Imágenes de páginas
PDF
EPUB
[ocr errors]

esto, habiéndose tratado segunda vez de las sobredichas dudas en la Congregacion que se tuvo el dia 27 de Abril de 1650, sin discrepar ninguno se resolvió, que el Oidor de Cámara debia, como queda dicho, observar enteramente los Decretos publicados, y mandar que sus Ministros, y Oficiales los observasen exâctamente.

Se exponen los fundamentos, en que se apoyan todos los Decretos de la Bula Apostolici Ministerii, expedida por nuestro Santísimo Padre Inocencio XIII. á peticion de la Magestad de nuestro Rey Católico sobre la Disciplina Eclesiástica en los Reynos de España.

El primer Decreto que trata de los que se han de recibir á la primera

Tonsura se ha tomado, en quanto á la substancia, del Concilio Tridentino en la ses. 23 de Reformat. cap. 4. en aquellas palabras: Prima Tonsura non initientur::: de quibus probabilis conjectura non sit eos; non sæcularis judicii fugiendi fraude, sed ut Deo fidelem cultum præstent, hoc vitæ genus elegisse, y su declaracion del Concilio Provincial de Toledo (1), en donde en la Accion 3, §. 2 se estableció lo siguiente: Episcopi non alios ad primam Tonsuram admittant, quàm eos, quibus statim Beneficium aliquod Ecclesiasticum sit conferendum, aut quos constiterit eo studio litteris operam dare ut in via ad majores Ordines suscipiendos, juxta Decreti Tridentini formam versari videantur, vel quos viderint expedire ministerio alicujus Ecclesiæ deputari: cuyas palabras se contienen á letra en el Decreto, y pueden verse las que se anotan abaxo (2).

El segundo, que trata de la asignacion de los Clérigos á sus Iglesias, se tomó todo á la letra del cap. 16, ses. 23 de Reformatione, por lo que para su corroboracion no hay cosa alguna que añadir: pero solamente se ha de notar, que la segunda parte del Decreto, en la que se previene que de los iniciados de Prima Tonsura, ó constituidos en Ordenes Menores, que no tienen Beneficio, se asignen á sus Iglesias tan solamente aquellos que pareciere al Obispo ser útiles, ó necesarios á ellas; se añadió por la multiGgg tud

(1) Concilium Provinciale Toletanum celebratum ann. 1565, extat in tom. 4, Concilior. Hisp. per Cardinal. Aguirre pag. 47, edit. Romæ 1693.

(2) Cap. Super inordinata 35 de Præbend. & Dignitat. ubi Gregorius IX. ait: Cum autem illi sint in Ecclesiis idonei reputandi, qui servire possunt, & volunt in ipsis, consultationi tuæ respondemus, quod PUERI, & beneficiati qui non possunt in eadem Ecclesia deservire, in ea non debent idonei reputari. Ubi Glos, verb. Pueri dicit: Sed quos dicimus pueros? usque ad 14 annum dicitur quis puer.

Et Concil. Mexicanum à S. Sede approbatum, celebratum ann: 1585 quod extat apud eundem Card. Aguirre, tom. 4, pag. 302, lib. 1, tit. 4, §. 2. Illi verò ante QUARTUMDECIMUM annum poterunt prima tonsura initiari, qui in Cathedrali Ecclesia Clericali toga superpelliceo induti, per duos saltim annos divino cultui inservierunt, si prius coram parentes, vel tutores propositum sibi esse JURAVERINT in Ecclesiæ ministerio conservandi. Quod Decretum, quoad utramque partem magni habent, maxime que ponderant Natalis Alexander Theologia Dogmatica, tom. 9. lib. 2. cap. 2. art. 5, reg. 25.

Et Thomasinus de Nova, & Vet. disciplina, Part. II. lib. cap. 26, sub num. 6, de Sacram. Ordin. & Part. I. lib. 2, cap. 70, num. 8.

J

Et videri potest Card. de Luca, qui majora petit ut initiati valeant, in Miscellan. Ecclesiastic. disc. 1. num. 125, & 126.

