Imágenes de páginas
PDF
EPUB

Moros é Moras, non sean osados de echar, ni echen pecho ni tributo alguno entre si, ni pongan impusicion en cosa alguna que sea sin mi licencia é mandado, é de mi señora, é de mi madre la Reyna, é del Infante mi tio, mis Tutores é Regidores de los mis regnos, é si alguna regla es dada á los dhos Judios é Moros, ó algunas ympusiciones han seido ó fueron puestas en la dicha razon, assi en comun como en otra razon, personas singulares, ó en viandas, ó en mercaderes, ó en otra manera qualquier, assi por sus Jueces como por qualquier de ellos, en caso que tengan preuillejos, ó carta ó cartas de los Reyes pasados, mis antecesores, ó de mi para la poder facer, que de aqui adelante non sean tenudos de pechar, ni paguen las tales ympusiciones ni alguna de ellas, ca yo de mi poderio Real revoco qualesquier previllejos, que en la dha razon les sean dados en quanto atañe á esto que dho es, é mando á los dhos Judios é Judias, y Moros é Moras que no usen de ello, so pena de los cuerpos de quanto han, é eso mismo mando á los dhos Judios é Judias, é Moros y Moras, que non pechen ni paguen en las tales derramas que les assi fueren hechadas, segunt dicho es, sin mi licencia é mandado, expresamente dado para ello.

9. Otrosi, que ninguna Aljama ni comunidad de Judios é Moros, de aquí adelante non sean osados de derramar ni de repartir pecho alguno sin mi licencia é mandado, é quando algunt pecho oviesen de derramar para mi servicio, que repartan entre si lo que Yo les enviare á mandar é non mas, é

si alguna cosa mas echaren ó derramaren, que los que tal ficieren ó fueren en falla ó en consejo de ello, que por esse mismo fecho pierdan todos sus bienes é los maten por ello por Justicia.

10. Otrosi, que ningun Judio ni Judia, Moro ni Mora, non sean osados de vesitar á Christianos ni á Christianas en sus enfermedades, ni les dar melecinas ni jaropes, ni se vañen en vaño los dhos Judios é Moros, con los dhos Christianos, ni las Judias ni Moras con las dhas Christianas, ni las embien presentes de fojaldes, ni especias, ni de pan cocido, ni de vino, ni de aves, ni de otras carnes muertas, ni de pescado muerto, ni de otras frutas, ni de otras cosas muertas que sean de comer. É qualquier que contra esto fuere é lo contrario ficiere, Judio ó Judia, é Moro ó Mora, que peche por cada vegada trescientos mrs.

11. Otrosi, que ninguna ni alguna Christiana, casada, ó soltera, ó amigada ó muger pública, non sea osada de entrar dentro, en el círculo donde los dhos Moros moraren de noche ni de dia. É qualquier muger Christiana que dentro entrare, si fuere casada, que peche por cada vegada que en el dho círculo entrare, cient mrs., é si fuere soltera ó amigada, que pierda la ropa que llevare vestida; é si fuese muger pública, que le den cient açotes por Justicia, é sea echada de la ciudad, ó villa, ó lugar donde viviere.

12. Otrosi, que ningunt Judio ni Judia, ni Moro, ni se llame de hoy en adelante en nombre Don por escrito ni por palabra; é el que lo contrario ficie

re, que le den por cada vegada cient

azotes.

13. Otrosi, que ningunos ni algunos Judios de mis regnos é señorios, de hoy en adelante, non traian capirotes con chias luengas, salvo que sean las chias cortas, fasta un palmo, fechas á manera de embuo, é á tuerto cosidas todas en derredor fasta la punta; é otrosi, que traian sobre las ropas encima tabardos con aletas, é que no traian mantones, é que traian sus señales vermejas acostumbradas que agora traen, so pena de perder todas las ropas que trajeren vestidas.

14. Otrosi, que todas Judias é Moras de mis regnos é señorios desde los dhos diez dias en adelante, que traian mantos grandes fasta en pies, sin cendal, é sin penas, é tocas sin oro, é traian las cavezas coviertas con los dhos mantos doblados. É qualquier que lo contrario feciese, que por ese mismo fecho pierda todas las ropas que trajere vestidas, fasta la alcandora, por cada vegada.

15. Otrosi, que todos los Judios é Judias, y Moros y Moras de los mis regnos é señorios, desde los dichos diez dias en adelante, non traian paños ningunos, salvo que sea la mayor quantia de el precio de la vara fasta treinta mrs., é dende ayuso, é que el que lo contrario ficiere, que por la primera vegada, que pierda toda la ropa que trujere vestida, fasta la camisa; é por la segunda vegada, que pierda toda la ropa é le den cient azotes; por la tercera vegada, que pierda assimismo toda la ropa, é le den otros cinquenta azotes, é demas,

que pierda todos sus bienes; pero es mi merced, que de las ropas que agora tienen fechas, que puedan facer tabardos é mantos si quissiesen.

