Imágenes de páginas
PDF
EPUB

PREUVES

DE L'HISTOIRE

DE LANGUEDOC.

DE L'HISTOIRE

DE LANGUEDOC.

CHRONIQUES.

I.

Histoire de la guerre des Albigeois, écrite en Langue

docien, par un ancien auteur anonyme 1.

Com entre toutas las causas que lo creator a formadas, premierament a creat et format los entendemens, so és lo entendemens angelic et huma l'entendement angelic per cogita, et premedita las causas divinas; et lo huma, afin que en se exercien en grand labor, et estudi, et meymas conosca las causas inconigudas, et de lasquellas jamay n'y a aguda notissa; loqual entendement per debilitat de natura, és labile. Et d'aver de toutas memoria, és plus causa divina que humana, comma recita la L. de vet. Jur. civili. C. A. laqual fauta an volgut obviar, et y provesir les bons et sages doctors, tant d'el temps passat, que aussi volen obviar et y provesir los del temps presen, que per lour grand studi et labor an fait redegi, et redigissen son escrich, tant las bonnas que mauvesas causas, en obras ; affin que fossa exemple als mauvesés, et consolation als bons. Et que belcops de gens et doctors an més los gestes en obras de belcops de rialmes,

[blocks in formation]

monarchias, et provinças, de villas et cieutas de grand renom, sans far mention des grans faicts d'armas et guerras souffers per la très granda, renomada, et nobla cieulat de Tolosa, et monarchias de Lengadoc et Provensa, el autres provensias et monarchias circumvesinas ; el notamen so que fo faict despey l'an mil cc. et doz; régnant per aquel tems en pontificat Jonyssen III d'aquel nom, estant aldit siége l'espasy de xvi. ans quatre mesés et vingt-quatre jours; et Philip Dieu-donnat rey de Fransa, et lo conte Ramon estant conte de Bésiers et Carcassona, et ung nommat lo conte de Montfort, et ung frayre Arnauld abat de Cisteaux, leguat per lodit S. payre, et lo glorios mossenhé S. Dommenge premier fondado de l'ordre des Predicados; et fouc lo premier conven dins lodit Tolosa; entre losquals princes ac de grandas el mortals guerras, ainsi que sera dit ayssi après, moyennant la gratia de Dieu et del S. Esprit, de la vergés Maria, SS. et santas de Paradis.

Et per venir à la vraya ystoria et intention de l'actor, se troba que l'an que dessus, forés tan granda la heresia, que regnava en lo pays de Bésiers, Carcassés, et Lauragués et autres paysés, de laquala heresia era granda pietat: et lo sanch payre de Roma ne fouc avertit et certificat, et per y donnar ordre et recapte, mandet à touta la gleysa militanta, couma son cardinals, évesques, archevesques et autres prélats, generalement, per venir devers el à Roma, per tener son conseilh sur aquest cas, per veser com s'en devia gouvernar ny procéder, et ayso per aba

que losdits leguat et sa gens ne foren estats contens; car lodit conte Ramon era tant corossat et marryt d'eldit murtre, comés, et perpetrat per sondit home, que jamés no fouc tant corossat de causa d'el monde.

tre et cassar ladite heresia. En lo qual conseil se f dre, n'aguera fait far tala justicia et punicion, troberen touts losdits prélats, ainsin que mandat lor era per lodit sanch payre, et regnava en Fransa per aquel temps (1204.) rey Philip II. quand l'abat de Cisteaux fouc faits legat par lodit sanch payre, par anar contra los heretics. Et dis l'historia et libre que la deliberation del conseilh, tengut par lodit sanch payre et par losdits prelats, et aysso à Roma, fouc dit et apontat que lodit abat de Cisteaux, que dessus és facha mention, lo quel era un grand clerc, seria tramés en aquestas partidas, loqual lodit sanch payre fech son legat en aquesta causa, amben autant de potestat, couma si lodit sanch payre y era en sa propra persona; et aysso per venir reduire et tournar losdits pays et poble d'aquel, à bon port et bonna vie.

Et a donc fouc dich et declarat lodit apontamen aldit abat, et li fouc baylad per letras et poyssansa de legation; et agut que aguet tout son delivre et despacha, lodit abbat se partit de Roma, an una bela companya que lodit S. Payre ly baylet de prelats, per ly acccompania en tout et per tout; so és l'archevesque de Narbonna. et l'évesque de Magalona, et lo de Barselona, et aquel de Lerida, et lo de Tolosa, et autres plu-❘ sieurs, losquals sont partits del dich Roma an lodit leguat; et aussi ly baylet lodit sanch payre per lo servir, un last d'autras gens, tant de gentilhomes que autres, entro losquals era ung grand et noble home, apelat Peire de Castelnau, loqual era son mestré d'ostal, et an tant fait per lors jornados, que de neits que de jours, que à S. Gely en Provensa son arribats, là ont lo conte Ramon se tenia per aquela hora.