[ocr errors]

tud de Tonsurados: y para evitar el perjuicio que podria sobrevenir al Rey, no, y á los Pueblos, si todos los Tonsurados, ó constituidos en Ordenes menores, que no tienen Beneficio, se les asignase á sus Iglesias, y se multiplicasen sin necesidad otros tantos exêntos de los tributos. Porque como ninguno deba ser ordenado, que no sea útil, ó necesario á sus Iglesias (segun lo establecido por el Santo Concilio en dicha ses. y cap. Nullus debeat ordinari, qui utilis, aut necessarius suis Ecclesiis non sit); no debe darse la asignacion prevenida en él, sino á aquellos, que se estimen útiles, ó ne

cesarios.

tuantur,

El tercero, que trata de los Seminarios Episcopales, es en todo conforme á la disposicion del Concilio Tridentino Ses. 23, cap. 18 de Reformatione (1), en aquellas palabras: Religiosè educare, & in Ecclesiasticis Disciplinis instituere teneantur. Y mas abaxo: Ut verò in eadem Disciplina Ecclesiastica commodiùs instiTonsura statim, atque habitu Clericali semper utentur Grammatices, cantus, computi Ecclesiastici, aliarumque bonarum artium disciplinam discent, Sacram Scripturam, Libros Ecclesiasticos, homilias Sanctorum, atque Sacramentorum tradendorum, maximè, quæ ad confessiones audiendas videbuntur opportuna, ritum, ac Ceremoniarum formas, ediscent. Y mas abaxo: Cathedrali, & aliis loci Ecclesiis diebus festis inserviant. Lo qual por experiencia debemos tener por cierto, que no se puede conseguir con mayor servicio de las Iglesias en otros dias que los prevenidos por el mismo Concilio.

Y aquello que se previene sobre los Seminarios Conciliares, que estuvieren dotados con carga de mayor servicio, fué puesto para que si alguno de estos Seminarios se hallase gravado con esta mayor obligacion por alguna dotacion particular, no se innove en ello, reservando el recurso, y consulta á la Santa Sede.

El quarto Decreto, que trata de los que se han de recibir para los Ordenes sagrados hasta el Presbiterado se conforma en toda su disposicion con los Decretos del Santo Concilio Tridentino: porque la primera parte que trata de los que se han de recibir para las Ordenes mayores de Diaconado, y Subdiaconado, se funda en el cap. 13, ses. 23 de Reformatione, en donde establece el Santo Concilio, que estén instruidos en las Letras: Subdiaconi, & Diaconi ordinentur, habentes bonum testimonium,& in minoribus Ordinibus jam probati, ac literis & iis, quæ ad ordinem exercendum pertinent, instrucli. Y en la misma ses. cap. 11. Ita de gradu in gradum ascendant, ut in eis cum ætate vitæ meritum, & doctrina major accrescat. Y mas abaxo: Nemo iis initietur, quæ non scientiæ spes majoribus Ordinibus dignum ostendat.

[ocr errors]

La segunda, que trata de los Presbíteros, se funda en el cap. 14 de la misma Sesion, en el qual se establece, que de tal modo estén instruidos, que ad Populum docendum ea, quæ scire omnibus necessarium est ad salutem, ac ministranda Sacramenta diligenti examine præcedente idonei comprobentur. Para lo qual se pueden ver las notas que estan puestas abaxo (2).

El quinto Decreto dice dos cosas, de las quales la una es, que quien

pre

(3) Conc. Trident. ses. 23 de Reform. cap. 16. Cum nullus debeat ordinari, qui judicio sui Episcopi non sit utilis, aut necessarius suis Ecclesiis; Sancta Synodus vestigiis sexti Canonis Concilii Chalcedonensis inhærendo, statuit, ut nullus in posterum ordinetur, qui illi Ecclesiæ, aut pio loco, pro cujus necessitate; aut utilitate assumitur, non adscribatur, ubi suis fungatur muneribus, nec incertis vagetur sedibus. Quod si locum inconsulto Episcopo deseruerit, ei sacrorum exercitium interdicatur.

(4) Malachia, cap. 2. Labia Sacerdotis custodient scientiam, & legem requirent ex ore ejus; quia Angelus Domini Exercituum est.

[ocr errors]

verse,

pretenda ordenarse á título del Beneficio que tiene en otro Obispado 'distinto de aquel en que continuamente habita, y al qual ha de tener que voldebe exâminarse en quanto á la suficiencia por el Obispo á quien ha de volver, como propio súbdito. La otra es, que de ningun modo se ha de reputar la congrua segun la tasa Sinodal de aquel Obispado en que posea el Beneficio, y donde no ha de habitar, sino segun la tasa del Obispado, en donde ha de vivir. Quanto á la primera parte, se funda este Decreto en el cap. 3, Ses. 23 de Reformatione, en el qual se establece: Episcopi per semetipsos Ordines conferant: quod si ægritudine fuerint impediti, subditos suos non aliter, quàm jam probatos, & examinatos ad alios Episcopos ordinandos dimittant. Cuya disposicion en el presente Decreto por identidad de razon se extiende al caso de que en él se trata, para evitar que ningun ignorante se ordene como muchas veces suele acontecer ni está obligado el Obispo á tolerar un Clérigo idiota: de lo qual puede verse al Padre Suarez de Interpret. leg. buman. lib. 6, cap. 2, n. 2, y 6.

