Imágenes de páginas
PDF
EPUB

procuracion, assi como avemos en las otras Iglesias del obispado.

7. Et si por aventura alguna de nos las partes quisiere pasar contra esta composicion, é non lo quisiere guardar é tener assi como dicho es, otorgamos que la parte que contra ello viniere, que peche á la otra parte quince mil maravedis; la meytad á nuestro senior el Rey, é la otra meytad á la parte que estudiere en esta composicion. É pedimos merced á nuestro señor el Rey, que él lo faga cumplir á la parte que guardar non quisiere é tener esta composicion. É porque esto sea mas firme é mas estable é non venga en dubda, nos amas las partes manda

mos ende fazer dos cartas partidas por A. B. C. é seellar con los seellos de nos Maestre é del Cabildo general de la Órden, é con los seellos de nos Electo é del Cabildo de Cartagena, é á mayor firmedumbre pediemos merced al muy noble señor Rey don Alfonso que mandase seellar estas cartas con su seello. Et nos don Alfonso, Rey sobredicho, por ruegos de amas las partes, mandamos seellar estas cartas con nuestro seello. Facta carta en Murcia, lunes veinte é siete dias andados de Julio, Era de Mill é CCC é IX annos.

(Bullarium Ordinis Sancti lacobi, Anno MCCLXXI, Scriptura I.)

L.

FRAGMENTO DE UNA ESCRITURA DE VENTA DE UNAS CASAS EN ALCALÁ, HECHA POR DOÑA FATFONA

Y DON VOGON 1, MOROS, Á SANCHO GONZALEZ, CANÓNIGO DE TOLEDO (MARZO DE 1276).

In Dei nomine et eius gratia. Sepan quantos esta carta vieren, como yo doña Fatfona, mujer de don Vogon, morador de Alcalá, otorgo et conozco que vengo à vos Sancho Gonçalez, canónigo de Toledo, unas casas que yo he en Alcalá é don Vogon..... marido, et estas casas vos uendo con entradas é con exidas é con todas sus pertenencias, asi comol pertenesçen por

1 Este don Vogon fué moro del arzobispo don Sancho, electo de Toledo, segun parece de otra carta anterior del año 1274 (Archivo de la Catedral de Toledo, A. 3. 1.

trezientos ...enta mrs. de los dineros Alfon. que el Rey mandó facer en tiempo de la guerra: et son aledanos de la casa de... etc.

Ffecha la carta, domingo primer dia de Marzo, Era de 1514 años.

(Archivo de la Santa Iglesia de Toledo, A. 3. 1. 14. Biblioteca Nacional, Dd. 108, fól. 11.)

15, Bib. Nac. Dd. 102, f. 37), donde refiriéndose á él el dicho prelado, dice: «á Bogon nuestro moro y á doña Fatfona su mujer».

LL

INVITACION Á LOS SARRACENOS DE LA FRONTERA DE CASTILLA Y DE BIAR, PARA QUE FUESEN Á POBLAR Á VILLAREAL (AÑO DE 1279).

Fidelibus suis universis sarracenis in frontaria de Castilla et de Biar constitutis, ad quos presens litera pervenerit, salutem et gratiam. Significamus vobis, quod si venire volueritis ad populandum apud Villam Regalem, sita satis prope villam de Burriana, placebit nobis, et ibidem, de domibus et he

reditatibus, que ibi vacant, vobis dare faciemus: nos enim vos ad dictam Villam veniendo, assecuramus cum omnibus bonis vestris. Datum Valencie, II idus Septembris.-R. Escorna.

(Bofarull, Coleccion de documentos inéditos, t. VIII, pág. 151.)

LII.

CARTA DE DON PEDRO III DE ARAGON Á LAS ALJAMAS DEL REINO DE VALENCIA, PARA QUE LE SIRVIERAN EN LA GUERRA CONTRA LOS FRANCESES (AÑO DE 1283).

En Pere per la gracia de Deu rey Darago et de Sicilia, als feels seus alemins, et veyls, et à tots altres sarrayns de les aliames del regne de Valencia, saluts et gracia. Femvos saber que nos segons, que creem que vosaltres ajats entes abem en aquestes parts del regne Darago et de Catalunya guerra ab los francesos, en la qual es mester lo servix de vosaltres et dels altres feels nostres: et sobre asso trametenvos lo feel alphaquim nostre do Samuel, quius dira nostre enteniment sobre asso. Perqueus pregam, eus ma

nam, que aquels de cascune de les vostres aliames, quel dit alphaquim nostre elegira á asso nos trametau, ab companya de balester et de lancers de cascuna daqueles aliames, be aparelats, et be adobats, et nos darem á aquels bona soldada, et encara quens tendrem totavia per tenguts de fer be et merce en guisa que els ne sien pagats. Data apud Logronyo, II Idus Augusti, anno predicto.

(Bofarull, Coleccion de documentos inéditos, t. VI, pág. 196.)

LIII.

ARTÍCULOS DE LOS FUEROS Y PRIVILEGIOS DE LA CIUDAD DE VALENCIA, CONFIRMADOS POR EL REY DON PEDRO III DE ARAGON (AÑO DE 1283).

