Imágenes de páginas
PDF
EPUB

ção e estima, e reduzirem a conhecido descredito e desestimação. Que os comercios, porque eram buscados de todas as nações do mundo seus portos, se lhe diminuiam e deixavam senhorear das nações a quem os portuguêses os tinham abertos e comunicado, com que se embotavam aqueles antigos brios portuguêses e se lhes estreitavam as rendas e cabedaes, convertendo-se todos seus suores em manifesto damno seu, e em ensitamento dos castelhanos usarem contra esta nação de despresos e opressões, com que assentaram que mais piedosamente acabariam por suas mãos que pelas alheias, tendo por menor mal acabarem-se para se conservar, que conservarem-se para que os acabassem. >>

TERCEIRA PARTE

Nota I. Hostilidade entre o norte e o sul da França (pag. 464). Como exemplo tipico da pouca harmonia ainda hoje existente entre os povos da lingua de oil e da lingua de oc que a força dos acontecimentos conglomerou n'uma só nação, transcrevemos a seguir um trecho de Huysmans, extraído de um dialogo do capitulo Iv do romance La Bas. Para o não alterar abstemo-nos de o traduzir; assim representa, na penna vigorosa do auctor da Cathedrale, todo o sentir das povoações do norte, sintetisado em poucas palavras por quem sabe o que diz e como se diz:

«Pardon de t'interrompre, mais c'est que je ne suis pas aussi sûr que toi que l'intervention de Jeanne d'Arc ait été bonne pour la France. »

· Hein?

« Oui, écoute un peu. Tu sais que les défenseurs de Charles VII étaient, pour la plupart, des pandours du Midi, c'est-à-dire des pillards ardents et féroces, exécrés même des populations qu'ils venaient défendre. Cette guerre de Cent'ans ç'a été, en somme, la guerre du Sud contre le Nord. L'Angleterre, à cette époque, c'était la Normandie qui l'avait autrefois conquise et dont elle avait conservé et le sang, et les coustumes, et la langue. A supposer que Jeanne d'Arc ait continué ses travaux de couture auprès de sa mère, Charles VII était dépossédé et la guerre prenait

fin. Les Plantagenets règnaient sur l'Angleterre et sur la France qui ne formaient du reste, dans les temps préhistoriques, alors que la Manche n'existait point, qu'un seul et même territoire, qu'une seule et même souche. Il y au rait eu ainsi, un unique et puissant royaume du Nord, s'étendant jusqu'aux provinces de la langue d'oc, englobant tous les gens dont les goûts, dont les instincts, dont les moeurs étaient pareils. »

« Au contraire, le sacre du Valois à Reims a fait une France sans cohésion, une France absurde. Il a dispersé les eléments semblables, cousu les nationalités les plus réfractaires, les races les plus hostiles. Il nous a doté, et pour longtemps, hélas! de ces êtres au brou de noix et aux yeux vernis, de ces broyeurs de chocolat et mâcheurs d'ail, qui ne sont pas du tout des Français, mais bien des Espagnols ou des Italiens. En un mot, sans Jeanne d'Arc, la France n'appartenait plus à cette lignée de gens fanfarons et bruyants, éventés et perfides, à cette sacrée race latine que le diable emporte!»

Em italico vão as palavras mais notaveis d'este libelo contra a obra de Joana d'Arc. Se taes têrmos não indicam um inextinguivel odio de raça, é dificil saber o que sinifi

cam...

Nota II. Poesia de Carlos Arlbau (pag. 469). — A composição A ma Patria a que aludimos no texto marca o começo da renascença literaria catală. Por isso tem seu logar aqui naturalmente marcado; bom era que a acompanhasse uma tradução, mas, traduzi-la em prosa seria desvirtua-la por completo, traduzi-la em verso é empreza superior ás nossas forças; os poetas que o façam.

A Deu siau, turons, per sèmpre á Déu siau,
O serras desiguals, que alli en la patria mia,
Dels núbols e del cel de llony vos distinguia
Per lo repos etern. per lo color més blau !
A Deu, tu, vell Monseny, que, dès ton alt palau,
Com guarda vigilant, cubert de boyra e nèu,
Guaytas per un forat la tómba del Juéu

E al mitg del mar inmens la mallorquina nau!
Jo ton superbe front coneixia llavors.
Com coneixes poguès lo front de mòs parènts;
Coneixia també lo só de tos torrents.