La segunda parte igualmente se funda en el c. 2, ses. 21 de Reformat. en el Ggg 2 qual

Osex cap. 4. v. 6. Quia tu scientiam repullisti, repellam te, ne Sacerdotio fungaris mihi. Concil. Generale Later. IV. sub Innocencio III. anno 1215 celebr. cap. 27: quod extat tom. 11. part. 1.

Concilior. General. edit. Philipp. Labbei pag. 180. Cum sit ars artium regimen animarum; districtè præcipimus, ut Episcopi promovendos in Sacerdotes diligenter instruant, & informent, vel per se ipsos, vel per alios viros idoneos super Divinis Officiis, & Ecclesiasticis Sacramentis, qualiter ea valeant ritè celebrare, quoniam si ignaros, & rudes de catero ordinare præsumpserint (quod quidem facilè poterit deprehendi) & ordinatores, & ordinatos pari decrevimus subjacere ultioni. Satiùs enim est, maximè in ordinatione Sacerdotum, paucos bonos, quàm multos malos habere ministros: quia si cæcus cæcum duxerit, ambo in foveam dilabuntur.

Cap. Quando 5 dist. 25. Quando Episcopus ordinationes facere disponit::: à latere suo eligere debet Sacerdotes::: qui ordinandorum vitam, genus, patriam, ætatem, institutionem, locum, ubi educati sunt, si sint bene litterati, si instructi in lege Domini, diligenter investigent; ante omnia si fidem Catholicam firmiter teneant, & verbis simplibus asserere queant.

Cap. Cum in cunctis 7 de Electione, & electi potest. lib. 1, tit. 6.

Cap. Illiteratos 1, dist. 36.

Cap. Ignorantia, & cap. Si in laicis 3, & cap. Nulli Sacerdotum 4, dist. 38. Concil. Tolet. VIII. tit. 8, celebr. ann. 653, tom. 2, Concilior. Hisp. collect. Aguirr. pag. 545.

[ocr errors]

D. Thom. 2. 2. quæst. 16, art. 2, in respons. ad 3. Dicendum, quod scientia legis est adeo annexa officio Sacerdotis, ut simul cum injunctione officii intelligatur etiam, & scientiæ legis injunctio. Et videri potest in Supplem. ad 3. part. quæst, 36, art. 2, & 4, per tot. & in 4 dist. 24, quæst. I, art. 3, quæstiunc. 2.

Et videndi etiam sunt D. Isidorus lib. 2 de Offic. cap. 7, & lib. 3 Sententiar. cap. 35. D. Hieron. ad cap. 2. Malachiæ vers. 5, 6, & 7, tom. 6. opera illius, edit. Vallarsii, 1736, pag. 958.

D. Laurent. Justinian. de spirituali animæ interitu, pag. 536, edit. oper. Lugd: 1628. D. Gregor. Magn. part. 2 Pastoralis curæ, cap. 4.

Et multa ex Conciliis, & celeberrimis Episcopis, apud Thomasin. de Veteri, & nova disciplina, tom. 2, lib. 1, cap. 39, & apud Natalem Alexandrum, tom. 1 Theologia Dogmatica, lib. 2 de Sacramento Ordinis, art. 5. regul. 22.

Videndi etiam sunt Bellarminus in Monitione ad suum nepotem.

Ludovicus Abbelly, Episcop. Ruthenens. in Medulla Theologica, sect. 4 de Ordine, cap.7.

num. 4.

Vincentius Contenson. in sua Theolog. mentis, & cordis, tom. 2, lib. 11, part. 4, dissert. 2, cap. 2, speculat. 3, proposit. 2.

