Imágenes de páginas
PDF
EPUB

Nobilis Guillelmus de Caneto et Nicholaus de Sancto Justo, thesaurarius, consiliarii nostri fideles, pridem de Serenitate Vestra, ad quam pro parte nostra iverant, redeuntes, nobis verbaliter retulerunt quod cum Magnificencia Vestra duos tractaverant modos seu vias super factis potestatum et eundi ad curiam. Prima via quarum est de quadraginta millibus librarum, et secunda est in hec verba, verbo ad verbum: La segona, qu'el rey d'Arago requira lo rey de Mallorcha, etc. '. Et, hiis intellectis, dixerunt nobis dicti nuncii nostri quod Vestra Serenitas duxerat concedendum quod viam alteram de duabus predictis, quam mallemus, eligeremus, quoniam illam paratus eratis compelere nobis et sequi, quodque in dictis negociis habeatis obtimam voluntatem. De quibus Vestre regie Munificencie regraciamur multum; significantes Excellencie Vestre quod viam secundam seu ultimam superius scriptam duximus eligendam; Serenitatem Vestram rogantes attente quatenus per vestram litteram nos placeat reddere cerciores si vos in scriptis dari fecistis dictis nunciis nostris, ut nobis asserunt ex parte vestra, dictas duas vias seu modos, et si vera fuere predicta, nec si intenditis nobis eadem observare, licet nullatenus dubitemus quin nobis eadem per omnia observetis, si verum sit quod eis in scriptis feceritis illa tradi. Nos enim cum bona fide et recta intencione vobiscum intendimus semper ire, sicut vos et nos decet, attento nexu sanguinis quo ad invicem jungimur et tenemur. Datum Perpiniani, XII kalendas aprilis, anno Domini M° CCCo vicesimo.

Ad que dictus rex noster rescripsit dicto regi Maioricarum. ut sequitur.

Illustri principi Sancio, Dei gracia, regi Maioricarum, comiti Rossilionis et Ceritanie ac domino Montispessulani, karissimo consanguineo nostro, Jacobus, per eandem, rex Aragonum etc., salutem et prosperos ad vota successus. Serenitati Vestre presentibus significamus quod, die lune, penultima presentis mensis marcii, nobilis Guillelmus de Caneto et discretus Nicholaus de Sancto Justo, thesaurarius, vestri consiliarii, fuere nobiscum, et, die martis sequenti, nostram adeuntes presenciam, nobis quemdam vestram litteram presentarunt, cujus tenorem bene audivimus ac pleno collegimus intellectu. Igitur ad hec Vestre

1. Ut supra.

Celsitudini respondemus quod, ex premisse littere vestre continencia, certificati fuimus vos elegisse secundum modum incorporatum sive insertum in nostra littera supradicta, de quo plurimum contentamur; certificantes vos quod talis est qualis inter nos et memoratos nobilem Guillelmum de Caneto et Nicholaum de Sancto Justo, nuncios vestros, quando ad nos primo venerunt, extitit concordatus; sitisque certus ac vobis promittimus quod vobis complere modum observabimus supradictum; intendentes in hoc et aliis, prospecto grandi sanguinis debito inter nos et vos extanti, vobis voluntarie complacere; rogantes consanguinitatem vestram atque consulentes' ut malignis personis iniquitatem sectantibus, quibus de concordia nostra et vestra plurimum displiceret, credere non velitis, quia sub bona fide nostra regia vobis dicimus quod ad nos ita secure et libere venire, stare et redire potestis, quemadmodum potuissetis ad presenciam bone memorie regis Jacobi, patris vestri, si viveret. Datum Valencie, II kalendas aprilis, anno Domini Mo CCC vicesimo primo. Bernardus de Aversone, mandato regis, cui fuit lecta et expedita, absque vicecancellario, mandato regio eidem Bernardo facto.

(Arch. de Barcelone, Registres de Jacques II, no 338, fo 76.)