16. Otrosi, que ningunt Judio, ni Judia, ni Moro, ni Mora, no se vaia de Valladolid, ni de otra parte de el Logar donde morare á morar á otra parte, so pena que pierda por esse mismo fecho sus vienes, é el cuerpo que esté á la mi merced.

17. Otrosi, que ningunt señor, ni cavallero, ni escudero, non sean osados de cojer en su villa, ni en su logar, ni á Judio, ni á Judia, ni á Moro, ni á Mora de los que se fueren de un Logar á otra parte en que moren, é esten de morada; é si alguno ó algunos han acogido á alguno ó algunos Judios ó Judias, ó Moros ó Moras de esta villa de Valldó de otra ciudad, ó villa ó logar que los envien adonde eran antes moradores, con todo lo que levaron, é si algunos los acojieren ó reciuieren en sus logares é los non embiaren como dho es, que por la primera vegada, que caian en pena de cinqüenta mill mrs.; é por la segunda vegada, que pierda el tal logar donde al tal Judio ó Judia, ó Judios ó Judias, ó Moro ó Mora, ó Moros ó Moras, acojieren é touieren, como dho es.

18. Otrosi, que de aqui adelante todos los Judios é Moros de mis regnos é señorios, ni alguno de ellos, non se fagan ni manden facer las barbas, á navaja ni á tixera, salvo que las traian largas, como les creciere, ni se cercenen ni corten cavellos, é que anden segunt antiguamente solian

andar. É que qualquier que lo contrario feciere, que le den cient azotes, é demas, que pague cient mrs. por cada vegada que lo feciere.

19. Otrosi, que los Judios é Judias, é Moros de los mis regnos é señorios, no tenan á soldada ni á jornal, ni en otra manera alguna á Christianos algunos, ni á Christianos para que labren sus heredades, ni viñas, ni casas, ni otros edificios algunos, é qualquier que lo contrario feciere, que por la primera vegada, que le den cient azotes, é por la segunda vegada, que pague hasta mill mrs., é mas que le den otros cient azotes; é por la tercera vegada, que pierda todos los bienes, ó que le den otros cien azotes.

20. Otrosi, que ninguno ni algunos Judios ni Judias, ni Moros ni Moras, non sean albeytares, ni ferradores, ni carpinteros, ni jubeteros, ni sastres, ni tundidores, ni calzeteros, ni carniceros, ni pellejeros, ni traperos de Christianos ni de Christianas, ni les vendan sapatos, ni jubones, ni calzas, ni cosan sus ropas, ni sus jubones ni otras cosas algunas. É qualquier que lo contrario feciere, que aya las penas en esta Ley suso contenidas.

21. Otrosi, que ninguno ni algunos Judios ni Moros de los mis regnos é señorios, non sean recueros, nin traian mercadurias algunas para vender á Christianos ni á Christianas, asi como azeyte, é miel, é arroz ni otras mercadurias algunas que para comer sean. É qualquier que lo contrario feciere, que aya é le den las penas de suso en esta otra Ley contenidas.

22. Otrosi, que todas estas so

bredhas penas sea acusador qualquier persona de la ciudad, villa ó logar donde acaeciere, ó de su tierra, ó otra qualquier persona extrangera, é que el tal acusador, aya por galardon la tercia parte de los mrs. de las penas susodhas para si, é las otras dos partes, que sean para la mi Cámara; pero es mi merced, que ninguno ni algunos por si mismos no prendan ni entreguen Judio ni Judia, ni Moro ni Mora, fasta tanto que sean llamados á juicio é oidos é vencidos por dro.

23. Otrosi, que los Judios é Judias, é Moros é Moras de los mis regnos é señorios que se fueren fuera de ellos, é fueren tomados en el camino ó en otro Logar qualquier, que pierdan por esse mesmo fecho todos sus bienes que lebaren é sean para aquel ó aquellos que los tomaren, é ellos sean mis cautivos para siempre.

24. Otrosi, que ninguna ni algunas de las dhas penas ceviles ni creminales, non puedan quitar ni cerca de ellas, ni de alguna de ellas, dispensar ni añadir, ni menguar Alcaldes ni Jueces, ni Merinos, ni Regidores, ni otra persona alguna de las tales ciudades, é villas, é logares, aunque sean señores, é ayan mero é mixto imperio en ello, so pena que pierdan el senorio é los oficios que tovieren.

25. Porque estas dhas Ordenanzas por mi fechas, sean mejor guardadas é mantenidas, en la manera que sobredha es, mando á todos los Consejos, é Alcaldes, é Jueces, é Justicias, é Merinos, é Alguaziles, é otros Oficiales, Justicias qualesquier de los mis regnos é señorios que publiquen é

manden á pregonar en cada villa, etc.