Et tandem D. Valentin. Lamperez in Bullam Innoc. XII. exp. Rom. 4 Nov. 1694, quæ incipit Speculatores, ad illa verba tam fidei scientia, part. 8, num. 43. Et Urritigoiti de Ecclesiis Cathedralib. cap. 28, num. 619, & seq.

qual se establece: Cum non deceat eos, qui Divino Ministerio adscripti sunt cum ordinis dedecore mendicare, aut sordidum aliquem quæstum exercere::: statuit Sanita Synodus ne quis deinceps Clericus sæcularis quamvis aliàs sit idoneus moribus, scientia, & ætate, ad sacros Ordines promoveatur, nisi prius legitimè constet eum Beneficium Ecclesiasticum, quod sibi ad victum honestè sufficiat, pacificè possidere. Porque como el fin del Santo Concilio sea que los Clé rigos promovidos á Ordenes Sagradas, no se vean precisados á mendigar, y pueda suceder que en el Obispado en donde está el Beneficio solos 50 ducados sean suficientes para congrua, y en donde tiene, ó ha de tener su propia residencia se pidan 100 por la tasa Sinodal, en cuyo caso estarian obligados á mendigar; por lo mismo quedó así declarado para que por este medio se ocurra á semejantes inconvenientes.

El sexto contiene tres partes, de las quales la primera trata de la privacion del fuero ipso facto, no guardándose las circunstancias expresadas en el Decreto. La segunda habla de la privacion de todos los privilegios Clericales en el caso allí expresado. La tercera de la privacion de los Beneficios, si son criminosos; pero guardando en el procedimiento la forma prevenida por los Sagrados Cánones. Quanto á la primera parte se funda en el cap. 6, ses. 23 de Reformatione (1), y en varias declaraciones de las Sagradas Congregaciones del Concilio, y de Inmunidad, en las quales se declaró, que la privacion se habia de entender ipso facto. La segunda parte se funda en el mismo capítulo en aquellas palabras: quasi in via ad `majores Ordines suscipiendos, y tambien en diferentes declaraciones dadas sobre esto. La tercera se funda en las disposiciones del Sagrado Concilio Tridentino, y Sagrados Cánones, que se anotan abaxo, en las quales se impone esta pena. (2).

El septimo, que trata de la asistencia de los Clérigos á los Divinos Oficios, se funda en la disposicion del cap. 16. ses. 23 de Reformatione, donde se establece, que ninguno en adelante se ordene, que no se le asigne á aquella Iglesia, ó Lugar pio, por cuya necesidad, ó utilidad es recibido,

en

(1) Concil. Trident. ses. 23 de Reformat. cap. 6. Is etiam fori privilegio non gaudeat, nisi Beneficium Ecclesiasticum habeat, aut Clericalem habitum, & Tonsuram deferens, alicui Ecclesiæ ex mandato Episcopi inserviat, vel in Seminario Clericorum, aut in aliqua schola, vel Universitate, de licentia Episcopi, quasi in via ad majores Ordines suscipiendos, ver

[blocks in formation]

Cap. A crapula 14, de Vita, & honestate Clericorum.
Cap. In audientia 25, de Sentent. excommunicationis.
Cap. Nulla 8, distinct. 93: & ibi Glossa.

Cap. Inter dilectos 11, de Excessibus Prælatorum.
Concilium Tridentinum, ses. 21 de Reform. cap. 6.

Cap. Ex litteris 15, de Vita, & honestate Clericorum.
Cap. Si quis oblitus 14, quæst. 4.

Cap. His igitur 3, distinct. 23.

Concil. Trident. sess. 22 de Reformat. cap. 1. Statuit Sancta Synodus, ut quæ alias à Summis Pontificibus, & à Sacris Conciliis, de Clericorum vita, honestate, cultu, doctrinaque retinenda, ac simul de lusu, commessationibus, choreis, aleis, lusibus, ac quibuscumque criminibus, necnon sæcularibus negotiis fugiendis copiosè, ac salubriter sancita fuerunt, eadem in posterum eisdem pœnis; vel majoribus arbitrio Ordinarii imponendis, observentur: nec appellatio executionem hanc quæ ad morum correctionem pertinet, suspendat. Si qua verò ex his in desuetudinem abiisse compererint, ea quàm primum in usum revocari, & ab omnibus accuratè custodiri studeant ; non obstantibus consuetudinibus quibuscumque, ne subditorum neglecta emendationis ipsi condignas, Deo vindice, poenas persolvant.

en donde exerza sus cargos, y en los Capítulos del Concilio
notados abaxo (1).

