viso, per eum scita morte bone memorie Philippi, Francie regis, ne nuncii vestri irent in Franciam sine novo mandato, dixit quod ad nos et vos redirent, qui ordinaremus quod esset expediens super illis; et quod ipse semper inde paratus erat mittere et facere[ea] per que dicta negocia haberent finem bonum ac pacificum et tranquillum; que scripsistis rescriptum missum vobis per ipsum dominum Papam in effectu continere. In rescripto autem predicto apostolico quod misistis, facta mencione de infirmitate et morte dicti regis et de provisione sua predicta, sic concluditur, quod ordinemus nos et vos quid in negocio sit agendum, supponentes indubie quod ipse, super negocio ipso amicabiliter terminando cum rege Francie, qui nunc est, et aliis de quibus viderit expedire, curabit, dante Domino, indeffessum studium adhibere, ut hec in dicto rescripto, cujus copiam vobis mittimus, plenius videbitis contineri. Unde, inclite rex, predictis et aliis considerandis sollicita meditacione pensatis, pro bono habemus quod, sicut deliberastis, nos nostros et vos vestros nuncios pro dicto negocio primo ad dominum Papam mittere debeamus, ut, sicut ipse per rescripta sua benigne nobis et vobis se obtulit, suum ad dictum Francie regem dignetur et velit nuncium destinare. Indeque nos sibi litteram nostram, jam ordinatam, per nostros nuncios transmittemus, sub forma quam, ut petivistis, vobis mitti mus presentibus interclusam. Secundario autem dicti nostri et vestri nuncii una cum nunciis ipsius domini Pape antefati regis Francie presenciam adeant, suarum legacionum ministeria impleturi. Nos eciam legacionis nostre predicte ad regem Francie supradic tum formam jam ordinavimus, eo meliori modo quo ad presens, pensatis pensandis, vidimus pro negocio utilius expedire; de qua assimili vobis copiam mittimus in presenti. Ad hec autem sic ordinanda moti processimus ex subscriptis. Bene enim Serenitas Vestra potest recolere, et hoc eciam littera vestra continet supradicta, quod, dum eramus simul in villa Perpiniani, super istis negociis conferentes, duximus concordandum quod uterque suos nuncios in Francia mitteremus, set hoc primitus domino Pape significaremus, per quem, ut amborum et illorum de consilio utriusque tenebat oppinio, poterat et debebat in premissis pocius quam per aliquem alium bonum et utile remedium adhiberi; sicque dicti nuncii missi fuerunt, quibus dominus Papa dixit quod melius erat ad tunc dicta prosequi negocia per viam humilitatis et justicie quam per alios modos, et, si hanc viam eligeremus, ipse dominus Papa suum ad regem Francie nuncium mitteret

specialem, et faceret pro posse quod bonum finem haberent; quam viam cum nobis significastis, vobis rescripsimus bonam esse, et siquidem, quia, ut premittitur, ab ambobus extitit approbatum quod in negociis dirigendis dominum Papam interponeremus, sperantes inde per intercessum apostolicum remedium fructuosum, liquido conspicimus ut consilium suum in viam nos et vos insequi debeamus, cujus in hoc precise et expresse, ut ex premissis verbis et ex contentis in dictis rescriptis suis aperte colligitur, versatur intencio ut dicta negocia per planam viam et amicabilem pertractentur. Hoc etiam vidimus equitati racionabiliter convenire, cum isti Francie regi nec nos nec vos, quia neque decebat usque hactenus, aliquid scripserimus, nec nuncios miserimus pro prescriptis; qualiter ergo verba aspera vel suspecta seu motum inducencia possent sibi per nos vel vos de racione proferri; set eligimus pocius ut sic per nos et vos in istis primis legacionibus per modum benignitatis et amicabilitatis procedendum. Verba autem de quibus, ut in vestra littera continetur, vobis videbatur exprimi debere Francie regi per nuncios nostros meliori modo, et non odioso, quo videremus faciendum, videlicet quod villa et baronia Montispessulani non sunt nec unquam fuerunt infra Francie regnum, ut per expressionem hujusmodi melius ad viam tractatuum descenderetur, non vidimus taliter exponenda, nec etiam in ordinacione nostre legacionis esse ponenda. Etenim de facili contingere poterit quod dominus Papa requiret a nostris nunciis sibi hostendi nostre legacionis formam; et, si talia continerentur in ea, ipse dominus Papa, ut vosmet scribitis, forsan non mitteret nuncium, sicut cessavit alias ex hac causa. Si vero in ipsa legacione posita non essent, set quod alias comitteremus ea per nuncios nostros regi Francie explicanda, hoc fieri multum indecens vidimus, ac etiam inhonestum, nec expedire nobis aut vobis, quia per talem modum nec dominum Papam nec alium circumveniri opportet, co presertim quia demum illa ad noticiam apostolicam pervenirent, vel relatu nuncii sui qui ibit in Franciam et verborum exposicioni adesset, ea sciret, aut aliis multis modis; ob quod dominus Papa causam posset assumere desistendi a suis actibus et tractatibus in dictis negociis utiliter apponendis. Verum tamen sic providimus quod nuncii nostri, si rex Francie vel alii deputandi ab co super causis et juribus nostris et vestris collacionem habere et audire voluerint, possint exprimere, conferendo in illo passu collacionis de quo eis melius videbitur, verba predicta bono et ordinato modo,

