Imágenes de páginas
PDF
EPUB
[blocks in formation]

Adonc quand losdit avesque aguet ausit et entenut la reposta et lor volontat se saillit deldit Besiers en doulen et corrossat vesen lo grand dangie enque os laissava et la perte et domatge que sen enseguia tambaquo sen es retornat et avertit lodit legat coma 'avia pogut res avansa per fa redre ladita ville car ron grandamen obstinatz en lor malice et perveritat.

Et quand lodit legat aguda ausida la dita resposta i per avan ero corrossat contre la dita ville adonc o s estat mas et a jurat quen lodit Besiers non laisara poire subrepeire que tout non fassa mettre a oc et a sang tam homes que fennas et petitz enfans aquala causa fect ainsi que sera dict.

Ores el que dementre que tout aisso se fasia ny tractava que une autre armada de crouzatz sero levado et aisso es en lo pais de Agades de laquala era caps et principal lo comte Guy de Carmain et lou viscomte de Tourene l'avesque de Limotges l'avesque de Bazades l'archevesque de Bordeauz et l'avesque de Caour et lavesque Dasades et aussi Bertrand de Cardaillac fils de Gordon et senhor de Castelnau de Monratier louqual menave toutz les de Quercy ambel laquala armada era pres de tant grande que doux legues laquala marchet et tiret vers lou Pech Laroqua laquala plasso fouc per la dita armada assietiada et finalmen prese et demolida car nou y avia degun per la defendre et quant agueren ainsi que dit es destruit lodit Pech Laroque son tirat vers une autre plassa forte et imprenable appellada Cassanelh la on avia bonne et grande garniso de gen valentz ainsi que mostreguen de faict sans sesbahir de res losqualz eron Gascous et lors ne firon retorna a lour grand perte et domatge et aiso a grans coups de traitz desquals losditz Gascous se savian be aiuda et defendre et fouc force alsditz seniors specialmen aldit comte Guy loqual ero lo principal cap que apontes an losdits Gascons que tenian ladito plasso so es que lo capitaine apellat per nom Seguy de Bolonic et toutz

[blocks in formation]

que nou voulian laissa lour foulie et errour per tant foussen predicatz et avertitz et quand tout so dessus fouc fait ladita armada commenset de prendre son camy et marchar drech aldit legat per se aiusta ensem ble et per dona secours aldit legat.

Et dementre que aquesta armada tirava avan vers la deldit legat adonc se es metuda une autre granda armada tant ou plus que dessus visso devers lou Puey dont era cap et gouvernado l'avesque deldit Puey laquala armada venguet per sas jornadas ferir et frapar a Caussade et al bourg de S. Antony dont lodit avesque a aguda grande somma dargen de ranson et que lous laissesso esta soque fet dont ne fouc fort blasmat et ainsi que tout so dessus se fasia qualque mauves garssou anet als que tenian lo castel de Villemur lor dire que en efet touta larmada venia vers els lour donna lassaut et quelz avian deliberat de fa dels ainsi que avian'faict de las autres plassas lasqualz avian metz a foc et sang sans prendre persona a marce de lasqualas nouvellas losditz de Villemur agueren si tres granda paour et fraiour que entre els van delibera et laissa ladita plassa et y metre le foc per tout so que fouc faict, et de faict un dilus a la neit ainsi que la luna commenset de raia fouc metut lodit foc que fouc garnd pietat et domatge de tala plassa cramar et perdre car ladita armada nou n'avia pas entente de ana aldit Villemur car tiraven et passaven camy tant que poudion per se aiusta an las autras armadas per dona secours et aiudo aldit legat per prendre lodit Besíers.

Or per continua et veni a la matiera et per tourna parla deldit legat et de lasditas armadas quand se fouguen aiustadas. fouc une cause la plus granda et incresable que jamais home visse car de toutas partidas del monde y eran vengutz tant de gens et aisso per gasanie lo perdou de laquala armada et host ero conductour et guide lo comte Ramon come dessus es dict et so a causa que sabia lo pais loqual los condusia per tractar ladita viscomtat de Bedarez.

