Dehim primerament: que la divinal excellencia per sa sufficiencia fa e manten tot creat lo seny de aquesta veritad es aquest. Que la natura divinal per sa infinida excellentia e inmensa sufficiencia e bondat es principi primer de tota creatura: e la governa e la soste. E per la sua Providentia se fan totes les obres que sesdevenen en lo mon: la raho de la Veritat es com deu es omnipotent. Unde Genesis primo. In principio creavit Deus coelum et terram. E no solament nos ha creats/ mas conservats. Car sino era la Conservatio sua tots tornariem en no esser. Com tot ço qui es creat ha dependentia del Creador/ e pot ne hom donar exemple: com axi com lo Vexell te la Licor. La qual es dintre e aqui se conserva: per lo seu alt e poderos Redemptor e Creador. E pus propri exemple pot hom donar en un segell stant en la cara a superficia de la aygua. Com aytant com lo Segell staria en la cara de la aygua aytant la Imatge del Segell seria: e ell llevat de la aygua defalria esser. Axi propriament es de la Creatura: la qual ha Dependencia de son Esser/e de son Creador. E aço declara lo Apostol primo Corinthiorum, octavo capit. Com diu. Unus est deus pater: ex quo omnia et nos in illo: et unus dominus Jesus Christus: per quem omnia et nos per ipsum: hu es deu pare de les creatures/ ex quo omnia per Creatio: e nos en aquel/ ço es: per conservatio et unus dominus Jesus Christus: per quem omnia: ço es per regiment e endreçament en nostres bones obres e Virtuts com tot lo be devalla de Deu.

VI.

Primer capítulo del libro llamado Dels angels, escrito en 1382 por el maestro Francisco Eximenis, del orden de San Francisco; copiado de la impresion que se hizo del mismo en Barcelona en 1494.

Angelical natura es tan alta e tan maravellosa e tan excellent creada: e exalçada ordenada: e glorificada per nostre senyor deu que passa tot nostre seny e enteniment segons lestament en que

de present correm en aquesta mortal vida. Entant que dir lur altesa: e dignitat no podem pensar scriure ne parlar propiament segons que es de fet ne requir lur gloriosa: e magnifica reverencia. Empero quant dells parlar es a nos mol profitos: e necesari per lo gran deute quels havem: e per les grans necessitats: e miseries en que som posats en aquesta present vida: per les quals cove a nos que apres deu recorregam a lur reverent paternitat: e clement diligencia per aquesta rao. En aquest libre dels angels segons que la gracia de nostro senyor deu nos administrara: e tot temps e principalment a gloria: e honor sua: e apres a lur reverencia e salut de les nostres animes les quals ells per manament divinal han tostemps en lur guarda: e comanda axi com davall largament havem a tractar: e ensenyar en lo proces de aquest libre.

VII.

Invocacion del VALERIO MÁXIMO, traducido al catalan por fray Antonio Canals del órden de Predicadores y dedicado al cardenal obispo de Santa Sabina y administrador del obispado de Valencia, (hijo del infante don Pedro,) quien regaló el códice traducido á los concelleres de Barcelona en 1395, guardándose actualmente en el archivo municipal, de donde se ha sacado la copia.

INVOCATIO DE VALERI. O cesar emperador lo cual ha volgut lo consentiment del deus e dels homens esser regiment de mar et de terra. Qui est certa salut: Romana per la providencia del qual les virtuts benignament son nodrides et favoreiades los vicis rigorosament punits a tu invoque. Car si los altres antichs dictadors en lurs exordis et començaments invocaven Jupiter. lo sobiran Deu Els poetes excellents se acomanaven a alguna divinitat. lo meu poch engiyn/ o saber be tan justament recorre a la tua favor / per dues rahons. la primera com la tua divinitat es

mes certa que dels altres deus. la segona car es semblant hi egual a la divinitat de ton pare et de ton avi qui son estats deificats per la virtut dels quals los sacrificis dels sobirans deus han Rebut gran favor et honrable crexença. E com los deus haiam reebuts daltres gents subjugades a Roma. E nos Romans haiam donats cesars o emperadors a totes nacions et pus virtuosa cosa sia donar. que daltri reebre. Per aço he volgut ma invocatio endreçar a tu cesar. Mas com la servitut et honor dels deus sia la primera cosa que occorre a nostre estudi Cove de Recitar sumariament algunes coses pertayents a la dita materia. Valeri enten per la divinitat de cesar. la honor del imperi car lemperador es dit deu de la terra et com dix que cesar era semblant a la divinitat de son avi et de son pare o Entengue que fou cesar. emperador axi com cascu daquells.

VIII.

Primer capítulo del COMPTE DE PARTINOBLES, impreso en Gerona, pero traducido antes ó á principios del siglo XV.

