tenus nobili viro et dilecto nostro Guilaberto de Crudiliis ac venerabili et dilecto Bartholomeo de Villafrancha Terraconensis Eclesiae Archidiacono, quos ad vestram celsitudinem duximus transmitendos, credatis super hiis, quæ vobis ex parte nostra duxerint referenda. Datum Barchinonæ VIII kalendas May anno Domini M.CC.LXX. nono. Capitula de quibus dicti nuncii loqui debent cum Rege Franciæ. Primerament li diguen la posa qui es feta entrel sennor Rey Darago, et el Rey de Mallorcha son frare, et que abans no loy havia pogut fer saber per ço cor mantinent hac á anar á les vistes de Don Sancho. Item del fet de la vista per que esdevenc que nos viren, ço es assaber, per rao de la justaya quen Sanxo havia feta; enpero que nos partiren ab guerra ne tant mal com dien. Item con lo Rey de Castella et en Sanxo requeren et fa lur poder en haver amistat et amor ab lo Rey Darago, et sobraço diga con la demanen en encarreguen lo Rey: et atressi, com demanen los Infants fills den Ferrando; mas que ben creu lo sennor Rey que la on el volgues venir á lur amor, que de la demanda dels Infants li jaquirien fer ço qui rao fos, et hometrien á ssa voluntat; et parlen ab lo rey de França si vulria quel Rey parlas quels Infants haguesen terra en heretaments del Rey de Castella en la frontera, quel Rey lur pogues defendre, et que romanguessen ça en Espayna. Item sobre la resposta ho paraules que hagen ab lo Rey de França sobre aquestes coses poden moure axi com per si, com lo Rey Darago ha molt percaçat, et percaça la sua amor, et ell poc la sua; et digali que no li volc otorgar ajuda sino aquella den Johan Nuniz, qui pro nol tenia, per ço cor en Johan Nuniz ha pro que fer de si meteix, et encara cor es natural del Rey de Castiella no poria entrar en batalla contra ell. Atressi, con lo Rey Darago li ha demanat lo dret seu de Navarra, et encara negunt acabament, levat beles paraules non ha haut; ans apres quel Rey Darago li hac feta demanda de Navarra el Apostoli len hac escrit, et ell otorgat quel plauria et vulria tot lo dret del Rey Darago, et el impetra dispensatio de son fill. Et sobraço pot li tocar dels drets quel Rey Darago ha en Navarra, ço es assaber, de cartes dantiquitat de posessio et domenatges, et pot li atressi obrir la carrera per que cascu poria haver son dret á bon enteniment, sil Rey de França no era tant cobeejos daver terra, ço es assaber, del maridatge del fill del Rey Darago, et de Dona Johanna. Et aquestes coses digen ȧxi largament com ell les ha enteses, et axi ordenadament com rao aport, segons les paraules del Rey de França. E entre aquestes paraules, la on mils venga por rao, diga les amors quel Rey Darago li ha fetes datorgar lo passatge per sa terra, et viandes et combatedors, et altres coses quel demana: et de metre son cors á peril en trer aquells Infants de Castella. Per les quals coses ell ha hauda aquesta enemistat del Rey de Castella et de sos fills. Item deven demanar vista de part del Rey Darago á Carcassona, ó á Narbona, ó á Tolosa, si en altre loc pus prop fer nos podia, et temps á la vista entorn lo mes dagost, ó entorn aquell temps. Item apres aço diguen al Rey de França lo fet de Mompeler, axi com sera acordat per ells, et perlos missatges del Rey de Mallorcha. Pero si el Rey de França no vulia otorgar lo fet de Navarra, no sia demanada la vista; mas que facen á ssaber al sennor Rey la resposta del Rey de França, el sennor Rey farals en saber lur voluntat. Atressi, sil Rey de França vulia fer et otorgava lo fet de Navarra acen o saber sobte al Rey, perque pogues preveer com enantaria ab lo Rey de Castella. NOTICIAS DE LA VIDA Y OBRAS DE RODRIGO CARO. Consta de su fé de bautismo que nació en la villa de Utrera, diócesis de Sevilla: fué hijo de Bernabé de Salamanca y de Francisca Caro, y se bautizó en domingo de Octubre de 1573. Su familia antigua y conocida en Utrera, era oriunda de Carmona. Se consagró al estado eclesiástico y se ordenó de sacerdote: aunque su principal estudio fué la jurisprudencia. Ejerció varios destinos importantes al servicio de los arzobispos D. Pedro de Castro, Don Luis Fernandez de Córdoba, D. Diego de Guzman, cardenal Borja y cardenal Spínola, pues fué vicario general y juez de la Santa Iglesia, visitador de algunos partidos, de fábricas y de monjas, juez de testamentos, y cuando murió era visitador de hospitales y cofradias, examinador sinodal y de la junta de gobierno. Murió en Sevilla en 10 de Agosto del año 1647, á los 63 años de edad. Fué enterrado en la parroquial de San Miguel, donde los de su familia tenian sepultura |