Et adonc se son metutz a camy tout dreit devers lodit Besiers et arribatz que y son estatz et meten lo seti tout a lentour et fouc tant grand lo seti tant de tentes que pavillons que semblava que tout lo monde fousso aqui aiustat dont se commensavon grandamen esbahir dins lodit Besiers car pesavan que nou fossen que truffas so que lor avesque lor era vengut dire et so que los fasia may esbahir ero per so que lo senior los avia laissatz et n'aviam cap ny senhor et per so eran esbahitz mais trop tart se repentiguero.

Et adonc vist que force lor es de se deffendre ou morir an pres couratge entre els et sen son anatz arma al meillour que cascuu a pougut, et de fait son vengutz saillir per frappar sur lor sety et ainsi que son volgutz sorty an rencontrat un desditz crozatz loqual era vengut courre jusquas sur lo pont deldit Besiers loqual fouc talamen tractat que deldit pon en laigue lan gitat et quand losditz del sety an vist lodit cop adonc ses commensat lodit host a meure talamen que

adonc si elses fan aquo ieu soy dacors que nous autres lor salian dessus et que cascum se mostre tal que deu per sostene nostra querela que es juste nous aven Dieus merce bonna villa et forte et d'autre part qu'en bonas gens aquel que sen dedins per que non deven dobta nostre ennemic et a donc so toutz consentitz en so que a dit lodit Peyre Rogie et adonc cascun en son endrech ses pres a acoutra son arnes et so que lor fasia mestier et la neit an fait bon guet sur la muraille sur laquala lo viscomte fouc armat et acoutrat coma un dels plus petitz que y foussen.

la terra fazia trembla et fremir et dret aldit Besiers | quelz nous voulran dosta laigue amay los valatz et son vengutz per frapar losdits ennemics que vesian salli deforas et quand losditz de Besiers an vist lo grand monde que contre els venia se son retiratz dedins ladita villa et las portas an barada et dessus las murailles son montatz per se deffendre e lous de l'host et sety son vengutz dona talamen l'assault que dedins los valatz son intratz nonobstant toute defense et adonc lous uns se son pres a porta escalas los autres taulas per fa teullisses et autres a forsa de pictz minar et rompre las muraillas et tallamen an fait los uns et los autres que dins la dite vile de Besiers son intratz nonobstan toute resistensa faite ou fouc fach lou plus grand murtre de gens que jamais foussa fach en tout le monde car aqui nou nero esparniat viel ny joune non pas los enfans qui popavan laquala causa vesen losditz de la vila se retirenguen los que podian dins la grand gleisa de S. Nasary tant homes que fennas la ou les capelas daquela se restiguen fasen tira las campanas quant tout le monde fousse mort mais nou ny aguet ny campanas ny capela revertit ny clerc que tout nou passes per lo tranchet de lespasa que un tant solamen nou nescapet que fouc la plus grande pietat que jamay despey se sia facta ny ausida et la ville pillada et meteguen lo foc per toute ladite ville tallamen que toute es arsa ainsi que enquaras de presen acpart que foc une cruala vengansa vist que lodit viscomte non ero yretge ny de lor secte. A la dita destruction eron lodit duc de Borgonio, lo comte de S. Pol lo comte Peyre d'Ausseria le comte de Guineva apelat Guy le comte Alsenas de Poitiers le comte de Fores et le comte et senhor d'Anduse apelat Peyre Ramon et aussy y eran los Provensals, los Alenans, los Lombars, et de toutas las nations del monde y avia loquals eran plus de tres cens mille et aisso a causa deldit perdo comma dit es dessus.

Laquala armada non contenta de la destruction del dit Besiers a marchat et tirat drect a Carcassonna ont ero lodit viscomte fort marrit de so que los enemics avian fait aisso ero environ la Magdalena que lodit host venguet a baniere desplegada devant Carcassona un dimars al vespre et y poseron lo sety loqual per verre lodit viscomte montet a la plus naute tour que fouc en la ciutat an totses sos barons et d'aqui ses pres a regarda lodit soty dont son esbahitz vesen lo grand monde que y era et venia toujours per donar secours aldit legat et quant lodit viscomte aguet pro regardat lodit sety et gens que en aquel eron voulia salir sus per frapa si sas gens languessen volgut creire ny seguy car valen ero nonobstan que fouc joune.

