III (Cap. XXIV).

PACTOS Y CONDICIONES CON QUE CATALUÑA RECONOCIÓ POR CONDE DE BARCELONA AL REY DE

FRANCIA LUIS XIII.

(Del archivo municipal de Barcelona.)

«Los pactes y conditions ab que los braços generals del Principat de Catalunya, tinguts á 23 de janer prop passat posaren lo Principat y Comptat del Rosselló y Cerdanya, á la obediencia del Cristianíssim rey de França, los quals se han de posar en lo jurament que sa Magestat y sos successors han de prestar en lo principi de son gobern.

»I. Que sa Magestat observará, y fará observar los usatges, constitutions, capitols y actes de cort, y tot altre dret municipal, concordias, pragmáticas y altas dispositions, ques troban en lo volum de las constitutions insertadas, prometent, y jurant, que no fará, ni fer permetrá, altras pragmáticas, ni observar algunas de las fetas, que no estiga en dit volum, ni ab motiu de qualsevol necessitat, ni per qualsevol causa y rahó per urgent que sia, sino fos ab consentiment dels braços y corts generals, y axí mateix observará los privilegis, usos, estils, consuetuts, llibertats, honors, preheminencias y prerrogativas; tant de las esglesias, estament eclesiástich, militar y real, y personas particulars de aquells, com de la ciutat de Barcelona, y altras ciutats, vilas, y llochs, y de las personas particulars de aquesta provincia.

2. Que los archebispats, bisbats, abadiats, dignitats y los demes beneficis eclesiástichs, tant seculars, com regulars, y las pensions eclesiásticas, solament presentará sa Magestat á catalans.

»3. Que lo tribunal de la Santa Inquisitió reste en Catalunya ab poder de coneixer de las causas que pertanyen á la fé tan solament, sens empero poder tráurer las causas,

y processos de Catalunya, y que los inquisidors, y sos oficials sian catalans, y que dit tribunal sia directament subjecte á la congregatió de la Santa Inquisitió de la cort romana, sino es, que en França hi haja inquisidor general, ab tribunal format, que en tal cas se provehirá lo que se haurà de fer.

»4. Que se observará en Catalunya lo sagrat concili de Trento en tot y per tot, conforme fins vuy se ha observat.

»5. Que lo senyor rey promet, ab jurament, tan per sí, com per sos successors, no pretendrá, demanará, exigirá, ni manará exigir en ningun temps de la ciutat de Barcelona, ni de las demes ciutats, vilas y llochs, ni universitats de Catalunya, y comptats del Rosselló, y Cerdanya, qualsevols que aquellas sian, reals ó de baró, quinta ó altra part, ab qualsevol nom se anomene, dels vectigals y impositions que sobre lo pa, vi, carns y altras cosas, y mercaderías imposan, y han acostumat, fins lo dia present, y per avant imposarán ditas ciutats de Barcelona: y demes universitats, sobre sí, y també sobre qualsevols forasters, per subvenir las necessitats de ditas universitats que son estadas, condemnadas á pagar lo quint, ni de aquellas que per pacte lo habian promes, ni de aquellas que habian obtingut privilegi ab reservatió de quint, y generalment de totas las universitats, de qualsevol manera que pugan pretendre que estaban obligadas á pagar quint. É axí mateix que no demanará ni pretendrá en manera alguna cobrar de las ditas universitats, y altres qualsevols, lo que per rahó de impositions habian fins assi exigit, sens privilegi; encara que sian estadas condemnadas, ó altrament hajan promes, y sian concertadas en haberho de restituir, y pagar de qualsevol manera que sia, sino de voluntat dels habitants en aquellas. Consentint ara per las horas, que ab autoritat sua real, en virtut de aquest pacte tenint força de privilegi perpetuo, pugan ditas universitats dits vectigals, y impositions posar y exigir á sas voluntats, y los posats y imposadas aumentar y disminuir, de la manera quels apareixerá, segont las necessitats de las mateixas universi

tats, y tot lo que procehirá de dits vectigals, y impositions, pugan y los sia licit y permes á ditas universitats en propis y comuna usos de ditas universitats convertir, y gastar de la manera que ses acostumat integrament, y sens disminutió alguna, y també que no exigirá la quinta ó altra part de aquellas que se solian imposar y exigir per privilegis reals, consuetut, ó altrament per los magistrats de la Llotja de mar de Barcelona, Perpinyá, y altres magistrats, barons y personas particulars, collegis y confrarías, prometent ab lo mateix jurament, que ni sa Magestat, ni sos successors, acerca del demunt dit, farán demanda á ditas universitats, ni molestia alguna ni ab pretext de coneixer si ditas universitats, magistrats, barons, ó personas particulars, collegis ó confrarías, ditas impositions converteixen en sos usos, ni ab pretext de que de ditas impositions donen compte y rahó á sos ministres reals car tot aço prohibeix en virtut de est pacte, sino fos que en lo sobredit se cometés frau, ó dol en la exactió y administratió, que en dit cas per rahó del delicte se reserva sa Magestat lo dret de castigar mediant justicia los delinquents, entenent y declarant que perço no enten prohibir, ni llevar als barons y qualsevols altres lo dret que competirá de justicia de demanar semblant compte y rahó, devant jutge competent, en tot cas que menester sia, declarant també que la facultat dona en aquest article, no faça perjudici á la forma acostumada en lo Principat de Catalunya y comtats de Rosselló y Cerdanya, en quant á las impositions generals ques son acostumadas imposar, necessarias á la conservatió y altres necessitats de la provincia.

