Imágenes de páginas
PDF
EPUB

de Mala Falqueria, en Gausbertz Remiegz, en Bernatz Ferrans, en Sicartz Aimericz, en Beringuers Brus, en Isarns Bonels, en Ermengaus notari, qui hanc chartam scripsit quinto nonas martii anno ab incarnatione Domini millesimo centesimo nonagesimo tertio.

Extrait des archives de la Sénéchaussée de Carcassonne, le 29 septembre 1670. (Anciennes archives du Viguier d'Albi, appartenant à M. Gorsse, membre du conseil général du Tarn.)

[blocks in formation]

Pierre, archevêque de Bourges, confirme l'abolition de la coutume de piller les biens des évêques d'Albi, après leur mort. L'acte par lequel le vicomte de Béziers abolit cette coutume est inséré dans l'histoire de Languedoc.

Petrus Dei gratia Bituricensis ecclesiæ archiepiscopus, venerabili fratri Rigaldo, Albiensi episcopo ejusque successoribus canonicé substituendis et clero atque populo Albiensi in perpetuum. Sicut pravæ secularium potestatum consuetudines quæ quandoque in ecclesiâ Dei sacrilegâ tirannorum manu exercentur, beati Petri gladio et graviori animadversione sunt feriendæ, ità devotio eorum qui hanc pestem de ecclesià Dei funditus extirpare intendunt et libertati sanctæ ecclesiæ propensiùs student, toto mentis desiderio est amplectenda. Cum itaque ex officio nobis injuncto ad libertatem omnium ecclesiarum quæ ad jus Bituricensis ecclesiæ spectare noscuntur studere debeamus, propensiori tamen curâ et diligentiâ pro Albiensi ecclesiâ speciali et devotâ Bituricensis ecclesiæ filià, nobis est invigilandum ea propter justis Rogerii vicecomitis Biterrensis petitionibus libenter annuentes, cujus quædam iniqua consuetudo vestram ecclesiam præteritis temporibus graviter afflixerat, auctoritate canonicâ decernimus, ne sub occasione et potestate ipsius, decedentium episcoporum bona à raptoribus de cætero violenter rapiantur; sed sicut ipse Rotgerius istam consuetudinem in perpetuum dimisisse et pro amore omnipotentis Dei et antecessorum suorum salute, libertatem ecclesiæ vestræ concessisse cognoscitur, sic nos ipsius precibus eamdem libertatem vobis et ecclesiæ vestræ in perpetuum confirmamus. Si quis vero hanc nostram et ejusdem Rotgerii constitutionem infringere attemptaverit et bona decedentium episcoporum de ecclesiâ vestrâ deinceps rapere præsumpserit, anathemati subjaceat et in examine extremæ discretionis ab electorum consortio existat alienus.

Collationné par Jean de Doat, sur l'original en parchemin trouvé aux archives de l'église cathédrale de Ste.-Cécile d'Albi. (Bibliothèque royale.)

(Communiqué par M. Gustave de Clausade.)

[blocks in formation]

Accord passé entre l'Evêque Guillaume de Pierre, les Consuls et les Habitans d'Albi au sujet des testaments, des consignations, des changements de domicile, des arrestations, des dettes, des peines pour divers crimes, etc.

Aisso es la compositio que fo facha ab Mosseinher Guilhem Peire avesque dalbi sa enreires et ab los Cossols et ab la universitat dels prohomes dalbi. E ditz enaissi coma se essec.