Dado en Valladolid, dos dias de Enero del Nacimiento de Nro. Sr. Jesuchristo, de mill é quatrocientos é doce años.

(Biblioteca de la Real Academia de

la Historia, Bulas, Privilegios y Ordenamientos Reales, t. XVII, fól. 29 v.-38.-Salvá, Coleccion de Córtes, Leyes, Fueros y Documentos, t. XI, fól. 39-47.

LXXVIII.

CAPÍTULOS DEL ARRIENDO DEL LUGAR DE ALFAFARA, POBLADO DE MOROS, OTORGADO POR EL BAILE GENERAL DEL REINO DE VALENCIA EN 22 DE SETIEMBRE DE 1416.

1... Capitols ab los quals lo Batle general arrendá lo loch de Alfafara á tres anys, comptadors del primer dia de janer del any 1417 á annant an...

Bodi de loch de Bocayren ab carta reebuda per le notari de la Cort de Bocayren á 22 de setembre del any 1416 per preu cascun any de cuatre mil docents solidos. Primo, ha en lo dit loch trenta heretats poblades de

moros.

2... Item, paga cascuna heretat en diners per besant et dret de forn, sis solidos.

3... Item, paga cascuna heretat á Nadal un parell de gallines.

4... Item, han á filar cascun any, cascuna heretat, una lliura de lli de dihuit onces.

5... Item, han á donar lenya francha al Senyor, estant en lo loch.

6... Item, si vol gallines lo Senyor, les pot pendre à raho de un solidos la gallina, et polla huit diners, et pollastre sis diners.

7.:. Item, si ha mester un hom forro, pot pendre aquell per un sou, cascun jornal. Si ha lo hom ab bestia, pot lo prendre per un sou é sis diners cascun jorn.

8... Item, si vol que li porten carregues à Valencia, pot les pendre á á huit solidos per hom ab bestia. Item, á Xativa por tres sólidos.

9... Item, tot blat gros ó menut de les terres de la horta partexen al terç, ço es, les dues parts al laurador, é lo terç á Senyor.

10... Item, de totes les coses ha lo terç del delme.

11... Item, los blats de secá se partexen, lo quart al Senyor, et les tres parts al laurador.

12... Item, lo lli se partex picat et amerat, la quarta part al Senyor, et les tres parts al laurador.

13... Item, les herbes se partexen al terç, segons dessus.

14... Item, cebes et alls al quart. 15... Item, tots llegums al terç.

16... Item, oli et bellotes al terç. 17... Totes les dessus dites coses se han á donar possades en la casa del Senyor.

18... Item, han á donar al Senyor palla la que haura mester en lo dit loch.

19... Item, fa de cens á Senyor un hort de Çahet Marhó ab loysme et fadiga, pagadors á Nadal, tres solidos.

20... Item, fa de cens lo hort de Ali Alcadi en la dita manera á Nadal, tres solidos.

21... Item, fa de cens lo hort de Exobrich dihuyt diners.

22... Item, fa de cens lo moli de Açmet Xuam deu solidos.

23... Item, fa de cens lo hort de Çahat Abduçalem vint solidos.

24... Item, es de Senyor tot ço ques arrenda la carniceria.

25... Item, ha lo Senyor lo delme de la teula et de la rajola ques obra en lo forn.

de terra appellat Lahcadull, que pot esser dues jovades et mitja, poch mes ó menys.

27... Item, hi deu haber guardia quis paga dels splets en comú de les heretats, ço es, ans quel Senyor prenga part; et pagas tot ço ques poden avenir ab lo guardiá.

28... Item, hi ha un alberch del Senyor ab hort.

29... Item, lo arrendador ha de lotes calonias, que sien fins en cinch solidos lo terç.

30... Item, ha los loysmes de ço ques vendrá durant lo temps del arrendaments.

31... Lo preu del arrendament se paga en la festa de Tots Sants.

32... Es empero entés et declarat que huna de les dites trenta heretats es francha per al Alami, la cual li es lexada per sos treballs del alaminat.

(Salvá y Sainz de Baranda, Coleccion de Documentos inéditos, t. XVIII,

26... Item, ha en lo secá un troç págs. 75-79.)

LXXIX.

CONSTITUCION DEL CONCILIO DE TORTOSA CELEBRADO EN 1429, PARA QUE SE OBSERVASE RESPECTO DE LOS SARRACENOS LO MANDADO POR CLEMENTE V.

Zelus divini honoris nos commonet, ut quod tam patenter in offensam divini nominis cedit, et quod ut opprobrium Fidei Christianae disperdere et evellere pro viribus enitimur, zelatorem ipsius principis verae Fidei, vigi

lemque cultorem D. Aragonum Regem, omnesque ipsius ditionis Praelatos, barones, nobiles et milites ac universitates monemus, et per viscera misericordiae divinae obsecramus, quatenus Clementina de Iudaeis et Sarrace

« AnteriorContinuar »