Los quals mesos antigament segons les opinions de alguns no foren sino tres: segons altres sis: altres volgueren que fossen. x. y tots erraren perque segons se collegeix de la sagrada escriptura, y ho tracta Sant Augusti en lo lib. XV. de civit. Dei sempre foren. XII.

Que cosa es setmana.

Setmana en lati vol dir tant com compte de set y baxa de septem que es lo numero y de mana que es llum. Y axi septimana significa tant com set llums ho set dies en los quals lo Sol naix y resplandeix set voltes. Foren y son los dies en la setmana set perque corresponguen a les set planetes: dels quals cada hu en son dia te la hora primera, y cada dia pren denominatio del planeta qui sobre aquell dia te dominatio. Del Sol: lo diumenge, de la Luna lo dilluns.

Que cosa es dia.

Dia, vol dir tant com claretat: y divideixse en natural y arti– ficial: lo natural es comunament spay de. XXIII. hor. y no sens causa dich comunament perque estos dies no son yguals per raho de la desigualtat dels crepusculos. La causa que dits crepusculos no son iguals es la rectitut y obliquitat dels. XII. signes del Zodiaco, con (volent Deu) en altra etc.

XVI.

Prólogo del SERMÓ DEL REY DON JAUME que escribió el Dr. Onofre Manescal, impreso en Barcelona en 1602, y compuesto en 1597.

Lany 1597. a quatre de Novembre, per parexer desta manera a personas graves, prediqui en la Santa Iglesia de Barcelona, lo Sermo, que diuen del Serenissim Senyor don Jaume Segon. Dic a 4 de Noembre perque si be es veritat, se acostuma de predicar lo sendema del dia de la Commemoracio dels Defunts, aquell any se transferi, per ser aquell dia festa. Lo treball prengui, y diligencias fiu pera predicar aquell Sermo, entendran, los que tindran ganas de veural, y llegirlo. A molts los aparegue convenia

lo imprimis, entenent que com sera oyt ab algun gust, no dexarian de tenirlo, los qui pendrian treball de mirarlo. No dexava de acudir al gust de molts, per quem aparegues no convenia, que qui havia ocupat lo temps en cosas de Philosophia, y Theologia de tant tomo, graves, y principals, lo ocupas en cosas de historia, al parer de alguns facils, y de poch momento: perque ni las cosas de historia son facils, sino molt dificultosas, com la experiencia amostra, als qui las platican, y treballan: ni es menys valor, ni poca authoritat, ocupar lo tems en ellas: puys homens molt doctes an tingut per ben empleat lo temps, que en fer historias an ocupat. Que a no ser axi no alabarian a Eusebio, que escrigue lo llibre de Temporibus, ni seria tant estimat lo doctissim Sant Agusti, a tots molt accepte, per las historias, en lo de Civitate Dei escriu, ni alabarian tant a son dexeble Paulo Orosio per la historia compongue, ni farian tant cabal de Beda per la Coronica del mon, y Historia dels Inglesos, quescrigue. Egesipo, Sosomeno, Socrates, Casiodoro, y altres son molt estimats, no sols per las cosas diferents escrigueren, sino tambe per las historias compongueren. Qui no sab la historia, que feu San Isidoro dels Goths, fins al Rey Suintilla, la qual continua S. Ildefonso, tant devot de nostra Senyora, ab la historia dels Alans, Vandalos, y Suevos.

XVII.

Prólogo de la CRÓNICA UNIVERSAL DEL PRINCIPAT DE CATHALUNYA, COMPOSTA PER HIERONYM PUJADES, é impresa en Barcelona en 1609.

Quexavas lo Poble Hebreu, (com se llig en lo Propheta Isaies) de que tenint moltes persones de lletres y doctrina: no hi avia entre elles qui volgues aplicar y assentar, adenunciar, manifestar, referir, escriure, o comptar, les coses passades desdel seu principi, pera que ell las entengues y sabes, restas ensenyat y adoctrinat en los successos, causes y fins de ellas. Y aparexia poder tenir aquesta quexa bon fonament per dos rahons. Que certament com digue lo Philosoph, naturalment tots los homens

desijan entendrer y saber. Y los qui entenen, estan obligats per ley natural, y de charitat, à ensenyar als ignorants. Y no satisfent los uns à la obligacio, ni tenint los altres saciat lo natural apetit de saber, entrava be lo quexarse: pera moure als qui sabian, podian y devian, y conseguir ell lo que desijava. Pero de altra part, aparex certament esser estada quexa sens causa, ni raho. Per quant à aquell poble may li avian faltats Prophetas, Predicadors y Doctors, de qui podia apendrer, escriptures ahont Hlegir, ni persones quel convidassen à oyr. Ans be, axi com Job estava cridant als que volguessen oyr: que acudissen à ell y comptaria quant avia vist y sabia: axi matex lo Propheta Joel convidava als de aquest propri y quexos Poble Hebreu, dient. Oyume vells, y obriu les orelles tots los qui habitau la terra: escoltau lo que referire, y vejau si ha succehit, y ses fet en vostres dies; o si en los de vostres pares: y podeuho comptar à vos tres fills y filles: y ells als seus fills, y successivas generacions; que apres vindran. Y lo Real Propheta David, una vegada deya al matex Poble, vingues à ell, quel oys, y li comptaria, lo que li era convenient. Y no content de aquesta, altra vegada aparegue volia fer del mestre y Pedagogo, per ensenyarlo en asso que de→ manava: y axi li deya. Poble meu esta atent, inclina la tua oy da à les mies paraules:

XVIII.