Conoguda causa sia als presentz et als endevenidors qu'en Guilhem Peire Bisbe de la ciutat dalbi, ac contrast e dissentio ab los cossols de la ciutat dalbi; So es a saber am Peire Aludier, am G. de Montagut, am G. Rotguier, am R. Buou, am Rm. Clavel, am Guiral Cadola, am B. Sabatier, am R. de Lagrava, am Isarn Reinaut, am Miquel Tailhafer, am n'Arnaut de be et ab n'Arnaut Conte et ab totz los ciutadas dalbi et ab tot lo pobol dalbi, de cordumas e de franquetatz de la ciutat dalbi, e meiro se em poder den R. de Fraissenel lo sagresta et arquidiague de la se de Sancta Cecilia, e den Peire de Laval, lo prior de la mezeissa gleia, e den Vassal lo canorgue, e den Guilhem Gravas, et den G. Senihorel, e den B. Gros, e den Combret, e den R. de Seillonac, e de tot lo Capitol de la dicha se dalbi, e den R. del Portal, lo preboide de la maio de Sant Salvi, e den Pons de Paulinh lo canorgue, e den G. Buou, e den Ademar de Najac, e den Hat Codonhier, e de tot lo Capitol de la gleia de Sant Salvi; e den Pons Bernat, e den Guailhart Fresquet, e den Isarn Ratier, e den Johan Fenassa, e den Andrieu Borrel, e den Ermengau Geissa, e den R. Oalric, e den G. Hug, e den Gorgoill, e den Morgues, e den Peire de Mazieras, e den Isarn Geissa, e den Isarn Daida; Ens Guilhem Peire, lo Bisbe dalbi, mandec e promes a tot lo pobol de la vila dalbi que aquo que tog aquestz sobredig dirio, crezes e tengues ferm. E li Cossol sobredig, et totz lo pobolos dalbi mandero o atressi a lui; et a la darrairia, quant aqueg sobredig agro enquistz los homes ancias de la ciutat dalbi cossi las franquetatz ni las costumas avio estat ancianament ni ab lor ancessors, dissero tog accordadament que :

Totz hom e tota femena que sia de la ciutat dalbi, naturals o no naturals, que fassa testament o adordenament de sas causas que aia tenguda e fermetat ses trencament e ses canbiament que seinher no'i puesca far, aia fach son testament dins la vila dalbi o de fora, de calque mestier o de calque manieira, sia'l hom o la femena que devesira sas causas.

D'ome cant mor ses far testament.

E se moria ses testament, o ses adordenament de sas causas, que sa heretat fos dels plus propris parens que auria, que per dreg o per corduma i podrio venir. E se parens no avia, que sa heretatz fos del seinhor Bisbe de la ciutat. E se anans ni venens passava per la ciutat dalbi, e moria aqui ab testament, quel testamentz ol deveziment agues tenguda; e se moria ses testament o ses deveziment, que aquo que auria en la vila fos dels plus propris parens que auria que per drech o per costuma y poirian venir; E se parens non avia, que aquo que auria en la vila, fos del seinhor Bisbe de la ciutat. E se luins hom se clamava daquestz sobredig que fos mortz ab testament o ses testament, quel seinher Bisbe ne fezes aver son dreg al clamant e som poder, salva sa seinhoria.

De comandas qui las fa ad Albi.

E dissero atressi que totas las comandas que homei estranhs faran e'la ciutat dalbi que sio salvas e seguras, quel seinher Bisbe no las pusca penre, ni forsar, ni bandir, se non o fasia per propri deute que degues aquel de cui seria la comanda, o per propri nelech que agues al Bisbe, o als autres homes de la vila dalbi. Mas se aquel que auria facha la malafacha, per aquel nelech li cargaria hom ho avia fach per forsa de seinhoria, de pozestat de la terra, per aquo non perdes sa comanda.

Se hom estranh se mudava en la vila dalbi.

E dissero mai que se luinhs hom se mudava ad Albi que seinhor agues, e sa terra desemparava al seinhor de cui la auria de foras, quel comunals de la vila lo pusca defendre de seinhoria dins los dex dalbi, lui e tota sa causa.

Que hom no sia pres que presente drech e puesca fermar.

E dissero mai que luinhs hom ni luinha femna non pusca esser pres ni forsatz ad Albi, que dreg presente e pusca e voilha fermar.

Que hom no puesca guidar autre per deute contra la voluntat daquel a cui deu.