XLVI

LETTRE DE CRÉDANCE ET INSTRUCTIONS REMISES A GÉRAUD DE ROCABERTI, AMBASSADEUR DU ROI D'ARAGON AUPRÈS DU PAPE JEAN XXII, POUR DÉCIDER SA SAINTETÉ A APPUYER LES RÉCLAMATIONS DE CE PRINCE AU SUJET DE MONTPELLIER.

1321, 29 août, Perpignan.

Sequitur forma littere credencie ad dominum Papam. Sanctissimo ac beatissimo in Christo patri ac domino, domino

1. Consulimus ms.

Johanni, divina providencia, sacrosancte Romane et universalis Ecclesie summo pontifici, Jacobus, Dei gracia, rex Aragonum, etc., suus devotus ac humilis filius, pedum oscula beatorum. Super negocio quamplurimorum gravaminum a tempore bone memorie Philippi, Francie regis, et etiam tempore illustris Philippi, nunc regnantis, karissimi consanguinei nostri, ejus filii, citra, plus eciam suo quam anteriori tempore, nobis et illustri principi Sanccio, Majoricarum regi, nostro consanguineo karissimo, in baronia Montispessulani, quam a nobis velut directo domino ipse Majoricarum rex tenet in feudum, et eciam eidem Majoricarum regi in villa Montispessulani, multipliciter illatorum, mittimus ad pedes Sanctitatis Vestre nobilem virum Geraldum de Rochabertino, dilectum consiliarium nostrum, presentis littere exhibitorem, de nostro plene proposito informatum. Supplicamus humiliter Apostolice Sanctitati quatenus memoratum nobilem nostrum nuncium suscipere et audire benigne, solito more, et hiis que pro nostra parte retulerit indubitabilem, quin. imo firmam fidem adhibere dignetur. Universorum conditor et humani generis mirificus reparator beatissimam personam vestram ad sua sancta servicia conservare dignetur incolumem plenis annis. Datum in villa Perpiniani, quarto kalendas septembris, anno Domini Mo CCC XX° primo. Bernardus de Aversone, mandato regis.

Sequitur informacio tradita dicto Geraldo de Rochabertino.

Asso es ço que el noble En Guerau de Rochaberti per part del senyor rey d'Arago deu dir al senyor Papa, feta la recomendacio et la reverencia, sobr'el fet de Muntpesler et de la baronia.

Primerament, li diga com la Sua Sanctitat sab lo gran et bon deute qui es enfr'el rey d'Arago et el rey de Malorcha. E pot saber encara la Sua Sanctitat los grans torts et greuges qu'el dit rey de Malorcha ha reebuts et reeb tot dia en Muntpesler et en la baronia per los officials del rey de França, del rey Phelip, pare d'aquest, a en ça, et en temps d'aquest mes que de negu dels altres. E, com aquests fets toquen molt al rey d'Arago, et s'en sent molt, per raho del dit rey de Malorcha, al qual no deu ne pot falir per la raho d'amunt dita, et encara per cuvinença, et encara per la dreta senyoria que ha en la dita baronia, que no seria honor sua que lexas deseretar lo rey de Malorcha, ne que ell perdes son dret que ha en la dita baronia. E, per ço car al rey

d'Arago desplauria fort que entr'el rey de França et ell et el rey de Malorcha alcun escandell pogues entrevenir, aven entre ells tants de bons deutes, prega, supplican ab aquella major affeccio que pot, la Sua Sanctitat que ell vula entendre et pensar et donar obra per que aço no s' fassa, e qu'el dit rey de França se vula lexar et fer lexar sos officials, a ara et per a avant, dels torts que li fa, com aço es cosa que pertany molt a la Sua Sanctitat de tolre tota materia de discordia et de mal entre los grans princeps, tramaten al dit rey de França sobre aço son bo missatge, et que sia tal que aia raho de voler lo be dels fets et la concordia dels dits reys.