Et quand lodit leguat fouc arribat, et aguet sejornat certans jours, ung jour entré los autres, estant lodit leguat aldit S. Gely, lodit Peyre de Castelnau, qui dessus és dit, aguét alcunas paraulas et question an un servito et gentilhome del conte Ramon, et ayso tougant ladita heresia (1208.); et talament fou lor question, que à la fin lodit gentilhome, servito del dit conte Ramon, donet d'ung spict à travers lo corps del dit Peyre de Castelnau, et lo tuet de faict et murtrit: laquala causa et murtre fou causa d'ung grand mal, ainsin que si dira ayssi après, et fouc sebelit lodit Peyre de Castelnau dins lo monasteri de S. Gely, del qual murtre et homicida fouc for marryt et corossat lodit leguat, et tola sa compania.

Or dis l'historia que quand lodit gentilhome aguet fait et perpetrat lodit murtre, s'en anet et fugit à Belcaire devers sos parens et amics; car se lo conte Ramon l'aguessa pogut avé ne pren

Et quand lodit leguat vic ainsin tuat et murtrit sondit home, d'encontinen mandet aldit S. payre lodit cas, come era estat fait, ne sur quina querela; et a donc quand lo S. payre à aussidas las nouvellas d'eldit murtre, és estat tant corossat et mal content, que tout incontinent a trametut sas letras per mandar la crosada, afin de prendre vengensa del dit acte et murtre, et aussi per reduire losdits heretics à retornar à bon camyn.

Et quand lodit leguat aguet resaubudas las ditas letras et puissansa per mandar ladita crosada, ainsi que lodit S. payre ly mandava, sans faire alcuna demura ni sejor, s'és partit an la compania d'eldit S. Gely; et aisso sans prendre avan congiés d'eldit conte Ramon; et venc à son abadia de Cisteaux és tirat, et anat: et quand és estat arribat al dit Cisteaux, a mandat son capitol general, et que touts los mongés, abbats et princes que de sa dita abadia dependen, venguessen tout encontinen et sans delay aldit capitol, la ont foguen en breu de temps touts ajustats. Et a donc atengut lodit capitol lodit leguat, lor a predicada et denonciada ladita crosada, contra losdits heretics et lors alials.

Et a donc la crosada és estada denonciada et declarada, come dit és dessus, estant tant grand lo monde que à tout s'és crosat, que no és home que lo saubessa estima, ny nombrar; et aysso à causa d'els grands perdos et absolucion que lodit leguat avia donat à tots los que se crosarian, per anar contra losd ts heretics. Et a donc entra los autres que se crosaran, s'és crosat lo duc de Burgonnya que per aleras era, an toutas sas gens, et aytamben se croset lo conte de Nevers, et lo conte de S. Pol, lo conte d'Auxura, lo conte de Geneva, le conte de Poytiers, et le conte de Forés, et d'autres grands seignors; touts aquestes an toutas lors gens que se sont crosats, ben armats et montats devers lodit leguat, que no és home que ho saubegués declarar.

Et a donc son vengudas las nouvellas al conte Ramon de ladita crosada, de laquella fouc fort esbayt; et non sans causa: car se doltava de so que lodit leguat volia far, à causa dal murtre que dessus és dit. Ainsi estre advertit, comme dit és, lodit leguat, avia mandat un grand conseil al loc d'Albenas en Vivarés, lodit conte Ramon va prendre une belle et noble companya, per anar

[ocr errors]

aldit Albenas, entre losquals era son nebot lo visconte de Béziers; et ayso per demonstrar aldit conseilh, com si om lo volya chargar deldit murtre ne heresia, couma el era ignossen en tout el per tout, et non saben.

Et quand lodit conte Ramon és estat arribat aldit Albenas en sadita companya, el a trobat ladita senhoria, et lo conseilh. Et a donc lodit conte Ramon és anat devers lodit conseil et seignoria, et ont a facha sa demonstransa aldit conseilh, touchant loudit murtre, que aussi de ladita heresia; et com el era ignossen en tout et per tout; et que touchant so dessus, lodit leguat s'en devya informa d'avant tot obra, et enquyrir avant que ly far alcun despects, haysés, ny octrage; et qu'el era et se tenia vrai servitor de la gleysa, et per aquella volia viure et mourir, et que se sondit home avia fach et perpetrat lodit murtre, que non era pont en causa ny en culpa, ainsin que si trobara.