En nom de nostre Senyor Deu JESU-CHRIST, y de la Gloriosa Verge MARIA Mare sua, y Advocada nostra, y del Glorios cavaller San JORDI. Comença la gentil Historia del Noble, y Esforzat Caballer Partinobles Compte de Bles: lo qual desprès de haber passadas moltas desventuras, fonch Emperador de Constantinobla. Traduhida de llengua Castellana, en nostra llengua Cathalana, per molt gentil estil.

Era un Emperador en lo imperi de Constantinobla, lo qual tenia nom Juliá, y aquest no podia en ninguna manera haber Fills, ni Fillas, de la virtuosa, y molt amada sa muller. Esdevingue un dia, que vinguè al dit Emperador, una mora encantadora, la qual sabia moltas maneras de encantaments, y diguè al Emperador, que si ell prometia de no descubrirla, que ella ab la sua ciencia faria de manera, que ell auria Fill, ò Filla, de la Senyo

ra sa muller. Y ohint acò lo Emperador, ell ne fonch molt alegre de aquella nova, y li prometé tot lo que li demana; llavors diguè la Mora; anirà á las Florestas del Rey Herman que son en la frontera del Imperi, y haura una filla, en una donzella Mora, que jo li amostraré, y despres quant vinga, sens dupte haurà fill, ò filla de la Senyora Emperatriz sa muller. Y sabent açò lo Emperador, ell envia sos Missatgers à la terra del Rey Herman, dienli que ell volia anar á divertirse á las suas Florestas, y si ell ne era content, perque li avian dit, que eran gentils, y que avia molta cassa. Y lo Rey Herman quant sabé la voluntat del Emperador fonch molt alegre etc.

IX.

Regiment dels PRINCEPS, escrito por fray Francisco Exemenis, de la órden de S. Francisco, en los primeros años del siglo XV. Códice de San Cucufate, que se conserva en el archivo general de la Corona de Aragon.

Lo capitol primer ensenya que lo regiment e gobernacio general de Deu sobre tot lo mon nos mostra que la sua saviesa es sens tot terme e que ell es tot nostre be e tota nostra benuyrança.-Regiment excellent e governacio passant tot enteniment de la universitat de les corporals creatures daquest mon ensenya clarament als illuminats de vera fe Christiana que lo sobiran regidor e general governador de aquella es saviesa fontal e saber abissal e inscrutable pelech de infinita prudencia e axi ho posa aquell gran doctor Ciprianus en un seu sermo De condicione orbis on diu axi. Inscrutabilis sapiencie Dei thesaurorum profundum occulis creature etc. E vol dir que la pregonesa dels tresors de la saviesa e poder del saber divinal demostra de fora als nostres huylls corporals he apres dins als cordials e aço quant nos altenen les grans e maravellosas obres que ell ha fetes e fa continuament en lo mon mas major se demostra en la sua governacio e

amagat regiment del mon e de les sues creatures les quals totes segons que aquest diu e sent Agosti en les sues confessions nos criden ens dien ab grans crits que no amem ne cerquem ne vullam sino aquell alt creador qui tot aço ha creat eu governa per sa magnificencia continuament car ell es nostra sperança e ell es tot sol e es tot nostre be e la nostre fi e tota la nostra vera benauyrança.

X.

Primer capítulo de LO LIBRE DEL TRESOR DE MESTRE BRUNET LATI QUI PARLA DELS ENSENYAMENTS DE BONA PARLERIA, códice de la Biblioteca episcopal. 9. 24. 13. (Siglo XV.)

Assi diu que es Retorica e son offici e sa fi.

Rethorica es una sciencia qui nos ensenya plenament e acabadament parlar en les coses comunes e en les privades e tota sa intencio es a dir paraules en tal manera que hom fassa creure sos dits a aquells quils hoen. E sapiats que Rethorica es sots la sciencia de ciutat governar segons ço que Aristotil diu en son libre qui es transladat damunt en romans Axi com art de frens e selles es sots la art de Cavalleria lo offici de aquest art segons que Tullius diu es de parlar acordadament per fer creure ço que hom diu e sa fi es que ell faça creure ço que diu Entre loffici e la fi ha aytal differencia Que en lo fici considera lo parlador ço ques cove a sa fi ço es a dir que parle en tal manera que sie cregut E en la fi considera ell ço ques cove a son offici ço es asaber a fer creure per sa parlaria. Raho com lofici del metga es a fer obres de medicina acordadament per sanar e sa fi es sanar per ses medicines E breument lo offici de Rethorica es en parlar acordadament segons los ensenyaments de la art E la fin es aquella cosa per la qual ell parle la materia de rethorica es ço de