingueren conçiliarment á significar que de aquella vila (sent la millor de tot aquest districte) non volia venir ningú á la guarda y presidi de esta, per no estar entra los enemichs, que ara ultimament los de la vila de Flix han dit en la Ballia que ells estan resolts á deixar de veniri, y que han tractat en dita Ballia que totas las vilas deixen de acudir ab gent al Terçio, sino ques retiren totes á un mateix temps, y que es molt contingent ho fasen ym deixen sol; que tingui molt que fer en reportar la gent de tota aquesta terra quant prenguí aquesta vila, restant queixosos de mí perque nols avia degollat, y tingué prou que fer Cabanyes, que fou qui acompanyá los presos al castell de Miravet, en deffensarlos que nols y matasen per lo cami: que en la vila de Miravet pujantlos al castell, los acometeren á scopetades y penardades, ahont ne mataren vn dit Joan Claresvalls, y á altres tres ó quatre ne feriren de penardades: que no tinch tants soldats en est presidi que no sien mes los naturals mal affectes: Que nos pot pensar que qui fou enemich de la Provincia quant de ella sols avia rebut beneficis, que ha de ser affecte á ella demprés de aber rebuts (segons sa opinió) agravis de ella ¿que han de dir estos pobles que veuen que no era possible se conservasen, si los enemichs fossen entrats en esta vila? ¿que han de fer los mal

affectes (que no son pochs encara) si veuen que V. S. no fa cas de tals alevosies, si per traicions sols imaginades ha procehit V. S. ab confiscacions, y lo Poble ab morts y cremes? esta tant declarada y tan detestable maldat, ¿com pot passar sens ninguna condempnació sens ningun castich? ¿Imagina V. S. per ventura que está curada ja la enfermedat de esta Provincia? no es possible: pero ignora V. S. la inquietut y cuidado ab que están vuy les armes de aquesta comarca, circuits de enemichs per Miquinença, Fraga, y Tortosa, subjectes á si los Aragonesos y Valencians pendran las armes. ¿Iudica V. S. de tant poca importancia aquest districte que no importa que lo enemich lo prenga? Ja tinch significat á V. S. y al Sr. de la Mota que está circunvalat del riu Ebro per totes les parts de Cataluña, y que lo pasar dit riu si ja quiu deffensa, tindrá grandissimas difficultats; que pera pendrerlo es possible, y molt basten los soldats y ha en Fraga y Miquinensa, y quant no podrien conseguiro ab industries y promeses fent que sels rendisen los llochs, ques pot molt ben temer, si veuen que V. S. fa poch cas no sols dels ques rendeixen, sino també dels ques rebellen y prenen les mateixes armes de la Provincia, pera offenderla y destruirla. Concidere V. S. ma reputació en quin estat restava si Orta fos eixida ab sa pretenció, puix necessariament se avia de seguir, ó lo rendirse totes les viles de mon districte, ó lo fugir tots y desempararles, y si qualsevol de estes coses agués succehit no era possible que lo Senyor de la Mota ni ab altre tant exerçit fos entrat en lo dia vuy en lo camp de Tarragona. V. S. com no te plática en dea quest pais, no es molt que no aja considerat estes coses, puix jo no les hi he sabudes significar tenint obligació y desigs de fero. Pero suplico á V. S. adverteixca que si lo Rey de Castella ha de fer alguna demostració, que esta ha de ser la part en que primer ha de topar, que te deu llegues de frontera vberta y que si V. S. ab castich als dolents y ab alagos y estimacions als bons no conserva esta terra, y fará vn grandisim periudici á la Provincia; estes son materies que nos poden per enter reduir á la ploma, y així dich á

V. S. ab resolució que, ó per temor que los presos en estar llivres li han de armar altra traició, ó per recelar que altres mal affectes los immiten, ó per porque los demés no sem amotinen irritats de les morts y ferides succehiren en esta terra en la consideració dels danys sels avia de seguir á eixir ab sa pretençió, y dels grans gastos han fet en sustentar est presidi sis meses ha, Suplico á V. S. sia servit conciderar estes coses, y si en alguna cosa he deservit á la Provincia, donarme llicencia pera anarmen á servirla al exercit, enviant açí altre pera que exequte lo que V. S. mana, que amés de que jo confeso no tinch capaçitat pera coses tant graves, sento molt lo perdrer ma reputació, aventla conservada ab tants grans perills estos nou mesos que ha me te V. S. accupat en est puesto, sens que en estos y comprenga los avisos he tingut de que alguns de aquesta vila han offert en Tortosa de matarme, ni lo que se deia en dita ciutat que tenien concertat ab alguna de aquestes viles, quem baixarien pres á Tortosa; que han publicat ab crides que donarien quatre mil scuts á quim matás, y altres de que. me han cercat en differentes parts pera matarme. Ab altres dos cartas me scriu V. S. capture á fra Rafel Clariana, per ser anat ab cartes á Aragó quant rebi eixos ordens de V. S. hera tornat avia quinze dies; ab tot lo he capturat, y presa la deposició que ab esta envio á V. S. y una relació del guardia de dit monastir de Orta que li fiu fer per veurer si conformaria ab la deposisió. Veja V. S. que mana faça: lo dit frare portava una patent del provincial pera anar á visitar lo santuari de N.a S.ra del Pilar, y no li he trobat altre paper. Lo proçés de Joan Aguiló está fet pera declararcli segrest, pero segons corren estes coses, me apar será be V. S. ho faça tot, que jo no gusto entremeterme en res. Desde la semmana de passió en sa, tinch aci un capitá portugués nomenat don Pedro Urtado de Mendoza; diume que scriga á V. S. lo occupe en lo que sie servit, y li sinyale sou, que per mon orde está hospedat en casa de Lluis Riba, mon sargento mayor, y tan gran gasto sens saber V. S. com ho voldrá pagar. Vuy he rebut una carta de V. S. en quem

=

« AnteriorContinuar »