Com la veu de ma mare ó de mon fill los plors
Més, arrancat desprès per falts perseguidórs,
Ja no conech ni sènt com en millors vegadas;
Axi d'arbre migrat à terras apartadas,
Son gust perden los fruyts et son parfum las flors.
¿Que val que m'haja trét una enganyosa sort
A veurer de mès prop las torres de Castella
Si l'cant dels trobadors no sent la mia orella,
Ni desperta en mon pit un generòs recort ?
En va à mon dòls pais en alas jo m'transport,
E veig del Llobregat la platja serpentina,
Que, fora de cantar en llengua llemosina,
No m'quèda més plaher; no tinch altre conort.

Plaume encara parlar la llengua d'aquells sabis,
Que ompliren l'univers de llurs costums e lléys,
La llengua d'aquells forts que acataren los reys,
Defenguèren llurs drets, venjaren llurs agravis.
Muyra, muyra l'ingrat que, al sonar en sos llavis
Per estranya regió l'accent natiu, no plora,
Que, al pensar en sos llars, no s'consum ni s'anyora,
Ni cull del mar sagrat las liras dels seus avis.
En llemosi sonà lo meu primer vagit,
Quant del mugró matern la dólsa llet bebia,
En llemosi al Senyór pregava cada dia,
E cantichs llemosins somiava cada nit
Si, quant me trobo sol parl' ab mon esperit,
En llemosi li parl', que llengua altre no sènt,
E ma boca llavors no sab mentir ni mènt,
Puix surten mas rahòns del céntre de mòn pit.

Ix, donchs, per expressar l'afecte mès sagrat
Que puga d'home en cor gravar la ma del cel,
O' llengua á mos sentits més dòlsa que la mel,
Que m'tornas las virtuts de ma inocènta edat.
Ix, é crida pel mòn, que may mon cor ingrat
Cessará de cantar de mon patró la gloria;
E passia per ta veu son nom e sa memoria
Als propis, als estranys, á la posteritat!

Nota III. Literatura catală (pag. 471). Desejavamos dar aqui uma lista detalhada de escritores catalães modernos e de suas principaes obras ; não tendo elementos para o fazer como quizeramos, havemos de limitar-nos a uma

lista de nomes, lista já antiga que Victor Balaguer apresentou em 1875 no seu tantas vezes citado Discurso de recepcion en la Real Academia de la Historia de Madrid. Confundidos n'ela vulgares publicistas e grandes escritores nada diz este elenco ao publico português, mas, tal como é, ahi a deixamos.

Pelo menos sempre servirá para fazer vêr que não eram poucos os que escreviam em catalão ao findar o seculo passado. De então para cá esse numero tem aumentado muito e tanto assim que não figura n'ele o que hoje é um dos melhores escritores da Catalunha, Rusiñol o já mencionado auctor da Aldéa Gris, do Mistico, da Alegria que pasa e outros trabalhos de valor :

Amat, Anglasell, Altadill, Alcántara, Aymad, Alard, Arnau ; Angelon, Altet y Ruate, Armengol (Dona Inés), Anglés y Comas, Amer; Aribau, Alsina y Clos, Alsius; Anglora, Ambrós, Alohar; — Aguiló (Mariano), Aguiló (Tomás), Aulés, Arquer, Argullol, Aulestia, Aguilera y Solsona, Arús y Arderíu.

Blanch (Adolfo), Blanch (José), Blanch é Illa (Narciso), Balaguer (Andrés), Balaguer (Victor), Barallat, Balader, Balmes, Barrera, Barberá, Bartrina de Ayxemús (Francisco e Joaquín), Bassols (Buenaventura), Bassois (Narciso), Bassols (Lorenzo), Blasco, Baró ; — Bernat y Baldoví, Bres. Belloch (Dona Maria de), Bergnes, Bertrán; Briz; Bofarull (Antonio de), Boix, Boter de Dalmases, Botet y Sisó, Bodria, Brosca de Riera, Brosca y Reixach, Bosch; (Modesto), Busquets (Marcial), Bruguera.