prout sue discrecioni melius videbitur expedire; sicque hoc sufficit intencioni vestre et effectui rei. Significamus eciam vobis quod, quia scripsistis de temporis brevitate quo utriusque nuncii in villa Perpiniani esse debeant, cogitantes de bona persona et honorabili que pro nostra parte vadat, elegimus nobilem et dilectum consiliarium nostrum Othonem de Montecathano, veluti quem, pensatis suis condicionibus, multum ydoneum et utilem novimus ad premissa. Comendamus eciam quod vultis ut R[amundus] Vinade rii, legum doctor, qui est de negociis informatus, per nos transmitatur in legacione predicta, quem ad vos continuo mandavimus accessurum; quos nuncios expediemus, quantum poterimus, ut sint in dicta villa Perpiniani per totum instantem mensem aprilis, sicut rogastis per vestram litteram supradictam. Datum Dertuse, III idus marcii, anno Domini M° CCC XX° primo. Bernardus de Aversone, mandato regis; et fuit ei lecta.

(Arch. de Barcelone, Registres de Jacques II, no 338, fo 81.)

XLVIII

1322, [mars].

INSTRUCTIONS DONNÉES PAR le roi d'araGON A OTHON DE MONCADE ET A RAYMOND VINADER, SES AMBASSADEURS EN FRANCE, POUR FAIRE VALOIR SES Droits sur MONTPELLIER, AUMELAS ET LE CARLADEZ.

Aquesta es la informacio donada per lo senyor rey d'Arago al noble N'Ot de Muncada et a N' R[amon] Vinader, doctor en leys, de ço que deven dir de part sua al rey de França sobr'el fet de les baronies de Omelades et de Carlades et sobr'el fet de Monpesler.

Primerament, diguen al dit rey com, apres la ira et el desplaer qu'el rey d'Arago hac de la mort del rey Phelip, de bona memoria, frare del dit rey de França et cusi seu, ha pres a gran consolacio com Deus ha volgut provehir del dit rey en la dignitat reyal, esperant qu'el seu regiment sera tal, que Deus ne sera

servit et pagat, e que les injuries fetes tro aci a ell et al rey de Malorcha, qui tan gran deute han ab lo dit rey de França en les baronies de Omelades et de Carlades, et en la vila de Monpesler al dit rey de Malorcha, cessaran per la sua bonea et justicia.

Item, li diguen com les baronies de Omelades et de Carlades son tengudes en feu per lo rey d'Arago, de qui son alou, lesquals te per ell lo rey de Malorcha. E es cert que en los temps passats y son estats fets molts torts et molts greuges per los officials dels reys de França, de bona memoria, passats, e specialment del temps del rey Phelip, pare seu, a en ça. E sobre aço lo rey d'Arago trametia sos sollempnes missatges al dit rey Phelip, pare del dit rey de França; e, per la mort que li sobrevench, segons que a Deu plach, no pogren parvenir a ell. E atressi anaven los dits missatges sobr'el fet de Monpesler, per molts greuges e torts qu'els sobredits officials fahien et han fets al rey de Malorcha, comu cusi dels dits reys.