, y otros

El octavo, en el qual se da la forma que se ha de guardar en las Ca
pellanías y Beneficios, que no tienen réditos algunos, ó que á lo menos
no llegan á la tercera parte de la congrua, es propiamente declaracion del
cap. 2. ses. 21. de Reformatione, en el qual se establece: Ne quis::: ad Ordines
promoveatur, nisi priùs
nisi priùs legitimè constet eum Beneficium Ecclesiasticum, quod
sibi ad victum bonestè sufficiat, pacificè possidere: para que por este Decreto
conozcamos la poca estimacion que se ha de hacer de estos Beneficios, de
lo qual trata mucho Lotherio de Re beneficiali, lib. 1. quæst. 31. à n. 3. y por
esto en el Sínodo de Málaga se decretó lo que se expone abaxo (2). Y esta
resolucion, ó declaracion del dicho capítulo se juzgó necesaria, porque de
otro modo no se puede en manera alguna evitar la multitud de Clérigos
que pretenden ordenarse por razon de estas inútiles, ó quasi inútiles Cape-
llanías, á las quales son llamados; siendo así que de la multitud de Clé→
rigos que se ordenasen con ellas, vendrian certísimamente, como manifies→
ta la experiencia, innumerables males á la recta disciplina, y deshonores
al Estado Eclesiástico, y aun quejas de Tribunales y Ministros Reales, y
freqüentes pleytos sobre el fuero de ellos. De lo qual pueden verse el Car
denal de Luca in Miscellanea Ecclesiastica, discurs. 1. n. 125. y 126 ; y Na
tal Alexandro, tom. 1. de su Teología Dogmática, lib. 2. de Sacram. Ordin.
cap. 3. art. 3. reg. 2.

El nono, que trata de la obligacion de los Párrocos én órden á la doc-
trina, con que deben apacentar las ovejas que se les han encomendado,
se funda en las disposiciones del Concilio, ses. 5. de Reformatione, cap. 5.
y ses. 23. cap. 1. y ses. 24. cap. 4. y 7. y en otros muchos Cánones (3).

El décimo dice lo mismo que está declarado en la Constitucion de San
62 Pio

[ocr errors]

(1) Cap. Clerici 5. dist. 91. Clerici verò, qui ad opus sanctum adesse contempserint, se-
cundum arbitrium Episcopi Ecclesiasticam suscipiant disciplinam.

Cap. Si quis Presbyter 9. dist. 92.

Cap. Eleutherius 1. dist. 91.

Cap. Quoniam Festus 19. dist. 62.

Concilium Provinciale Limanum 1. (revera tamen 3.) celebratum à Beato Toribio, an
no 1582, & à Sancta Sede approbatum 1610, quod extat tom. 4. Conciliorum Hisp. Collect!
Aguirre, fol. 232. ubi Act. 3. cap. 25. hoc fuit decretum. Clerici omnes etiam prima ton-
sura initiati diebus Dominicis, & festivis ad Cathedralem Ecclesiam, aut aliquam Parochia-
lem de assensu Ordinarii ad vesperas primas, & secundas, ad tertiam, & Missam solemnem,
secundum Canones (postposita quacumque excusatione) cum superpelliceis conveniant, etiam-
si præbendam ibi non habeant. Qui neglexerint, arbitrio Ordinarii puniantur.

'De quo
multa Thomasinus, de Veteri, & nova disciplina, part. 2. lib. 1. cap. 10. ubi
multa affert Concilia, hoc idem, & majora statuentia.

(2) Synodus Malacitana celebrata anno 1674, lib. x. tit. 17. num. 59. Los Beneficios, y
Capellanías tenues, que de aquí adelante vacaren, cuya colacion por fundacion, ó extin
cion del derecho del Patronato á Nos toque, por nuestra autoridad ordinaria, y como por
derecho podemos, las unirémos y juntaremos en tanto número, que juntas hagan cien du-
cados al año, la qual cantidad es proporcionada para constituir Beneficio, y para que el
Beneficiado tenga con que sustentarse honestamente, y á título de ella ascender á Ordenes

mayores.

(3) Cap. Dispensatio 5. dist. 43.

Cap. Væ, qui dicitis 59. 11. quæst. 3.

Cap. Qui Ecclesiasticis 2. distinct. 36.
Cap. Oportet 12.8. quæst. 1.

Cap. Si Rector 1. distinct. 43.

Concil. Toletanum IV. 62. Episcop. celebrat. ann. 633. tit. 25. & extat tom. 2. Collect.
Aguirre, p. 477•

« AnteriorContinuar »