La Vie de sainte Douceline: fondatrice des beguines de Marseille, composée au treizième siècle en langue provençale, pub. pour la première fois, avec la traduction en français et une introduction critique et historique

Portada
E. Camoin, 1879 - 303 páginas

Dentro del libro

Páginas seleccionadas

Otras ediciones - Ver todas

Términos y frases comunes

Pasajes populares

Página 276 - ... communiter vel divisim a Sede apostolica sit indultum, quod interdici, suspendi vel excommunicari non possint per litteras apostolicas non facientes plenam et expressam, ac de verbo ad verbum, de indulto huiusmodi mentionem.
Página 70 - Compta va atressi aquel mez[e]us que Dieus li avia fach una gran gracia per los sieus meritis ; ques enans ques aisso fos ques avem dich desus, ell avia dezacordi mot gran ab sa moller, si que em pas non podian estar, tan gran doll si fazian. Car alcuna persona, per malvais esperit, avia fach alcunas malas obras, per nozer lur que non aguessan pas, per tal que si lunnhessan. E apres, cant aisso fon agut qu'ell...
Página 77 - Seigneur ; et elle ne pouvait supporter aucun doux son, ni presque aucun chant, pas même le chant des oiseaux, qu'elle ne fût hors d'elle. Un jour, elle entendit chanter un passereau solitaire, et elle dit à ses compagnes : « Quel chant solitaire a cet oiseau ! • Aussitôt elle fut en extase, attirée à Dieu par le chant de cet oiseau.
Página 66 - Car jassiaisso qu'illi fos simpla femena, e ses letras, a las sobeiranas autezas de contemplacion la levet Nostre Seinnhers. Car per motz cors e espazis de temps, continuamens entenduda els celestials fagz, tan soven era ab Dieu en los autz raubimens, aissi cant presentmens estant ab ell, que mais semblava menés vida d'angel entre las gens, que non fazia de femena.
Página 77 - Si elle était à table à écouter la lecture, et qu'il s'y rencontrât quelque parole dévote, elle était incontinent ravie, à la table même, et ne mangeait plus. Si elle entendait un air qui excitât sa dévotion et qui lui plût, elle était aussitôt entraînée vers son Seigneur. Elle ne pouvait supporter aucun doux son ni presque aucun chant, pas même celui des oiseaux qu'elle ne fût hors d'elle (3).
Página xcii - Die recebia los alegramens, arn gran humilitat, obezent al mandament del payre; e lur menistrava ab gran devocion, e non temia sosmetre son cors a totz servizis que lur fossan mestier. Illi, per amor del senhor, lur lavava los pes, e lur trazia los vermes de las cambas e de la testa, mot soven, e curava lurs plagas. On plus orribles eran, ni plus feresos de greus malautias e de plagas, plus fort s'encorajava a servir los, e plus fort en curava; e am gran caritat, cant non podian anar, e illi los...
Página 64 - Gracia d'oracion avia aconsegut li Sancta per lo meravillos excercici que n'avia agut; car tostemps, deus sa enfansa, en aquesta vertut meravillozamens s'era acostumada. E non li semblava, ni crezia que res pogues ben far lo servizi de Dieu ses ella ; e en totas manieras que podia, movia e envidava las autras az acostumar si en ella. Motas ves lur dizia : « Per cert sapias que tant cant continuares oracion, vostre estamens durara, e perseverares en totz bens ; mais pus s'envanezira entre vos autras...
Página 192 - D'aisso avem ferm testimoni e certa garentia en tota la vida de la sancta maire ; car en diverses luocs de sa vida, e en sos raubimens, on plus autz eran, nos prometia e nos fermava que totas siam en la garda de Dieu, e en la proteccion de la Sancta Trenetat era totz l'estamens ; e que sotz las alas de sant Frances, totas nos salvariam.
Página 130 - Dieus li trames, i. sant traire menor ques avia nom fraire Johan de Parma , sans homs verais ques era ; le quals era adoncs menistres generals, e fes apres penedencia lonc temps, sus en una montannha, dezamparat l'ufici. E era de gran vida meravillozamens, e de gran esperit. E adoncs per volontat de Dieu e ell...
Página 52 - Crist en lur semblansa e-1 figuran per Escriptura. Alcunas ves, cant hom li aportava los aucels vius, per plazer, non los laissava aucire; mais cant s'era .1. pauc alegrada ab els, parlant de Nostre Senhor que-ls avia creatz, era eslevatz sos esperitz en Dieu, e laissava los annar, dizent : « Lauza lo senhor ton creator.

Información bibliográfica