Item, apres la mort del dit rey, regnant lo rey Loyç, los dits missatges foren trameses al dit rey Loyç, losquals tornaren ab resposta al dit rey d'Arago, que ell li trametria sos missatges sollempnes; laqual cosa no feu, com la mort, aixi com a Deu plach, li sobrevench. En apres, trames sobre aço sos altres missatges al rey Phelip, de bona memoria, frare del dit rey de França qui ara regna. E aportaren letra de resposta al rey d'Arago del dit rey de França, que ell trametria a ell sos missatges sollempnes, ab plen poder per donar bon endreçament a aquests afers; e aixi s'feu. E per part del dit rey vengren al rey d'Arago lo prior de la Xarité et P. de Cabillo, archidiacha Eduen., clergues, et En Johan de Reblay, cavaller, losquals no donaren aquell acabament ne aquella bona fi als fets qu'els dits reys d'Arago et de Malorcha esperaven, segons qu'el dit rey d'Arago en apres trames a dir per sa letra al dit rey de França.

Item, diguen-li com ara lo rey d'Arago havent gran fiança en la sua justicia et bonea, et encara en lo bon deute que es entre ells, que fara endreçar et adobar en los fets, ço que entro aci no s'es fet. Preguen-lo aixi carament com pusquen per part del dit rey d'Arago que a ell placia ordonar et manar qu'els dits greuges cessen, aixi de les baronies com de Monpesler, et que li placia que passen lo rey d'Arago et el rey de Malorcha ab ell aixi com los lurs antecessors passaren ab los reys de França, abans qu'els dits greuges començassen, losquals començaren en temps del

dit rey Phelip, paré d'aquest rey qui ara regna; e en aço fara sa honor et justicia, et mostrara aquella amor et bona voluntat que deu als dits reys d'Arago et de Malorcha.

E si el rey de França responia que a ell plau que s' fassa ço que no es fet, et que trametra sos missatges ab plen poder a enformar se dels fets et de tornar les coses en degut estament, diguen que ja moltes vegades s'es feta semblant resposta per los reys passats, e negun temps no s'en es seguit negun profit; mas diguen que sia son plaer que, pus los missatges del rey de Malorcha han aqui los greuges, qu'els vula fer regonexer et fer cessar et tolre aquells, e que d'aqui a avant no s' fassa. E sobre aço estien instantment, per ço qu'el missatge del Papa haia materia de entrar en la via dels tractamens.

Item, si dehia que ell no cuyda fer tort ne enten qu'els seus aien fet tort, et que es apparellat de ohir ho o fer hoir en la sua cort, responen los dits missatges que no l's es comanat que deien d'aço pledeiar, mas per via de collacio be s'en rahonaran ab ell o ab aquells que ell volra per informar la sua consciencia, haven esperança que, com ell ho ara vist ho n' sera informat, que fara fer ço de qu'els reys d'Arago et de Malorcha lo preguen en fer revocar et cessar los dits greuges.

Item, si l's era dit per part del rey de França que concordat fo entr'el rey d'Arago et els missatges del rey de França d'amunt dits sots certa forma sobre les dites coses, et qu'el rey de França es appareylat de seguir aquella manera, responen que ver es, mas lo rey d'Arago no n' fo content, e feu ho saber sempre per sa letra al rey de França, et no s' segui ço qui fo empres, ne si feu negun bon fruyt, e es dupte que tan poch s'en seguis ara, si per lo dit rey de França mateix no s' desfa.

Item, si vehien qu'els fets no tenguessen bona via per via dels tractamens, deien pregar instantment lo rey de França per part del rey d'Arago que reeba l'omenatge del rey de Malorcha per la vila de Monpesler per procurador, per escusar lo trebayl de la presona del dit rey de Malorcha, qui es della mar, en les Illes. E si per aventura aço no volia atorgar, preguen lo instantment qu'el alongas III o IIII anys.

(Arch. de Barcelone, Registres de Jacques II, no 338, fo 86.)