»6. Que sa Magestat promet conservar la preheminencia ó prerrogativa als consellers de la ciutat de Barcelona de cubrirse devant sa Magestat, y qualsevols personas reals, com han acostumat, y en quant sia necessari de nou los concedeix la dita prerrogativa, sense abus. É axí mateix promet també y jura que tindrá y conservará á la mateixa ciutat de Barcelona la prerrogativa que té, y han sempre tingut sos consellers en temps de altres reys de anar per Catalunya, y altras terras suas, y en sa cort real,

1

ab las mateixas insignias consulars, y ab sos veguers y maças, com las usan, y han acostumat usar en la dita ciutat, perque usen també de aquellas en la cort, y terras de sa Magestat.

»7. Que jure, observe, y faça observá sa Magestat los capitols, y actes de cort, privilegis, usos y estils de la Generalitat de Catalunya, y casa de la deputatio ab tota la jurisdicció civil y criminal, en las cosas de que han acostumat coneixer, y que si dubte algú se suscitará acerca dita jurisdictió, per ques negue la cualitat de Generalitat, ó altrement, toque la coneixença al consistori dels deputats.

»8. Que los oficis dels capitans del castells, alcayts, ó gobernadors de fortalesas del Principat de Catalunya, y comptats de Rosselló y Cerdanya, y tots los oficis de justicia donará á catalans que verament ho serán, y no á altres.

»9. Que sa Magestat jurará y prometrá, que lo Principat de Catalunya y comptats de Rosselló, y Cerdanya, serán regits y gobernats por un virey y llochtinent general de sa Magestat, que elegirá, y anomenará dels seus regnes, que será altre nos ab tots los poders ordinaris y acostumats, conforme la minuta del privilegi que donará á part, conforme las constitutions de Catalunya, y altres drets municipals.

»IO. Que los alotjaments dels soldats en Catalunya y comptats de Rosselló y Cerdanya qualsevols que sian, encara que sian auxiliars, se façan per los cónsols, ó jurats de las universitats de la manera que disposan las generals constitutions de Catalunya, y que los particulars no sian obligats, nis puga exigir dells, ni de las universitats per los capitans, soldats, tant de caball, com de peu y altra gent, y oficials de guerra, sino sal, vinagre, foch, llit, servey y palla, la cual haja de donar lo patró quen tindrá per los caballs que serán allotjats en sa casa tant solament, y que si voldrán otra cosa tingan obligatió de pagarho, y los soldats no voldrán pagarho, y usarán per aço alguna violencia, los fará castigar ab rigor, y manará sa Magestat, que dits alojaments se façan ab tota suavitat, y ab lo man

si

co dany de la provincia, y particulars de ella, no carre— gant als llochs excessiu número de soldats hagut respecte al número dels habitants, y altrament, y que ab lo present capitol nos faça perjudici á la ciutat de Barcelona, y á son territori, y ciutadans de ella, ni á las demes ciutats ni universitats y personas que per privilegi, consuetut, ó altrament no tienen obligatió de alotjar.

»II.

Que las ciutats de Tortosa, y Tarragona, y demés vilas y llochs del present Principat, y comptats que lo enemich te ocupats de voluntat de sos habitants, gosarán del benefici de las constitutions, y de tots los privilegis, exemptions, y llibertats del Principat de Catalunya, y sos comptats, com á part de aquells, y en quant als privilegis particulars de ditas universitais gosarán de aquells, segons se aportarán ellas, y sos ciutadans, y habitants envers sa Magestat, y la provincia, conforme se tractará en las capitulations particulars, quant se reduhirán á la obediencia de sa Magestat, no entenent ser compressos ab lo capitol la vila de Perpinyá, Coplliure y Rosas, y altras vilas y llochs, que ab violencia, y armas son estadas oppresas del exércit enemich; ans bé aquellas non manquen de present ab confirmatió de tots sos privilegis, usos, y costums, axí com restan las demes ciutats, vilas y llochs de la provincia, sino es que per avant sian infiels á sa Magestat, y provincia, y en respecte de las jurisdictions y rendas de la esglesia metropolitana de Tarragona, y altras esglesias y jurisdictions dels barons eclesiástichs, restarán de la mateixa manera que abans, y també las dels barons láichs, que no son ni serán infiels á sa Magestat, y á la patria.

» 12. Que sa Magestat á cautela que danyar no sol y en cuant menester sia confirmará, lloará, y aprovará la manlleuta que té feta lo General de Catalunya y per ell los deputats, y per avant farán, per obs de la present guerra de molts censals mors que han manllevat y manllevarán fins á la quantitat de trescentas milia lliuras barcelonesas, segons la delliberació dels braços, tinguts á 15, 22, y 28 de Octubre de 1640: y la impositió dels nous drets á la ciutat de Barcelona consignada, y la tatxa feta, y las de