Imágenes de páginas
PDF
EPUB

mal; ejecucion de las sentencias; personas á quienes no dañaria la cosa juzgada; remedio contra las sentencias pronunciadas por documentos ó testigos falsos; confesion en juicio; apelaciones; cesion de bienes; posesiones dadas por autoridad del juez y privilegios del fisco.

El LIB. VIII consta de ocho títulos, y en ellos se trata de la fuerza ó violencia hecha en los bienes, ó sea de los interdictos; prendas; fianzas; modo de hacer los pagos; eviccion ó saneamiento; adopciones y emancipaciones; rescates de personas y donaciones.

El LIB. IX, que consta de treinta y ocho títulos, puede llamarse el Código penal de Valencia; porque comprende los delitos y las penas. Siendo además muy importante, porque contribuye mas que otro alguno, á demostrar en gran parte la organizacion que se dió al reino conquistado. Los títulos primeros hablaban de quiénes podian acusar; adulterios y raptos, falsedades y monederos falsos; estelionatos; injurias, y declaraciones y preguntas hechas en el tormento. Respecto á este punto debemos indicar, que cuando alguno fuese acusado de un crímen ó gran maleficio, y se reuniesen en su contra tales indicios y señales que fundadamente le constituyesen en reo presunto, deberia ser puesto á cuestion de tormento: pero si fuese persona honrada, á juicio del juez y de los prohombres consejeros, no se le podria atormentar. Tampoco á los niños menores de ocho años: ni al siervo para obligarle á declarar contra su señor, excepto en crimenes de lesa majestad, herejía ó falsa moneda ni al liberto contra su patrono: ni al hijo contra sus padres: ni á los padres contra el hijo: ni al hermano contra el hermano. Los hombres libres tampoco sufririan tormento. por negocios civiles, à no que fuesen presentados como testigos; en cuyo caso, y prestando declaraciones contradictorias de las .cuales se presumiese fundadamente falsedad ó mala fé podian ser atormentados.

El tít. VII que comprende cuarenta y cuatro leyes, trata de los crímenes y faltas, heridas, &c.; y el siguiente con treinta

=

y una, se ocupa de los malhechores. Los dos siguientes, de los crímenes de lesa majestad y traicion. Desde el Tit. XI cesa la parte criminal de este libro, ocupándose los restantes, de las denuncias de nueva obra, homenaje de los feudatarios á los señores y caza. La significacion de palabras y reglas de derecho ocupan dos títulos, á los cuales siguen otros sobre naufragios tribunal del baile; notarios; treguas y guiajes. = El Tít. del derecho feudal, comprende veintisiete leyes, que no son en resúmen otra cosa, sino el derecho feudal catalan, tal como lo hemos explicado al hablar del Principado. Lo mismo sucede con el título que expone todas las prescripciones legales sobre el juicio de batalla valenciano, muy parecido al catalan, así en los casos que era lícito el combate, como en las solemnidades prévias y medios de efectuarlo (1). Siguen algunos

}

(1) DE BATALLES.-I.=Fem fur nou que nos ne altre tenen nostre loch, no puscan reebre batalla en nostre poder que alcun vulla fer ab altre per assalt ne per voluntat.

II.=Batalla no sia jutiada en alcun pleyt en lo cual la cosa de que es pleyt pot esser provada per leals proves ó per testimonis; car lla on prova fall es jaquit a juhi de Deu e domens: sino en cosa de tratio é la donchs es acostumat de fer batalla si las parts si acorden.

III. Aquells quis combatran sien pars e eguals de linatge é de riquees, e sien mesurats per les spatles e per los brazos e per les cuxes e en altea e en grossea, e sie donat un dit de grossea à dos dits daltea.

IV. Los pajeses ols vilans sis combatran entre si sien tan solament contrasembles.

V. Los cavallers nos combaten ab altres sino ab cavallers; e burgeses ab burgeses; e vilans ab vilans; e pajeses ab pajeses.

