de Mallorcha et prior de Darocha, losquals tramet al rey de França. Primerament, los dits missatges saludaran lo dit rey de França de part del dit senyor rey d'Arago ab convinens et bones paraules. En apres, lo sagrista sposara en aquesta manera.

Dira que, con lo dit rey d'Arago agues entes per cert qu'el rey de França de bona memoria, pare del dit rey de Fransa qui ara es, novellament agues mogudes moltes demandes al rey de Mallorcha en raho de la villa de Montpeler et de la baronia, per ço car lo rey de Mallorcha qui mort es e aquest rey de Mallorcha qui vuy es regonegueren tenir en feu per lo dit senyor rey d'Arago la dita baronia, et que per aço et per les altres d'amunt dites demandes l'avia fet citar al parlament primer de Paris, que y fos per si o per son procurador; de laqual cosa, com la ohi, lo dit senyor rey d'Arago se maraveyla molt, com la dita baronia antigament pertangues et pertanga al dit rey d'Arago, et especialment, depuys que fo lo matrimoni del senyor rey En P[ere], besavi del dit rey de França qui mort es et del senyor rey d'Arago', la casa d'Arago continuament ha tenguda la dita baronia, o altres l'an tenguda per la dita casa d'Arago, axi com es lo rey de Mallorcha qui mort es et aquest qui vuy hi es, que en lo temps d'abans los antecessors del dit senyor rey d'Arago la tengren a lur ma. E d'asso no fo anch feta demanda ne moguda questio per los reys de França qui passats son, ab losquals la casa d'Arago no avia tant de deute com lo senyor rey d'Arago avia ab lo dit rey de França qui mort es. Lo d'amunt dit senyor rey d'Arago, vivent lo dit rey de França, avia ordonat de trametre sos missatges al dit rey de Fransa sobre asso et sobr'els altres fetz seguents; losquals missatges eren espeegats de partir de la cort del dit senyor rey d'Arago, can ell ach ardit de la mort del dit rey de França, de laqual ell fo molt despagat, per los bons deutes et per la bona amor qui eren entre amdosos; e per aquesta raho sobresehi alguns dies de trametre los dits missatges. On ara lo dit senyor rey d'Arago tremet los dits seus missatges al dit rey de Fransa, axi com aquell ab qui ha bon deute et bona amor; e prega-l' que ell, consideran lo bon deute et la bona dileccio qui entre amdosos es et sera totz temps, Deu volent, li plassia que ço quels antecessors del dit senyor rey

1. Il s'agit du mariage de Pierre II d'Aragon avec Marie de Montpellier : ce prince était à la fois bisaïcul maternel de Philippe le Bel et bisaïeul paternel de Jacques II d'Aragon.

d'Arago tan antigament an tengut et ell matex te, e el dit rey de Mallorcha qui ara es per ell, no sia mes en questio ne en plet, ans li plassia de cessar et de fer cessar en la demanda de la dita baronia; e d'asso fara honor et plaer al dit senyor rey d'Arago, et dara a conexer a les gens la bona amor que es entre amdosos. Feta la dita proposicio de la dita baronia, lo sagrista metex diga, continuant per lo fet de Montpeler, axi com se seguex.

