ção e estima, e reduzirem a conhecido descredito e desestimação. Que os comercios, porque eram buscados de todas as nações do mundo seus portos, se lhe diminuiam e deixavam senhorear das nações a quem os portuguêses os tinham abertos e comunicado, com que se embotavam aqueles antigos brios portuguêses e se lhes estreitavam as rendas e cabedaes, convertendo-se todos seus suores em manifesto damno seu, e em ensitamento dos castelhanos usarem contra esta nação de despresos e opressões, com que assentaram que mais piedosamente acabariam por suas mãos que pelas alheias, tendo por menor mal acabarem-se para se conservar, que conservarem-se para que os acabassem. >> TERCEIRA PARTE Nota I. Hostilidade entre o norte e o sul da França (pag. 464). Como exemplo tipico da pouca harmonia ainda hoje existente entre os povos da lingua de oil e da lingua de oc que a força dos acontecimentos conglomerou n'uma só nação, transcrevemos a seguir um trecho de Huysmans, extraído de um dialogo do capitulo Iv do romance La Bas. Para o não alterar abstemo-nos de o traduzir; assim representa, na penna vigorosa do auctor da Cathedrale, todo o sentir das povoações do norte, sintetisado em poucas palavras por quem sabe o que diz e como se diz: «Pardon de t'interrompre, mais c'est que je ne suis pas aussi sûr que toi que l'intervention de Jeanne d'Arc ait été bonne pour la France. » · Hein? « Oui, écoute un peu. Tu sais que les défenseurs de Charles VII étaient, pour la plupart, des pandours du Midi, c'est-à-dire des pillards ardents et féroces, exécrés même des populations qu'ils venaient défendre. Cette guerre de Cent'ans ç'a été, en somme, la guerre du Sud contre le Nord. L'Angleterre, à cette époque, c'était la Normandie qui l'avait autrefois conquise et dont elle avait conservé et le sang, et les coustumes, et la langue. A supposer que Jeanne d'Arc ait continué ses travaux de couture auprès de sa mère, Charles VII était dépossédé et la guerre prenait fin. Les Plantagenets règnaient sur l'Angleterre et sur la France qui ne formaient du reste, dans les temps préhistoriques, alors que la Manche n'existait point, qu'un seul et même territoire, qu'une seule et même souche. Il y au rait eu ainsi, un unique et puissant royaume du Nord, s'étendant jusqu'aux provinces de la langue d'oc, englobant tous les gens dont les goûts, dont les instincts, dont les moeurs étaient pareils. » « Au contraire, le sacre du Valois à Reims a fait une France sans cohésion, une France absurde. Il a dispersé les eléments semblables, cousu les nationalités les plus réfractaires, les races les plus hostiles. Il nous a doté, et pour longtemps, hélas! de ces êtres au brou de noix et aux yeux vernis, de ces broyeurs de chocolat et mâcheurs d'ail, qui ne sont pas du tout des Français, mais bien des Espagnols ou des Italiens. En un mot, sans Jeanne d'Arc, la France n'appartenait plus à cette lignée de gens fanfarons et bruyants, éventés et perfides, à cette sacrée race latine que le diable emporte!» Em italico vão as palavras mais notaveis d'este libelo contra a obra de Joana d'Arc. Se taes têrmos não indicam um inextinguivel odio de raça, é dificil saber o que sinifi cam... Nota II. Poesia de Carlos Arlbau (pag. 469). — A composição A ma Patria a que aludimos no texto marca o começo da renascença literaria catală. Por isso tem seu logar aqui naturalmente marcado; bom era que a acompanhasse uma tradução, mas, traduzi-la em prosa seria desvirtua-la por completo, traduzi-la em verso é empreza superior ás nossas forças; os poetas que o façam. A Deu siau, turons, per sèmpre á Déu siau, E al mitg del mar inmens la mallorquina nau! Com la veu de ma mare ó de mon fill los plors Plaume encara parlar la llengua d'aquells sabis, Ix, donchs, per expressar l'afecte mès sagrat Nota III. Literatura catală (pag. 471). Desejavamos dar aqui uma lista detalhada de escritores catalães modernos e de suas principaes obras ; não tendo elementos para o fazer como quizeramos, havemos de limitar-nos a uma lista de nomes, lista já antiga que Victor Balaguer apresentou em 1875 no seu tantas vezes citado Discurso de recepcion en la Real Academia de la Historia de Madrid. Confundidos n'ela