A donc ly diguet un de sos homes sages et valen appellat Peyre de Fouquet senior de Cabasre una forte plasso senior viscomte si me voules creire ja per mon conseil nou faras aital mas pensares de garda ben la ville que nou sian trahitz et ce cas es que de ela se approchen pensen aleras de nous defendre et lor montrar que nous nou le crenian gaire car ten pensi

Et quand se venguet lendoma maty lodit sety ses pres a meure en tal bruch que semblava que tout la monde deguesse perir per loqual bruch los de la ville son montatz prestamen sur les murailles ben armatz et equipatz come gen usitatz en tal mestie et adonc an vistis los ennemics portant fagotz et bagatge per applanar et arrasar los fossatz so que conaissen losditz de la ville se so metutz en ordenansa et son salitz sur los ennemics non pas couma efans mas couma gens valents et couratiouses de se defendre jusque a la mort et talamen se so rencontratz et frapatz que pro ne tombavo de cascun cartie et se monstravon aleras valens et affectan ....... la victoria lous uns dels autres et an ta be fait que lon nou sabia qui navia del melior car qui agessa vist en aquela hora los uns et los autres aguessa crezut que tout le monde devia prendre fi car lodit viscomte fasia de son corps los plus grans faitz d'armes que jamais poguesso fa dont toutes sas gens quand vesian son portamen lo plus couard prendre couratge ques causa que losditz enemics an plus perdut que ganiat en aquel assault an laquala escǝrmoussa si no fos la nech que los surprenguet los uns ou las autres agueren pres fi car despey lo maty jusques aldit vespres nou cesseron de combatre per laquala causa d'un cartie et d'autre avian ben mestie de repaus et a donc se son retiratz sans sabe qui avia del melior de ladita escarmorsa per aquel cop.

Et sestans retiratz los deldit host an reconeguda una granda perda et a donc es estat deliberat entre els que vist lo grand mal et domatge que els avian pres per los de la cicutat per prendre vengensa del dit mal elz irian lendema destruire tout le bourg deldit Carcassonna et metre le foc per tout jusques al pe de ladite cicutat laquala causa fouc faite ainsi que fouc devizada et dicte et fouc un grand domatge et talamen los an assietgatz estrect dedins ladite cieutat que nous e homs que so creses et adonc an fait dressa perriers et calabres per tira contre ladita cieutat que grand pietat era de so que fasian la neit et jour incessamen an losditz engins dins ladite cieutat aisso ero a la fi del mes d'aoust.

Et dementre que tout se fasia fouc dit et contat al rey d'Aragon le fait como ledit legat et son host avian pres et destruit Beziers et el presen tenian le viscomte deldit Beziers assietgeat dins la cicutat de

[graphic][subsumed][subsumed][subsumed][merged small][merged small]

Carcassonna talamen que nou nero possible de sailli defora so quand lo rey a entendut es estat grandamen malenconious daquest fait et destructieu, car lodit viscomte ero aucunemen son aliat et grand amic per laquala causa tout incontinen lodit rey es partit de son pais an una bela et noble compania de chavaliers et gentilhommes per venir aldit Carcassona al sety non pas en intentieu de far guerra a l'un ny l'autre mais per vese se poiria metre qualque pax et bon accord entre las duas partidas ont estan arribat a la tente deldit comte Ramon es anat dessendre an touta sa gen loqual fasia un bel vese car lodit Rey et comte Ramon eran cuniatz et quand lodit Rey aguet repausat un pauc devers lodit legat et autres seniors es anat losqualz ly an faite un grand honour et recueil a sa venguda et adonc lodit Rey lor a commensat a dire et demonstra com el no nero pas vengut a qui per intentieu de mova guerra contre les uns ny les autres et que son intentieu ero solamen de vese si poiria metre pax et bon accord entre els de laquala causa preguet et suppliquet grandamen lodit legat et seniors assistens aldit legat que lodit viscomte volguessen pendre a merce et a bon apountatamen car be lo devia souffrir lo grand domatge que ly avian fait aldit Beziers àmay aldit Carcassona vista sa juventut,

