Instancia de un vecino de Sevilla contratista de la Real Suministros á un regimiento procedente de Portugal. Operaciones del ejército inglés. Operaciones contra el ejército del general Dupont. Carta del general Dupont.. Elogios del general Castaños. Insobordinación del batallón de Murcia. Contestando en 28 de junio de 1808.. Operaciones en las inmediaciones de Andujar. Fortificaciones del Puerto del Rey y Despeñaperros. Cartas del duque de Abraantes. Carta del general Dupont. Organización del Ejército.- Suministros. Operaciones en Puente del Obispo y Baeza. Carta del general Behard.. Carta del general Dupont. Carta del general Dupont. Carta del general Dupont.. Carta del mayor general Spence.. Quejas sobre la supuesta inacción del ejército. Carta del Rey José. Felicitaciones al general Castaños por la batalla de Bailén. división de Dupont que después de la batalla de Relación que manifiesta la artillería, montajes, armas, . Evacuación de Madrid por las tropas francesas. 53 54 56 59 60 62 63 64 65 68 69 73 75 76 77 81 85 87 88 90 91 92 93 99 . . 107 Instrucciones al mariscal de campo D. Tomás Moreno. . 109 110 116 . 117 . 121 De la forma e solemnitat que vuy se acastume com algu es promogut en caualler Poc es vuy seruada per los qui volen esser promoguts en Cauallers la comendable deuota forma e pratica ja dita que los Cauallers seruauen en la promocio de llur cauallería. E per go legim que aquells antichs eren los mes gloriosos e famosos cauallers e an executats actes de indelible memoria. Per quant principalment tenien fe hi esperança en deu e continuament hobrauen virtuts e squiuauen vicis e delits. La forma que per los Reys de Spany e per los qui han poder de crehar e promoure cauallers vuy se acostume es tal que lo qui vol esser promogut en caualler present dos barons ó altres homens de reputació sien ab ell. É aquets son dits padrins del nouell caualler. E quant aquest tal demana e suplica lo Rey o altre hauent poder lo face caualler aquests dos li calcen los sperons e li sinyen la espasa. E a les vegades lay ciny lo quil promou en cauller e arranque aquella e donali un colp dien deus e sent jordi te faça bon cauller e met la spasa en ma del del dit nouell caualler e puys la torna en la behyna. E sens mes cirimonia ni obseruancia de mes solempnitat de paraules aquest tal es agut per caualler de aquí auant. E sobre aquesta forma e pratica axí com dit hauen breument demana vn dupte micer Guillem vallsequa en lo usatge Aguayt en lo § filius militis. Per quant segons les leys Romanes en la obseruancia dels antichs nengu no podia esser promogut en Caualler que no fos examinat primer e que no juras e votas les coses que la cauallería obliga á quiscun caualler aquests tals cauallers que huy son fets sens examinacio e prestacio de jurament si son dits cauallers ni sis poden alegrar dels privilegiis militars. Car segons pose lo Vegecii en molts lochs Electio et sacramentum faciunt militem go es que la eleccio ques fahia apres de la examinacio el sagrament fahien lo caualler. E respon lo dit doctor egregi que si la raho es per quant com lo Rey o princep promou algu en caualler es presumi dor que ha noticia de aquell e que si nou mereixia que nol promouría a tan gran dignitat e la presencia del Rey o princep suplex totes solempnitats obmeses segons posen los drets. E majorment son vists, examinats, aprouats hi experimentats aquells qui demanen esser promoguts en cauallers trobant se en lo camp ab armes a cauall o a peu en companya de llur Rey e senyor aparellats subir qualseuol perill de mort per aiudar a son senyor e a vegades so speran a hora e punt que es deu fer alguna batalla campal os deu donar lasalt per entrar qualque fortalesa o Ciutat o semblants actes asenyalats affi que aquests tals nouells cauallers puguen exercitar actes asenyalats per la nouella caualleria. E aquests tals qui en tals lochs e temps demanen esser cauallesr son haguts per examinats. Car lo loch e temps los de mostra els aproue e mes la presencia del Princep. Hani altres que sempre hauen ben seruit son Rey es seran atrobats en actes bellicosos asenyalats de caualleria. Empero per no hauer hagut disposicio de bens per mantenir lestat