vulgares publicistas e grandes escritores nada diz este elenco ao publico português, mas, tal como é, ahi a deixamos. Pelo menos sempre servirá para fazer vêr que não eram poucos os que escreviam em catalão ao findar o seculo passado. De então para cá esse numero tem aumentado muito e tanto assim que não figura n'ele o que hoje é um dos melhores escritores da Catalunha, Rusiñol o já mencionado auctor da Aldéa Gris, do Mistico, da Alegria que pasa e outros trabalhos de valor : Amat, Anglasell, Altadill, Alcántara, Aymad, Alard, Arnau ; Angelon, Altet y Ruate, Armengol (Dona Inés), Anglés y Comas, Amer; Aribau, Alsina y Clos, Alsius; Anglora, Ambrós, Alohar; — Aguiló (Mariano), Aguiló (Tomás), Aulés, Arquer, Argullol, Aulestia, Aguilera y Solsona, Arús y Arderíu. Blanch (Adolfo), Blanch (José), Blanch é Illa (Narciso), Balaguer (Andrés), Balaguer (Victor), Barallat, Balader, Balmes, Barrera, Barberá, Bartrina de Ayxemús (Francisco e Joaquín), Bassols (Buenaventura), Bassois (Narciso), Bassols (Lorenzo), Blasco, Baró ; — Bernat y Baldoví, Bres. Belloch (Dona Maria de), Bergnes, Bertrán; Briz; Bofarull (Antonio de), Boix, Boter de Dalmases, Botet y Sisó, Bodria, Brosca de Riera, Brosca y Reixach, Bosch; (Modesto), Busquets (Marcial), Bruguera. Creus ; - Busquets Camp y Fabrés, Carcasona, Capmany, Cabanyes (Lorenzo), Calvet, Clavé, Careta y Vidal, Candela y Plá, Clariana, Carboneres. Camprodón ; Cirujeda y Ruiz; - Cortada, Costa, Coca, Coll y Britapaja, Coll y Vehi, Collell, Comabella, Comerma y Bachs, Codonyer, Coroleu, Codolosa, Courtais; Cutchet (Luis), Cuyás, Cusachs, Cus Estrada, Escalante ; Estellés Escrig y Miguel, Escrig y Gonzalez, Escrich, Espinal; - Estorch y Siqués; - Estruch, Escudé. - Farré y Carrió, Fantassio, Faubel, Franco: Fernández, Freixa, Ferrer y Bigné, Ferrer (Rafael), Ferrer (Juan Bautista), Ferrá; Fita, Figueras y Albert, Fiter é Inglés, Fillol, Feliú y Codina (José), Feliú y Codina (Antonio), Feliú y Codina (Juan); Foz, Forns, Fontanals del Castillo, Forteza (Guillerme), Forteza (Tomás), Forteza (Jerónimo). --- Gras, Galiana, Gatell, Garriga y Lliró, Graumarti; Ghebart, Gener, Genis; Girbal, Gibert y Roig, Gironella; Gómez; Guell, Guimerá. Herreros (Dona Manuela de los), Huguet y Campañá. Juliá y Cabrera. Labaila, Lasarte, Liern (Rafael), Letamendi. Llaberia, Llanas, Llenas, Llombart, Llorca, Llorente (Teodoro), Llorens (Modesto), Llobet y Vallllosera, Lloret, Llobera. Mas y Otzet, Mas de Xapars, Massanes de González (Dona Josefa), Maura, Mata (Pedro), Maseras, Mateu de Vidal (Dona Dolores), Mateu y Fornells, Manel, Masferrer y Arguimbau, Maspons (Francisco), Martí y Folguera (José), Martí (Jaime), Marinello, Martí (Miguel Antonio), Maluquer (Juan); Mestres (Apeles), Merelo y Casademunt; — Milá y Fontanals (Manuel e Pablo), Mir, Millás, Miquel y Badia, Mimó; Molas y Casas, Mora, Morera, Montserrat, Molins; Muns, Muntadas. -- Navarro, Nadal, Navallés, Nanot Renart, Nebot y Casas. Pau, Parra, Pascual, Palau (Dona Emilia), Palau (José), Planas, Panadés, Pagés, Pahisa y Rivas, Pastor Aymat; Pers y Ramona, Peña (Dona Victoria, Peña (Pedro Alcántara), Pella y Forgas, Pleyan de Porta, Permanyer, Pérez, Peiró ; Pizcueta, Pirozzini, Pinyó y Vilanova, Picó Ꭹ Campaner, Pi (José), Pin y Soler; - Pons y Gallarza (Luis), Pons y Fuster, Pons y Montells (Frederico), Pons (Juan), Pousan, Ponsich; - Puiggari, Puigblanch. Querol, Quer, Quintana (Alberto de). Renyé, Renat, Reynals y Rabassa, Reventós (Isidro); Rivas y Servet, Riera y Bertrán; Roca (Luiz), Roca y Cornet (Joaquín), Roca y Roca (José), Roca (Francisco), Roca (Gervasio), Rodríguez y Masdeu, Roger, Roure, Robreño, Roselló (Jerónimo), Robert (Roberto), Rodoreda, Roselló (Pedro de); - Rubio y Ors. Sala, Saleta, Sardá (Juan), Salvá, Sardá y Lloret, Sanmartín y Aguirre, Sarpa (Juan); Serra y Altet, Serra y Campdelacreu, Serra (Juan), Serch, Sequer, Sequi ; — Simó, Simón, Sitjar (Juan), Sitjar (Joaquín); - Sol y Padris, Soler (Federico), Solanes. Tramoyeres, Taronji y Cortés ; Tintorer (Rafael); Torres (Pedro Antonio), Torres (Antonio de), Torres (José María), Torres (Jacinto), Thos (Silvino), Thos (Terencio), Tobella, Tomás y Salvany. |