Et quand lodit conseilh aguet ausit et escoutat ben et al long tout so que lodit conte Ramon a voulgut dire ny prepausar, li ont facha responsa ; Jaquella fouc tala, quel non fasia rés an losdits leguat et conseilh, mais que s'en anés devers lo sanch payre en Roma, car an lodit leguat rés no fasïa, ny acordi an el non aura autramen.

Et quand lodit conte Ramon a aguda ausida ladita resposta, és estat tant mal conten, que no y avia remedi; et d'eldit Albenas s'és partit an tota sa companya, et dreit en Arles s'en és tirat. Et a donc lo visconte de Bésiers, couma dessus, nebot deldit conte Ramon, loqual era anat aldit Albenas, se comesset à dire aldit conte Ramon son oncle, que vista la responsa d'eldit leguat que auria facha, qu'el era d'opinion que mandassen lors amics, parens, et subgets, que tout incontinen venguessen an toutas lors gens, per lour donnar secours et adjuda contra lodit leguat et son host, et que metan per toutas las

fasson si pouria gouvernar de son fait; vist que son nebot lo visconte de Bésiers li fasia et avia comensat li far guerre et d'autre part pensan à la risposta que losdits leguat et son conseilh li avian faicta, per lasquellas causas fouc en grand pensament, et non sans causa, et non sabia bonamen comen se gouvernar, ni faïsso. Mais après que aguet pro pensat et emmagenat en son cas, va se avisar et deliberar de tramettre devers l'archevesque d'Aux, et aussi l'abat de Condom, et al prieur de l'ospital, et aytamben al senhor de Rabasteanx en Bigorra, losdits quals eran touts sos grands amics et aliats ; loqual senhor de Rabasteanx se nommava Bernard de Rabasteanx; als quals tramés sos messatgés an sas letras, lor mandan tout incontinent, vistas lasditas letras, venguan devers el aldit Arles: las qualas letras vistas per los dits dessus, incontinen et sans dilay se sont metuts en camy, et devers lodit conte Ramon aldit Arles son anats, ainsin que per las ditas letras mandat lor era.

Or dis l'historia que touts acquestes dessus foguen vengus et arribats aldit Arles, devers lo conte Ramon, lodit conte Ramon lor a dit et demonstrat tout son afar, ainsin que era estat fait ny dit, tant d'eldit murtre fait per son home en la personne d'eldit Peyre de Castelnau, servitor deldit leguat, que aussi la guerra que sondit nebot lo visconte de Bésiers ly a comensada de far; et ayso per causa et razo, quand non s'és Voulgut relhar amb el per far guerra contra lodt leguat et son host: et d'autra part lor a dila la resposta que losdits leguat et son conseilh ly avia faita aldit Albenas, quand se era voulgut purgar et justificar, tant desdits murtre que heresia, que ly metion dessus, de lasqualas causas era pur et ignossen; mais losdits leguat et son conseilh no l'an voulgut ametre à se justificar, ny probar son entenda; mais le avian remetut al papa et son conseilh, disen ly que an els no faria

terras et plassas bonas garnisons; et ayso perrés, que s'en anès à Roma, ainsin que dit és: et

se gardar et défendre, si cas és que lodit leguat et son host volguen venir dessus els, lor far alcun octrage et displacer; alqual viscomte de Bésiers lodit conte Ramon diset totalement de non de sa demanda. Et a donc lo conte Ramond s'en anet et se departit de son nebot lo visconte, et s'en tiret dreit en Arles, et lodit visconte demoret fort corossat et marrit contra son oncle le conte Ramon, per so que no avia volgut far so qu'el volia, per laqualla causa lodit visconte comenset de far guerra aldit conte Ramon son oncle.

Et a donc que lodit conte Ramon fouc arribat aldit Arles, va pensar en el per veser en aquella

per las qualas causas vous ay trametuts sercar, et afin que voly que vous autres v'on irés devers lo sanch payre, ly remostrar tout mon cas, ainsin que dit vous ay et contat; alqual pourtarés mas letras, et ly remonstrarés, ainsin que se ma persona propria ly era, en vous donnant potesta et auctoritat, et ayso per mas letras et sagels, los quals vous baly an totas las faisons et maniere que porrés fair, devers losdits S. payre et son conseilh; et vous prometen de aver pour agréable tout so que pour vous autres sera fait ny dit, et de ho tené per fait et per agréable, et ainsin que si ma persona propria y era, et ieu demourarai aysi per resistir à la folia de mon nebot lo

« AnteriorContinuar »