I.

CRÓNICA DEL REY D. JAIME I, escrita en pergamino. Es el ejemplar que se conservaba en Poblet, escrito en 1343 por Celestino Destorrens, y que guarda ahora la Biblioteca pública.

Retrau mon senyor Sent Jacme que fe sens obres morta es: aquesta paraula volch nostre senyor complir en los nostres feytz; E jassia que la fe senes les obres no vayla re: Can abdues son aiustades fan fruyt: lo qual Deu vol reebre en la sua mansio: E ia fos aço aquel començament de la nostra naxença fos bo en les obres nostres. havia mester mellorament: No per tal que la fe no fos en nos De creure nostre creador e les sues obres e a la sua mare pregar que pregas per nos al seu car fiyl quens perdonas lo tort que li teniem. On de la fe que nos haviem nos aduyx a la vera salut. E quan nostre senyor jesu xst (Christ) que sab totes coses sabia que la nostra vida salongaria tant que fariem aiustament de bones obres ab la fe que nos haviem. feyans tanta de gracia e de merce que per peccadors que nos fossem de peccats mortals ni de venials no volch que nos presessem onta ne › dan que vergonyan poguessem aver en cort ne en altre loch: No volch encara que morissem tro aço haguessem complit. E es tanta la merce que el nos feya que tota horans feya honrar de nostres enamichs de feyt e de paraula: Ens dona en nostra vida salut en nostra persona: E si algunes vegades nos dava malauties fahya ho en manera de castigament En semblança de pare qui castiga son fiyl: Car diu Salomo que qui perdone a son fiyl les vergues de castigament que mal li fa e no sembla que li vuyla be: E anch nostre senyor nons castiga tan fort que a nos tengues don. On li grahiem la hora quan nos castigava lo castigament quens feya E ara de tot en tot can conexem que per nostre be ho fehya. E membrans be una paraula quens retrau la sancta scriptura que diu Omnis laus in fine canitur. Que vol dir aytant que

la meylor cosa quel hom pot haver shi es a la derreria dels seus anys. E la merce del senyor de gloria ha feyt a nos en aquesta semblança per ques cumple la paraula de Sent Jacme. Que a la derreria de nostres anys volch complir que la obra sacordas ab la fe. E nos esgardan e pensan qual era aquest mon en lo qual los homens que viuen humanament e com es petit aquest segle e frevol e ple descandel.

II.

Del libro titulado DELS CENT NOMS DEUS, manuscrito en 16.° en vitela, que se guardaba antes en la Biblioteca de Carmelitas descalzos y ahora en la pública de Barcelona, letra del siglo XIV ó XV, escrito por Ramon Lull, conocido por Lulio, que vivia en el siglo XIII.

Deus ab ta virtut comença aquest libre qui es dels cent noms Deus.

Com los sarrayns entenen provar lur lig esser donada de Deu per ço car lelcora es tan bell dictat que nol poria fer null hom semblant dell segons ells dien. Yo Ramon Lull indigne me vull esforçar ab aiuda de Deu fer aquest libre en que ha millor materia que en lalcora. A significar que en axi com yo faç libre de millor materia que en lalcora pot esser altre home que aquest libre pos en axi bell dictat com lalcora. E aço faç per aço que hom pusque arguir als sarrayns que lalcora no es dat de Deu. Jatsia ço que sia bell dictat. Empero deym que aquest libre e tot be es donat de Deu segons que dir se conve. Per que yo Ramon Lull sopplich al Sant Pare apostolich e als senyors cardenals quel fassen posar en lati. Car yo no loy sabria posar per ço cor ignor gramatica. E si yo en alguna cosa erre en aquest libre contra la fe sotsmet lo dit libre a correctio de la sancta igleya Romana. Los sarrayns dien que en lalcora son noranta e nou noms de Deu e qui sabia lo C. sabria totes coses. Perque yo faç aquest libre de C. noms de deu los quals se et

per tot aço nos segueix que sapia totes coses e aço faç a rependra lur falsa opinio et en aquest dictat pos molts noms qui son pus propris a deu que alscuns quels sarrayns a Deu aproprian. La manera que propos tenir en aquest libre es que parle naturalment dels noms de Deu qui simplament a ell se pertanyen que aquells noms a deu se pertanyen parle segons esguardament de creatura et segons ço que als noms de Deu se pertanyen. En cascun dels Es noms de deu posan X vesos los quals hom pot cantar segons quels psalms se canten en lesgleya sancta. E aço etc.

III.

Crónica de Bernat DESCLOT, (últimos del siglo XIII.) códice que se encuentra en la Biblioteca pública episcopal de Barcelona, 9. 17. 4.

En nom de nostre senyor e de la verges molt humil Madona santa Maria mare del seu beneset car fiyl nostre senyor Jhesu Xrist.