de milicia o per no hauer pogut haber la presencia del princep o per altre repecte no serán estats promoguts à la caualleria. E apres en qualque jornada o que el rey se corona o celebrara nupcies o fara qualque celebritat o acte de jocunditat demanaren esser promoguts a la dita honra de la caualleria o el proprio motu los volia decorar de aquella. E aquests tals tanbe són aguts per examinats e per haprouats car los actes procedens los han per dignes e per examinats segons posen los dos doctors de aquells qui volen esser promoguts a la dignitat doctoral de alguna facultad que si son coneguts hauen sempre exercitat actes scolastichs no freture mes examinarlos. E per tant se diu que nengu caualler no pot fer altre caualler sino en lo camp e que sia gentil home. Car la presencia del caualler no supplex les solempnitats que supplex la presencia del princep ni en ell no es presumidor hage sciencia de les coses que es presumidor del princep senons ja hauem dit desus. E a les vegades lo princep vol decorar de la dita dignitat militar alguns homes literats per actes que hauran exercits per la re publica ab les armes de les leys que son dites armes segons ja hauem posat desus. E der aquest modo es satisfet a la examinacio ques requer en los cauallers. Resta lo dupte del jurament per quant verbalment los qui son promoguts a la professio e dignitat de la caualleria uol presten si son axí obligats à la obseruancia del dit jurament ni si son vists votar los actes als quals la caualleria los obligue com si expresament de paraula ho dehien e votauen o jurauen. E breument lo Johannes galensis en la primera part de les sues collacions recitant lo Policrato en lo V libre C. VI diu expresament que los caualler que vuy son promoguts al orde de cauallería, son obligats axial sagramente vots ordenats al dit horde de la milicia com si expresament de paraula ho profferien per quant son vots essencials de la milicia sens los quals nengu no pot hauer aquella y per go la appellen les leys proffesio. E per go diu lo actor en predit loch neque est necesse hoc proffiteri cum in legittima milicios profesio facto eius videatur inserta E apres diu in homine enim illiterato et qui arma maxime debet cognoscere quod que litteras non opportet exhigere proffesionem literatam sicut in hominibus leteratum. Vol dir que en la proffesio de la milicia no ya mester de paraula ni expresa profecio. Car aquella es ya entesa per la assumpio della. E donen apres raho car lo cauallers qui son homens illiterats als quals conue mes saber les armes nols fretura fer professio lliteral com fan los homens qui son litteras. E axi conclou que sens expressio de paraules decoctinent per la assumpcio de la milícia io caualler es obligat als vots y jurament que los princeps xripstian han ordenats al principi de la institucio de la Caualleria. Axí com dien dels vots de la religio que axi tacitamen si lo religios sta any e dia en la religio hi es obligat com si expresament fahia professio. Car diu la ley quod taciti et expressi non est differencia vol dir que no es differencia de les coses tacites à les expreses. E maiorment com diu la ley imperial milites nostros scire volumus arma non leges go es que los cauallers deuen saber les armes no les leys. Mas aquesta ley per quant es regla e ffundament de la milicia deuen per effecte de obres y de execusions ben saber e ben practicar. Car per vot solempne e jurament e son obligats. E fahent lo contrari vltra que pequen mortalment nis podien nomenar cauallers nis alegrarien dels priuilegiis militars ans serien dits apostatas per quant denegarien la proffessio de la milicia. E per quant es tant euident lo carrech y la pena dels fahens o contrari posaren a la letra en la forma que es stada instituida per los princeds xrípstians del jurament quels caualler en la assumpcio de la milicia son vists prometre e voten. Los quals vots e jurament en lo present que lo princep dona de la spasa al cap quant crea lo caualler com ja es dit loy dona en significança per que li recorde de aquells e per que sapie que per la re publíca a donar e rebre molts colps e treballs segons posen los comentadors he historials segon ja es estat tocat. |