E aia a memoria lo missatge que si l' senyor Papa atorgava de trametre son missatge per aquests fets al rey de França, que procur et endreç que sia lo missatge l'abat de la Grassa, qui es bona persona et discreta et cuminal a les parts, ço es al rey de França, en lo regne del qual ha son monestir, et en la terra del rey d'Arago ha alscuns bens, et molt mes en la terra del rey de Malorcha.

Item, sia membrant lo dit missatge de dir al senyor Papa, en fortificacio de la missatgeria que haura dita per lo rey d'Arago et a informacio del senyor Papa, que Muntpesler ne la baronia, segons qu'el rey d'Arago n'es informat, no foren hanc dins les limites de la senyoria del regne de França; e aixi par que tot ço qu'el rey de França hi usa et y vol usar sia gran tort.

Item, li diga que, si s' deya per part del rey de França que ço que y usa lo rey de França usa per auctoritat del cambi fet ab lo bisbe de Magalona, no s' pot dir ab raho, per ço car, segons qu'el rey d'Arago n'es informat, Muntpesler tenia lo bisbe de Magalona propriament en feu per la Esglesia de Roma, qui no consenti al dit cambi ne y dona auctoritat; e aixi no par qu'el dit cambi tenga ne que per aquell hi deya usar de res.

Item, si l' rey de Malorcha, pare del rey En Sancho, qui ara regna, consenti al rey de França alscunes coses en minua de la baronia, aço no dech fer ne poch, com la dita baronia se tenga per lo rey d'Arago, qui a aço no consenti ne y sabe res.

Aya memoria En Guerau de Rochaberti que de part del senyor rey deya parlar et supplicar al senyor Papa que, com En Phelip de Malorcha, germa del rey de Malorcha, et cusin del senyor de rey, sia estat longament et estia encara en les parts del regne França, et plagues molt al rey d'Arago et als infans, sos fills, et entena atressi que plauria al dit rey de Malorcha et a la reyna,

sa muller, et als altres parens seus, que ell fos en aquestes parts, per haver ab ell consolacio, que placia al senyor Papa de induyr lo dit En Phelip que venga deça, per la dita raho; e encara que, axi com lonch de temps ha retut son deute als beneficis ecclesiastics que ha en lo regne de França, alla pora lo retre tambe alcun temps als beneficis que te et ha en estes parts, aixi en la senyoria del dit rey de França com del rey d'Arago et del rey de Malorcha. E d'aço aya cura lo missatge.

(Arch. de Barcelone, Registres de Jacques II, no 338, f° 79.)

XLVII

JACQUES II, ROI D'ARAGON, SE CONCERTE AVEC SANCHE, ROI DE MAJORQUE, POUR UNE DÉMARCHE COMMUNE AUPRÈS DU ROI DE FRANCE, DANS LE BUT DE LE FAIRE RENONCER A SES ENTREPRISES SUR MONTPELLIER.

1322, 13 mars, Tortose.

Illustri principi Sancio, Dei gracia, regi Maioricarum, comiti Rossilionis et Ceritanie ac domino Montispessulani, karissimo consanguineo nostro, Jacobus, per eandem, rex Aragonum, etc., salutem et felices ad vota successus. Sciat Serenitas Vestra nos per portarium vestrum, presencium exhibitorem, recepisse litteram vestram, negocium legacionis nostre et vestre ordinande et mittende ad dominum Papam et ad illustrem regem Francie seriosius continentem. Recepimus eciam per eundem rescriptum apostolicum clausum, per dictum dominum Papam nobis missum circa negocium supradictum; et tam littere quam rescripti predictorum tenores audivimus et intelleximus diligenter. Ad que vobis taliter respondemus, placuisse plurimum nobis de bona informacione et oppinione quam antefatus dominus Papa et cardinales qui cum eo in hiis fuerunt hostenderunt, auditis per nuncios vestros causis et racionibus nostris ac vestris super facto ville et baronie Montispessulani; et quod dominus Papa, pro

« AnteriorContinuar »