Prólogo del TITOLS DE HONOR DE CATHALUNYA, ROSSELLO, Y CERDANYA, PER ANDREU BOSCH, impreso en Perpiñan en 1628.

De la materia, y contextura de tot lo present llibre a soles, confio se satisfara lo benigne Lector, que per al malevolo ningu→ na cosa basta a refrenar, y corregir sa mordàs llengua, intents, y voluntat per molt que repetis tantes histories, aguts conceptes, y sentencies que als Lectors donan tots los llibres en ses epistoles. Ia se ab tot tinch de tenir emulos, y detractadors, als quals no penso resistir sino com à anyell devant la destral, subjectarme en tot a llur censura. Ia se que ningu es accepta en sa terra,

y Patria, y que digue Beda que es natural als Ciutadans detraurer los uns als altres, ab tot nom so acovardat, animat de la paciencia de molts Escriptors, als quals no volgueren perdonar les mordasses Mengues, per molt sanets, y celebres fossen, com les tingue Sant Geronym en la translacio de la Biblioteca, y digue Sant Agusti, senti de Agustino quid libet, etc. Sant Thomas, y los demes? Que ha de ser de mi ahont caben tantes faltes, per elles mateixes, tambe me animan los exemples de molts altres; en particular dels mes aventatjats en nostres facultats Canonica, y legal Bartol, Baldo, y tants altres se poden veurer en Rebuffo» que tingueren necesitat de corregirse, y subjectarse a la censura de altres, ab tot prego no la culpe, ni increpe fins la aja llegida tota, ab les demes satisfaccions que baix referirè, primer advertesca, y note les causes que la condamne, no crega ninguna cosa sino lo que veura provat ab lley, raho, o auctoritat, y quant del dit nos satisfassa, Ilija primer lo Canon Deteriores 6. զ. 1. Sols de ma cullita supplico que alomenos prenga esta obra com a borrador, y si te talent per censurarla la repare, y sino sen valga, que estich cert encara que vulla donarli totes les faltes del mon (com las tindra per esser mia) li aprofitarà en molts actes, lo que sols satisfarà a mon intent, que no es cercar vanagloria sino publicar los titols honrosos de nostra terra, que tant olvidats, y poch sabuts estan, causant per so tantes desventures sens saber les regles de Politica, Etica, y Economia, que son los governs, y obligacions de nostres republiques, propries persones, casa, y familia, per intelligencia, y satisfaccio de tot posarè abans les seguents advertencies.

XIX.

Primer capitulo y acto de córtes, de las celebradas en Barcelona en 1706.

Que lo llochtinent general, ministres, ni altres officials Reals, no pugan enviar à sercar ab cartas, o de paraula, als habitants

δ

en lo present Principat, à fi de ferlos anar à la ciutat de Barcelona, ò en altres parts, sens legitima causa, y concorrent esta, los degan despedir dins 15 dias.

Perque los naturals del present Principat, experimentaven las vexacions, de manarlos ab cartas, y altres despaigs, tant en escrits, com de paraula, exir de sas casas, y domicilis, fentlos venir á la present Ciutat de Barcelona, y anar á altres parts, y detenirlos alli, sen rahò, y sens cogniciò de causa, en gran dany de sas haziendas, salut, y honor; Perçò los tres Estaments suplican á V. Mag. se servesca estatuhir, y ordenar ab lloaciò, y aprobació de la present Cort, que lo Llochtinent General de V. Mag. y de vostres Sucessors, lo Portantveus de General Governador, Canceller, Vice-canceller, Regent la Real Cancelleria, y los demès Officials Reals presents, y esdevenidors, si acás volian executar alguna de las sobreditas cosas contra qualsevol persona Ecclesiastica, ò Secular, no pugan ferho, ni per via de economica, ni altrament sens causa, y passats los quinze dias apres de haverse presentàt, pugan restituhirse los cridàts, y detinguts, liberament en sa casa, sens haver de precehir llicencia, ni requisiciò alguna; De manera que per lo matex motiu, no pugan ser mes cridats, detinguts, ni molestats, y en cas de contravenciò, los Deputats del General de Cathalunya, sens esperar requisiciò alguna, degan fer part, y oposarsi per via de Contrafacciò, instant las penas de la Constitució de la observança, y la esmena dels danys, y gastos ocasionáts. Plau á sa Magestat.

XX.

Primer capítulo del TRACTAT DE LA IMITACIÓ DE CHRISTO POR KEMPIS, traducido por el Reverendo Pedro Bonaura en 1739, é impreso en Gerona en 1759.

Qui me segueix no camina en tenebras, diu lo Senyor, aquestas son paraulas de Christo, ab las quals nos exhorta que imitem sa vida, y costums, si volem verdaderament esser illuminats, y