VI. Nos o alcun senyor en la ciutat ó el regne de Valentia no pot tornar son vassall o son hom o ciutada per batalla encara sil reptara de traytio.

VII. La cort elega homens feels é faza lo camp, el palench ab las sues propies despeses; los quals feels juren que feelment se menaran per cascuna de les parts; e que negu no gos parlar ne fer senyals mentre la batalla durara, e qui ho fara sia punit criminalment.

títulos sobre molinos, hornos y baños, y varias ordenanzas municipales sobre los precios del pan y granos; pesos y medidas; oficio del almotacen, marineros fugados ó criminales, al

VIII. Aquells quis combatran à cavall port cascu dues spases e dues maces menys dagullo; e que visten asberch ab capmall e calces de ferre; e que port scut e lanza e capell de ferre; e no port coltell, ni misericordia, ni nulla altra arma, ne no meta zucre candi en null loch del scut, ne en altre loch; ni port nomina ni breu, ne pedres pretioses, ni neguna altra machinatio; e aco jur cascun daquells. Aquest fur mellora e romanza lo senyor rey.

IX. Batalla no dur sino per tres dies del sol exit entro al sol post: ells batallers tornen el camp ab aquelles armes ab les quals del camp exiran e en aquell stament, e la cort guart aquells en una casa departidament, que no menuguen ensemps ne yaguen, ne les nafres nols sien guardades ne adobades, ne alcuns no parlen ab ells, e que egualment los do hom á meniar.

X. Sil bataller sexira del camp, o dira vencut, so o paraules semblants, o si mor el camp; aquell bataller será vencut.

XI. Yassiazo que la ma, ol braz, ol peu, ol cap del bataller exirá tan solament foral camp, gens pera co no roman que aquell bataller nos pusca ayudar daquells membres que exiran del camp contra laltre bataller.

XII. Los cavallers meten penyores de quatrecents morabatins alfonsins tan solament cascuna de les parts; e los ciutadans de trecents morabatins; els vilans els payeses de cent morabatins.

XIII. Lo bataller qui sera vencut perda les penyores, de les quals haya la cort la quarta part e el vencedor lo romanent: e aquell qui será vencut restituesca lo dan al vencedor que havrá feyt e les despeses que havrå feytes en los metges; el vencedor haya la cosa per que la batalla fo feyta. E sil tornat será accusat de crim de tratio é será vencut, romanga traydor é isque del regne; el mayordom nostre haya les armadures, él cavall: e si nos no serem presents haya aquelles coses la cort del loch. XIV. Les parts tornen les penyores en poder de la cort.

XV. Alcun cavaller ó scuder ó qualquier altre strany qui seran a veer la batalla no cabalquen en cavall ne porten alcunes armés.

XVI. Los hostes retenguen los cavalls qui seran en lurs cases, é totes les armes daquells qui albergarán ab ells.

=

XVII. El camp de la batalla sien dotze guardes de la ciutat sens armes, enaxi que en cascun angle sien tres: les quals dotze guardes sien nomenades e eletes e posades per la cort e per los prohomens.

guaciles y carcelajes; pañeros, sastres, y acerca de la bondad de los paños, telas y fustanes.

El tít. XXXI se ocupa de los acequieros, y consta de cinco

XVIII. E a torn del camp sien los ciutadans de la ciutat en cavalls ab armes; e quatre prohomens enquiren e ordenen aquells.

=

XIX. Los altres ciutadans a peu sien armats e stiem derrere los ciutadans cavalcants ab armes.

XX. Apres los homens de la ciutat à peu armats stien tots los altres homens stranys cavalcants o a peu sens armes.

XXI. Quan los batallers seran el camp, sia cridat que negun no faza alcuns senyals de paraula ne de feyt; e si alcu azo fara demantinent sia pres per les guardes armades á cavall; e com será pres sia punit a arbitri e a conexenza de la cort e dels prohomens.