Dira com lo dit senyor rey d'Arago ha entes per lo rey de Mallorcha que molts e diverses greuges manifests et notoris foren fets en la vila de Montpeler per les gens del rey de Fransa, en prejudici del dret et de la jurediccio del rey de Mallorcha, et encara si fan; et qu'el dit rey de Mallorcha, encontinent apres la mort del rey son pare, no guardat que primerament devia anar al rey d'Arago axi com a son cap, com de la sua casa sia procedit et per ell tenga son regne et sa terra, salvant Montpeler, ana al dit rey de França qui mort es, e asso assats plach al senyor rey d'Arago, per ço qu'el rey de Mallorcha pogues plaer al rey de França e d'ell bon delivrament aver de sos negocis que avia afer ab ell. E con fo en França, encontinent feu tot ço que plach al dit rey de França. E apres prega-lo que degues los dits greuges revocar, et especialment VII greuges qui eren notoris et que decontinent podien esser delivratz. Finalment, com per aço gran temps lo rey de Mallorcha agues seguit en diversos lochs lo rey de França, no sens gran despeniment de ça persona et de ses coses, algun delivrament aver no poch de les coses dessus dites; mas fo li respost per lo rey de França que ell s'enformaria d'asso, e, ahuda informacio, no tan solament dret, ans gracia, si ops cra, li faria. E que subseguenment, per diverses temps, lo rey de Mallorcha trames mes de IIII vegades sos solempnials missatges al rey de França qui mort es, per revocacio dels dits greuges, portan manifestes rahons et allegacions a informar sa consciencia, lesquals lo rey de Mallorcha no tan solament volch aver dels savis de la sua terra, mas d'altres de diverses terres, los millors que trobar poch; e totz deyen e dien qu'el rey de Mallorcha sofer gran injuria et tort en los greuges dessus ditz. Empero nulla hora non poch obtenir alguna revocacio dels ditz greuges; mas que ha despeses en proseguir los ditz negocis molt mes que no li valen les rendes de Montpeler et de la baronia. Lesquals coses per lo dit senyor rey d'Arago enteses per lo dit rey de Mallorcha, considerat qu'el dit rey de Mallorcha es son cusi germa et es procedit de la casa d'Arago, e ell dit rey de Mallor

cha ha tant ab ell qu'els seus fets ha a pendre per seus, considerat encara qu'els dits senyors reys de França qui mort es et d'Arago eren cars cusins germans, et el rey de Mallorcha d'amdos, et del seu parentesch et amistat et sencer amor s'en confiava molt, hac deliberacio de comanar als missatges que trametia al dit rey de França qui mort es que d'aquesta raho degues en parlar e pregar lo dit rey de França. Per que ara axi matex ha comanat als dits missatges seus que degen dir de part del senyor rey d'Arago al rey de França qu'el rey d'Arago lo prega instantment, ab aquella bona affeccio que pot, que ell vulla contemplar lo ligament de parentesch que es entre ells III reys; encara qu'el rey de Mallorcha fo nodrit en la casa de França, e qu'el rey de Mallorcha de bona memoria assats ha atorgat al rey de França en la vila de Montpeler, que li atorga resort et superioritat. Empero ben se guarden los missatges que no fassen mencio de la baronia, e que assats ha lo rey de Fransa en Montpeler, et als no y deu querir ne ensercar, e qu'els dits greuges no tornen a gran profit del rey de França, losquals greuges ofren de dir de paraula o dar per escrit, son en gran minua e desonor del rey de Mallorcha, que no ha tan gran terra ne tan grans rendes que sos amichs ne sos parens li n' deguessen sostrer ne minuar, ans es pus covinent cosa que li ajuden a conservar et acrexer sa honor et sa terra. E sens dupte grans temps ha que per diverses parts del mon les gens ne parlen e s'maraveylen com la casa de Fransa consent los greuges donats per les sues gents en Montpeler al rey de Mallorcha. Per que l' prega, ab aquella bona affeccio que pot, que deia los dits greuges revocar, ne solament per via de dret, mas per via de gracia, si ops es.

Item, diguen que es cert que entr'els dits greuges es I en lo qual les gens del senyor rey d'Arago son agraviades contra dret et justicia: ço es que, quant volen anar per mar tro a Montpeler tan solament, son forçades oltra anar entro a AyguesMortes, e semblant cosa en alguna part del mon no es atrobada ne s'fa. E per occasio d'aço, moltes gens son perides ab lurs coses en mar et perdut ço del lur. Per que plaçia al rey de Fransa, sobre aquestes coses, no tan solament a la indempnitat del rey de Mallorcha et de les sues gens, mes encara a les gents del rey d'Arago provehir; et entorn d'asso dira la informacio dels mercaders, laqual s'en porten en Ia cedula.

E, fetes les dites proposicions per lo sagrista, subseguenment los missatges del rey de Mallorcha, sumariament o longa, se

gons qu'els sera viares, recompten totes aquelles coses que entro assi son estades fetes engir los dits greuges; e finalment preguen lo rey de França qu'els dits greuges deia revocar, no tan solament faen justicia, mas affeccio de bon parentesch et de bona amor a aço mostran.