Et quand lodit Rey a agut dit tout so que voulia dire ny prepausa et lodit legat et lodit senhors que ambel eran an ausit et entendut son parla et vole ly an faite resposta si el avian parlat an lodit viscomte ny si el ly avia donada cargua de dire so que! avia dict loqual Rey lor a respondut que an regard del nou n'avia poin vist ny parlat inquera an lodit viscomte car premierament que els ly fasian responsa qual que elz sabian lo voler deldit viscomte et sas gens et ane parla ambels en ladita cieutat et que per l'aunour deldit Rey els farian en partida so que el voldra et adonc lodit rey ses partit deldit legat et sas gens et devers lodit viscomte ez anat et quand lo viscomte a saubut que le Rey d'Aragon voulia parla ambel a fait baissa les pons et las portas auvrir et a lendavan deldit rey es vengut an la plus part de sos barons et cavaliers et a donc se son recullitz an la plus grand caressa que jamay homme vis fa a dous personatges et dins ladite cieutat s'en son intratz et quand son estatz dins lous repaire lodit rey a commensat de parlar an lodit viscomte de son affa et comen el avia parlat an lodit legat et autres barons et seniors de son cas car ero vengut per aquo tout espres sans autre coite incontinen que a saubut las nouvellas an loqual legat a demostrat tout son cas et affa ainsi que ero nonobstant que naguessa pas parlat an el loqual legat et seniors l'avian trames a qui per bese com volia fa ny tracta d'apontamen ambel et adonc quand lodit viscomte a agut ausit et entendut lodit rey de tout so que dire ly a bolgut dire la granLamen remerciat quant tanta de pena a volguda prendre per el et per sas gens que de venir de son

TOME V.

[ocr errors]

pays jusques aqui et apres merces rendudas a dit lodit viscomte, senhor ieu nou sauria que fa ny que dire mais si qualque bou apontamen se pot troubar an lodit legat et sas gens ieu vous en volria fort pregua que foussa vostre plaze de lo tracta et aisso en toute la forma et la maniera que a vostra seniora plaira de fa car ieu vesy be que an long anar non nous poiren tenre ny compara car sasins a tant grand monde d'homes del pais femnes et enfans que no es homs que so saubes nombrar losquals moren toutz los jours a grana troupo per ladita ville car si no y avia que my et mas gens juri vous senior que jamais aldit legat ny sas gens no me randrie que avant nou me laisses aissy dedins morir de mala fam mas lo poble ques aissi embarrat me constrein aver del piatat perque senior vous preguy que an aisso volgas trevalia ainsi que commensat aves car ieu mety mi et mas gens et mon affar en vostre propre car à vous so

remetz tout.

Et apres que le rey aguet asses parlat et desbatut be al long de toutas causas lodit viscomte a laissat et aldit sety sen es tornat devers lodit legat et seniors losquals eran toutz intratz dins la tente et pavilion deldit legat per le attendre la resposta deldits viscomte quand lodit Rey es estat arribat devers els a lour commensat demonstrar com lodit viscomte ero conten de condescendre a tout bon appontamen lous pregan que del voulian ave pietat vist que jamay a ladite heresia el no nes estat en res ny per res ny alsditz heretges nou avia donat aucun secours ni favour ains se tenia vray catolic et servitou de la gleysa mais si sos oufficiers couma dit es lous avian sostengutz et entretengutz sans son congiet ny saber el devia aucunamen estre desencusat et d'autre part que lor devia souffrir de la grand destruction de Beziers et aussy deldit borg de Carcassona et que vist tout so dessus lou devian prendre a marce prouvu quel se submctsa que se lodit legat ny host avian agut aucun mal ny domatge per el se offria lo satisfa a la dita delsdits seniours et barons.

Et adonc quand lodit Rey aguet dit tout so dessus de la part delsditz viscomte aldit seniors al conseil se so metulz sur so que losdit Rey lor a dit et apres que entre els an agut pro debatut de la dita matiera an fait losdit Rey venir alqual lodit legat a faite la risposta de sa legatieu et charge et a ly dit que el et lesdits seniors barons serian contens per l'amour del et de noblesse et per so que pres tanta de pena per ladita causa so es que lodit viscomte ne laissara salli et an el douze tant solamen quel voldra prendre et menar en el et aisso an toutes bagues armes et chevals et que al regard de toutz los autres demouraran per ne far a tout lor plazer et volontat et que autre apontamen ambels non fara et que si aquest refusa dautre non aura an els.

Et quand lodit rey aguda ausida ladita resposta, alor dit que avan que far ny claure re boulia retourna denvers lodit visconte per ly dire et reinonstrar H

« AnteriorContinuar »