XXII.=Negun no sia osat de pendre aquell qui fara senyals sino les guardes, e qui ho fará sia punit a arbitre e á conexenza de la cort e dels proho mens.

=

XXIII. Lo sagrament dels batallers sia feyt segons la forma del reptament.

XXIV. Lo bataller yur sobre sants evangelis de Deu publicament en lesglesya denant laltre bataller en aquesta guisa: «Yo aytal yur que fermament aquest per qui yo faz la batalla demana dret e veritat, axi Deus mayut en aquesta batalla, e els sants evangelis de Deu." O si ell fa la batalla per si mateix yur axi:" Yo aytal yur que fermament deman e defen veritat e dret, axi Deus mayut en aquesta batalla, e els sants evangelis de Deu.",

XXV. Fem fur nou quels feels deven quan los cavallers quis deuran combatre el camp, los uns tener la un cavaller, els altres laltre, e que no lexen anar la un vers laltre tro que abduys sien apparellats: e quan sien appellats que aquells pus partit los hayen lo sol quels lexen anar; e puys ques combaten.

XXVI. Les despeses les quals feu per la batalla á fer lo vencedor, restituesca á reta aquell qui será vencut al vencedor.

[ocr errors]

XXVII. Sil reptador no vencra lo reptat enfre tres dies enfre los quals fan el camp; lo reptador sia haut é tengut per vencut e per condemnat.

XXVIII. Los cavallers els altres qui deven fer batalla deven esser mesurats sots aquesta forma, co es a saber; que deven esser nuus en bragues; e deven esser erets sobre una taula plana ab brazos erets e ab les mans juntes e dementre que sian mesurats per les spatles; axi stant deven

=

leyes que son las primeras del derecho valenciano sobre el importantísimo punto de riegos. El resúmen de ellas es, disponer la conservacion de las acequias y perfecta distribucion de las aguas. Los que se aprovechasen de ellas para regar, pagarian el derecho llamado de cequiaje. Los acequieros tenian el deber de limpiar las acequias una vez al año, sin echar otra vez el agua en ellas hasta que estuviesen completamente limpias Los herederos regantes limpiarian todos los años las acequias inferiores ó sea los brazales, y conservarian los sitios de repartimiento de aguas; rehaciendo y reparando segun la forma antigua, es decir, segun la costumbre de los moros, los puentes de paso, por donde solo podrian transitar los herederos ó propietarios de las heredades: compondrian á su costa las acequias que se rompiesen; y si la exclusa principal sufriese algun deterioro, la repararian sin falta alguna tambien á su costa, dentro de diez dias en invierno y ocho en verano, dejándola en la forma y estado antiguo. La ley final comprende las penas de los que infringiesen las anteriores.

=

El título de los médicos tiene dos leyes, y por la primera

esser mesurats ab un fil de li o de canem encerat que sia de quatre o de cinch fils, e sia tort e ben pulit que nos pusque allongar; e sien mesurats per los pus grosses lochs del cors zo es á saber per los pits sobre les mamelles, e per los brazos, e per les cuxes; co es a saber per les pus grosses lochs; e deven esser mesurats daltea del cap del nas entro al talo, en axi quel fil puig pel front e per mig del cap e devall per lo dors entro al talo. e aquell qui será mesurat deu esser be eret en axi que no sencorb à enant ne à enrere: e deven esser donats dos dits de longuea á un dit de gruxa per les spatles. E si mayor será la longuea o la gruxa a aquella rao; e en aquell loch on seran mesurats deven esser dos feels homens qui mesuren aquells; e deven esser mesurats en alcuna casa en que no sia molta gent sino tan solament la cort, els mesuradors, els feels e aquells qui seran mesurats; e aquells feels qui seran de la una part e de laltra, no deven parlar dementre que aquells qui deven fer la batalla seran mesurats, si donchs per aventura no vehien que no fossen feelment

mesurats.

« AnteriorContinuar »