Et si l's missatges del rey de Mallorcha diran al rey de França dels greuges qui sien fets e s' fassen al dit rey de Mallorcha en la baronia, en aquest cas los missatges del rey d'Arago preguen al rey de Fransa per aquells atolre, segons la forma que d'amunt es dita, segons laqual lo pregaran dels fets de Montpeler, majorment com la dita baronia se tenia a feu per lo dit senyor rey d'Arago, segons qu'el dit rey de Fransa sab; e axi les greuges que s' farien en la dita baronia, no tan solament tornarien en prejudici del dit rey de Mallorcha, mas encara del dit senyor rey d'Arago, axi com d'aquell per qui lo rey de Mallorcha ho te.

Empero, si l' rey de Fransa no s' volia jaquir de les dites demandes ne dar remey sobr'els dits greuges, concluen que ells diran al senyor rey d'Arago et al rey de Mallorcha la resposta sua, e qu'els dits reys encara no cessaran de pregar et de induir lo dit rey de Fransa que li plassia de fer cessar los dits greuges.

(Arch. de Barcelone, Registres de Jacques II, no 337, fo 242.)

XLIV

INSTRUCTIONS DONNÉES PAR LE ROI D'ARAGON A FERRER DE VILLAFRANCA ET A SANCHO SANCHEZ DE MUÑOS, SES AMBASSADEURS EN FRANCE, AU SUJET DE LA QUESTION DE MONTPELLIER ET D'AUMELAS.

1317, [février].

Diran los missatges: Senyor, creem que sabets vos qu'el senyor rey d'Arago trames a vostre frare lo rey de França qui mort es sos missatges, per pregar-lo que deguts cessar d'algunes demandes que fahia al rey de Mallorcha en la baronia de Omellades, laqual es tenguda en feu per lo rey d'Arago; e ell respos als missatges que havia ignorancia dels feyts, per ço car novella

ment havia començat a regnar; als quals missatges dix et per ça letra respos a nostre senyor lo rey d'Arago que li trametria sos missatges sollempnes, ab ple poder d'enformar se dels feyts et de tornar les coses en degut estament; laqual cosa no s'es seguida, de que s'maravella molt lo dit senyor rey d'Arago. En apres lo dit senyor rey d'Arago per sa letra, et el rey de Mallorque personalment, lo pregaren que degues cessar de la dita demanda; laqual cosa no volch fer.

E com sia cert, senyor, et notori que la dita baronia tots temps sia estada e es franch alou del dit senyor rey d'Arago et de sos predecessors, ne hanc d'aço no fo feta questio ne mes dupte, vos prega, ab aquella instancia que pot, que vos, consideran los bons deutes que son entre vos et ell, que deyats cessar de la dita demanda et dels greuges que novellament vostres gens han començats en la baronia, ço es saber de pendre aqui appellacions, et requerre aqui hostz et cavalcades, et de fer demandes de feus et de rerefeus; et, car aço son novellatatz et coses qui porien engendrar alguna discordia enfre vos et el nostre senyor lo rey d'Arago, placie-us que vulats passar en aquests feyts axi com los vostres et los seus han passat.

E si lo rey de França responia als missatges que ell trametra sos missatges sollempnes ab ple poder d'enformar se dels feyts et de tornar les coses en degut estament, axi com lo dit rey, frare seu, ho havia trames a dir al rey d'Arago, reeben ho, e parria al senyor rey d'Arago, si al rey de Mallorcha plau, que s' fassen los precç sobr'el fet de Muntpesler.

E si l' rey de França responia que no li cuidava demanar tort, ans cuidava usar de son dret, e sobre aço deya paraules colorades o altres rahons per lesquals enteses que fos enantat en la demanda, e qu'enteses que devant ell o devant ça cort se degues conexer, responen los missatges : Senyor, no hic som per disputar de dret, ans aço nos es deffes et vedat espressament, mas per pregar vos et requerir de part de nostre senyor lo rey d'Arago que vos deiats revocar tots los dits greuges et partir de la demanda, e que vullats que nostro senyor lo rey d'Arago pas ab vos axi com los seus an passat ab los vostres. E si finalment lo rey de França als no y volia fer, diguen-li los missatges: Senyor, enteniment era de nostre senyor lo rey d'Arago et nostre que mellor et pus amorosa resposta aguessem de vos que no havem sobre aquests fets; pero aytal com la-us fets, aytal la-us convendra portar al nostre senyor lo rey d'Arago.

Tome I.

31