Creus ;

[ocr errors]

- Busquets

Camp y Fabrés, Carcasona, Capmany, Cabanyes (Lorenzo), Calvet, Clavé, Careta y Vidal, Candela y Plá, Clariana, Carboneres. Camprodón ; Cirujeda y Ruiz; - Cortada, Costa, Coca, Coll y Britapaja, Coll y Vehi, Collell, Comabella, Comerma y Bachs, Codonyer, Coroleu, Codolosa, Courtais; Cutchet (Luis), Cuyás, Cusachs, Cus

[blocks in formation]

Estrada, Escalante ; Estellés Escrig y Miguel, Escrig y Gonzalez, Escrich, Espinal; - Estorch y Siqués; - Estruch, Escudé.

-

Farré y Carrió, Fantassio, Faubel, Franco: Fernández, Freixa, Ferrer y Bigné, Ferrer (Rafael), Ferrer (Juan Bautista), Ferrá; Fita, Figueras y Albert, Fiter é Inglés, Fillol, Feliú y Codina (José), Feliú y Codina (Antonio), Feliú y Codina (Juan); Foz, Forns, Fontanals del Castillo, Forteza (Guillerme), Forteza (Tomás), Forteza (Jerónimo).

---

Gras, Galiana, Gatell, Garriga y Lliró, Graumarti; Ghebart, Gener, Genis; Girbal, Gibert y Roig, Gironella; Gómez; Guell, Guimerá.

Herreros (Dona Manuela de los), Huguet y Campañá.
Illas y Vidal, Iranzo.

Juliá y Cabrera.

Labaila, Lasarte, Liern (Rafael), Letamendi.

Llaberia, Llanas, Llenas, Llombart, Llorca, Llorente (Teodoro), Llorens (Modesto), Llobet y Vallllosera, Lloret, Llobera.

Mas y Otzet, Mas de Xapars, Massanes de González (Dona Josefa), Maura, Mata (Pedro), Maseras, Mateu de Vidal (Dona Dolores), Mateu y Fornells, Manel, Masferrer y Arguimbau, Maspons (Francisco), Martí y Folguera (José), Martí (Jaime), Marinello, Martí (Miguel Antonio), Maluquer (Juan); Mestres (Apeles), Merelo y Casademunt; — Milá y Fontanals (Manuel e Pablo), Mir, Millás, Miquel y Badia, Mimó; Molas y Casas, Mora, Morera, Montserrat, Molins; Muns, Muntadas.

--

Navarro, Nadal, Navallés, Nanot Renart, Nebot y Casas.
Obradors y Bennasar.

Pau, Parra, Pascual, Palau (Dona Emilia), Palau (José), Planas, Panadés, Pagés, Pahisa y Rivas, Pastor Aymat; Pers y Ramona, Peña (Dona Victoria, Peña (Pedro Alcántara), Pella y Forgas, Pleyan de Porta, Permanyer, Pérez, Peiró ; Pizcueta, Pirozzini, Pinyó y Vilanova, Picó Ꭹ Campaner, Pi (José), Pin y Soler; - Pons y Gallarza (Luis), Pons y Fuster, Pons y Montells (Frederico), Pons (Juan), Pousan, Ponsich; - Puiggari, Puigblanch.

Querol, Quer, Quintana (Alberto de).

Renyé, Renat, Reynals y Rabassa, Reventós (Isidro); Rivas y Servet, Riera y Bertrán; Roca (Luiz), Roca y Cornet (Joaquín), Roca y Roca (José), Roca (Francisco), Roca (Gervasio), Rodríguez y Masdeu, Roger, Roure, Robreño, Roselló (Jerónimo), Robert (Roberto), Rodoreda, Roselló (Pedro de); - Rubio y Ors.

Sala, Saleta, Sardá (Juan), Salvá, Sardá y Lloret, Sanmartín y Aguirre, Sarpa (Juan); Serra y Altet, Serra y Campdelacreu, Serra (Juan), Serch, Sequer, Sequi ; — Simó, Simón, Sitjar (Juan), Sitjar (Joaquín); - Sol y Padris, Soler (Federico), Solanes.

Tramoyeres, Taronji y Cortés ; Tintorer (Rafael); Torres (Pedro Antonio), Torres (Antonio de), Torres (José María), Torres (Jacinto), Thos (Silvino), Thos (Terencio), Tobella, Tomás y Salvany.

« AnteriorContinuar »