Item statuimus et ordinamus per civitatem et regnum quod sarraceni regni Valentiae, tam nostri quam alii, possint vendere quibuscumque voluerint res et alias merces suas, et emere etiam a quibuscumque voluerint, et christiani, et iudei emere possínt ab ipsis et eis vendere res suas.

Item statuimus et ordinamus, quod quilibet homo civitatis et regni possit mittere sarracenos laboratores ad laborandum in hereditatibus suis, ad certum tempus, vel in perpetuum, et quod ipsi sarraceni, vel qui iam habitant in eisdem non teneantur dare domino regi, nec alicui alii illos duodecim vel viginti solidos, nec alia que erant de novo imposita, qui solvebantur nobis, et quod franchi sint a quantitatibus su

pradictis et rebus, et quod sarraceni laboratores teneantur solvere domino hereditatis, quidquid conventum fuerit inter eos, et quod bisancios sarracenorum habeant, et recipiant ab ipsis dominis hereditatis prout continetur in foro, et quod sarraceni non forcientur accipere sal, nisi secundum quod emere voluerint per minutum. Item statuimus et ordinamus, quod illud decimum quod petebatur noviter a captivis sarracenis, qui se redimebant a dominis eorundem sit penitus absolutum, et quod non teneantur solvere nobis decimum supradictum, cum tempore domini patris nostri non fuerit consuetum.

(Archivo de la Corona de Aragon. Registro núm. 46, fól. 126.)

LIV.

CONSTITUCION DE DON PEDRO II (III DE ARAGON) EN LAS CORTES DE BARCELONA, CONTESTANDO Y LA PETICION DE ALGUNOS SEÑORES DE VILLAS Y CASTILLOS ACERCA DEL DOMINIO DE LOS SARRACENOS (AÑO DE 1283)..

CAP. XLIII. Del Iueus ó Sarrahins dels quals es estat á nos demanda do

nada, que deguessen esser de aquells, en los castells, ó en las vilas dels quals

habitassen, ó estiguiessen, sobre aço volem aquella cosa daqui avant esser observada, la qual en lo loc de quiscu de aquells es antigament observat, Saul

Privilegis, é pactes specials á quiscu. (Constitutions et altres Drets de Catalunya supérfluos, lib. I. Barcelona, 1704, pág. 10.)

LV.

ORDENANZAS HECHAS POR DON SANCHO EL BRAVO, À PETICION DE LAS CÓRTES DE VALLADOLID, PARA QUE LOS JUDIOS NI LOS MOROS COMPREN HEREDAMIENTOS DE LOS CRISTIANOS (23 DE MAYO DE 1293).

Otrosi, á lo al que nos pidieron que los alcaldes de las villas libren los pleitos que acaescieren entre ellos, que los libren los alcaldes de los lugares, segun dice el privilegio de los ordenamientos, que fué fecho en Palencia, que dize asi: Tengo por bien que los judios non hayan alcaldes apartados assi como los agora habian, mas que el uno de aquellos omes bonos en que yo fiar la justicia de la villa les libre sus pleitos apartadamente, de manera que los christianos ayan su derecho y los judios el suyo, y que por su culpa de aquel que los oviere de juzgar non reciban los judios alongamente, porque se detenga el pecho que me ovieren á dar.

Otrosi, á lo que nos pidieron que los judios ni los moros no oviessen los heredamientos de los christianos por compra, ni por entrega, ni en otra manera, y que por esto se estragaba muy gran parte de los nuestros pechos, y que perdiemos nos ende el nuestro deho; tenemos por bien que los here

re

damientos que avian fasta ahora que los vendan del dia que este ordenamiento es fecho hasta un año, y que los vendan á quien quisieren, en tal manera que los compradores sean tales que lo puedan aver con fuero y con derecho, y de aqui adelante que los non puedan comprar ni vender, salvo ende quando el heredamiento del su deudor se ovier á vender, seyendo apregonado segun fuero; é si non fallaren quien lo compre, que lo tome él en entrega de su deuda por cuanto omes bonos, ó aquellos que dieren los alcaldes, lo apreciaren que vale, y dende fasta un año que sea tenudo de lo vender: é si lo non vendier fasta estos plazos, que finque el heredamiento para nos, salvo ende en las solariegas, y en las bien feitas de los hijosdalgo, ó en los abadengos, y sacado ende las cosas que ovieren menester para sus moradas.

(Córtes de los Reinos de Castilla y de Leon, t. I.)

LVI.

CONSTITUCION DE DON JAIME II EN LAS CÓRTES DE LÉRIDA, PARA QUE LOS MOROS SE DISTINGAN DE LOS CRISTIANOS EN LA MANERA DE LLEVAR EL CABELLO (AÑO DE 1300).

CAP. XII. Ordenam é statuim que quiscum sarrahi, franc que sie en Cathalunya, port los cabells serçenat é tolts en redore, ó en çerde, perço que sie conegur entre los christians, é si algun sarrahi aço no servara, pac per

pena al Senyor del loc, hon sera aquel sarrahi sinc sous, é si pagar nols pot, ó no vol, prena en la plaça deu açots. (Constitutions et altres Drets de Catalunya supérfluos, lib. I, página 10.)

LVII.

ORDENANZA DE DON JAIME II, SOBRE EL TRAJE Y DISTINTIVO DE LOS SARRACENOS (AÑO DE 1301).

[merged small][merged small][ocr errors][merged small]
« AnteriorContinuar »