Assi comensa lo libre qui parla de les grans nobleses e dels grans feyts darmes e dels grans conquestes que han feytes sobre sarrahins e sobre altres gens los nobles senyors Reys Darago qui foren del alt linyatge del Comte de Barsalona. Aquest comte de Barchinona havia una germana molt bela e de gran valor. E donala per muler al Emperador de Castela De la qual dona ach ii fiylls la. i. ach nom en Sanxo qui fo Rey de Castella. E laltre ach nom en Ferrando qui fo Rey del Leo E a cap de I." temps mori la germana del Comte de Barchinona emperadriu de Castella El emperador pres altra muler una dona cosina germana del Emperador dalamanya E ach daquex la dona una fila que ach nom dona Sanxa e donaren la per muyler al Rey don Alfonso Darago qui fo fiyl del Comte de Barchinona. E daquest Rey don Alfonso fo fiyl lo Rey en Pere darago el Comte de Proensa E en Ferrando qui fo abat de mont arago e iii fiyles E del Rey en P.

fo fiyl lo Rey en Jaume aqueyl qui conques Malorcha e Valencia ab tot lo Regisme. E daquest senyor Rey en Jaume e de ma dona la Regina qui fo fiyla del Rey dongria exi lo Rey en P. darago qui fo lo segon Alexandri per cavaleria e per conquesta Ara layxarem a parlar de tots los Reys qui foren apres lo Comte de Barchinona. E parlarem en qual manera lo bo Comte de Barchinona guasanya lo Regisme darago.

Com lo Comte de Barchinona ana a setyar Leyda e com abans dasso havia eyxelat e gitat de sa terra en G. Ramon senescal lo qual sen ana al Rey darago en Arago.

Diu lo Comte que com lo bon Comte de Barchinona ac conquesta tota la forts terra de Catalunya per gran esforts e per gran proesa darmes En ac gitats e morts tots los sarrahins fins a Leyda entro a les montanyes de Prades etc.

IV.

Prólogo de la Crónica de Ramon Muntaner (primer tercio del siglo XIV): impresion de Barcelona en 1562.

En nom de Nostre Senyor ver Deus Iesu Crist, e de la sua beneyta mare madona sancta Maria, e de tots los seus beneyts sancts e sanctes, Amen. Per ço com es deute que cascu deja retre gracies, e merces a Deus, e a la sua beneyta mare de la gracia, e merce que li fa. E encara que no la deja tenir celada, ans la deu manifestar: per ço que cascu ne prenga bon exemple, e sesforç de be affer e a dir. Car segurament pot tenir cascu per veritat, que qui be fa, ne pensa, ne be tracta, que Deus lin ret bon guardo: e si fa lo contrari, es per contrari, si donchs no sesmena. En axi que lo mal aytant com puscha faça tornar en be, car a Deus res no pot esser amagat. E plaume una paraula qui notoriament se diu en lo regne de Sicilia, que diu hom com la hu se contrasta ab laltre: Or layxa anda a fide que Deus te vide. E axí cascu fara que saui, que vaja a fe que Deus lo veu:

que a Deus no pot esser res amagat. E perço com entre los altres homens del mon yo Ramon Muntaner nadiu de la vila de Peralada, e ciutada de Valencia es raho que faça moltes gracies a nostre Senyor ver Deus, e ala sua beneyta mare madona sancta Maria, e a tota la cort celestial de la gracia, e de la merce que ma feyta, e de molts perills que ma gitat, e escapat. Axí de XXXII bataylles entre de mar, e de terra, en que som estat: com de moltes presons, e turments qui en ma persona son estats donats en les guerres, hon yo som stat: e per moltes persecucions que he hahudes, axi en riqueses, com en altres maneres: segons que auant porets entendre en los feyts qui en mon temps son estats.

V.

Primer capítulo de la CRÓNICA DEL REY DON PEDRO IV, escrita á últimos del siglo XIV, por el mismo monarca, conforme se encuentra en la CHRONICA DESPANYA por Pedro Miguel Carbonell, impresa en Barcelona en 1547.

Aquestes Paraules nos en Pere per la Gratia de Deu/Rey de Arago de Valentia de Mallorques de Sardenya e de Corsega Conde de Barcelona/ de Rossello: e de Cerdanya. Propriament podem pendre en lo començament de aquest Libre/ en lo qual se contenen moltes Graties quel nostre Creador nos ha fetes per la sua infinida misericordia e bonesa: e apportar les dites paraules a nostre proposit. Nos prenem tres propositions: les quals apportaran les paraules a nostre proposit per manera de conclusio. Les cuals propositions e veritats son aquestes.

La primera Divinal excellencia: per sa suficientia fa: e manten tot creat.

La segona gratia es donchs congruencia: que a la alta potencia sia attribuit e dat.

La tercera Real presidencia per ell rebut ab clemencia vol que deu sia loat.