E dissero mai que luis hom dalbi no pusca guidar las causas dautre home de la vila per deute que deia contra la volontat daquel a cui o deuria, maspero sel hom ho la femena era tals quel Bisbe e li cossol o li autrei prohomei ab lo Bisbe conoguesso quel degues esser asseguratz entro ad unh cert termini de sas baratas, quel Bisbe o li prohomei o poguesso far ab sagraments quel deuteire fezes, que entro dins aquel termini o agues pagat se podia a bona fe, e se pagat no o avia ad aquel termini, que daqui enant se pogues hom tornar a sas causas.

De quista, de tolta, dalbergua, de segui.

E dissero atressi quel bisbe ni luinhs autre seinher no'i avia aguda quista, ni tolta, ni albergua, ni segui daici enreire. E per aquo dissero que no o agues daissi enant, sels homes de la vila far non o volio per lor propria voluntat; nil Bisbe no deu segre los homes dalbi, se non o fasia per sa propria volontat.

Sel Bisbe avia plag o contrast ab los homes d'Albi.

E dissero mai que sel Bisbe avia plag ni contrast ab luinh home ni ab luinha femena de la vila dalbi, deu lo far lauzar als prohomes de la vila. E se eill lauzar no'l volio, quel lo fezes lauzar ad altres, senes fiansas que non deu aver. Mas se a plag de dos homes de la vila o de mai e som poder, deu aver per justicia la tersa part, daitant cant luinhs atenheria sobre lautre per lauzament, e deuo aver daquel que seria condempnatz per lauzamen; e se lo plag se fenia per volontat dambas partz, deu levar lo Bisbe dambas partz la drechura, segon quel plag seria.

De sancfoio.

E dissero mai que en tot home que fassa sancfoio, sel fa ab fust, o ab peira, o ab armas, ha lo Bisbe LX sols de Ramondencs; e que fassa far dreg al clamant.

De murtrier.

E dissero mai que se luinhs homes aucizia autre, que fos sos cors e sos avers én causiment del seinhor Bisbe.

De adulteri.

E dissero mai que qui pres sera ab autrui moilher, que corro ambidoi essems de dias nutz, se acordar no's volio ab lo seinhor Bisbe; e se luinsautre lor o retrasia daqui enant, que fos eneissa la pena.

De las autras costumas bonas que aissi no so escriutas, que sio tengudas.

E dissero mai que las autras bonas costumas de la vila dalbi que no so escriutas en aquesta carta que sio tengudas daici enant en aissi, coma an estat daissi enreire.

Los covienhs dambas las parts.

Tot aisso que dich es desobre a mandat tot lo pobols dalbi a'n Guilhem Peire lo Bisbe et a sos successors que o tengo ferm per totz temps. E per eis covienhs Guilhem Peire lo Bisbe ab cosseill et ab autorgament del capitol sobredig de la gleia de Sancta-Cecilia e del capitol de la gleia de Sant-Salvi, ha mandat e covengut per si e per sos successors a tot lo pobol de la vila dalbi et a totz lor successors que las franquetatz et aquestas costumas que sobredichas so e tot aquest acordier enaici, co sobredich es, tenga ferm per totz terminis a lor et a

lors successors; e per tal que aisso sia mieills cresut, e maior fermetat aia, lo dich Guilhem Peire bisbe dalbi ha cofermada aquesta carta ab so sagel. E per so mandament e per so cossentiment, lo capitol de la glieia de Sancta-Cecilia, el capitol de la glieia de Sant-Salvi an ne cofermada aquesta carta ab lors sagels, et atressi lo comunal de la vila ha cofermada aquesta carta ab lo sagel comunal de la vila dalbi. Et aisso fo fach lan de la encarnatio de Dieu ihesus Xrist. M. ccxx. Renhan lo rei Phelip de Fransa ; videlicet xvII. id. maii.

PHELIP O escrits.

(Copié sur l'original en rouleau de parchemin déposé aux Archives de la mairie d'Albi. )

[ocr errors]

Même Charte d'après l'original écrit en latin. 1220.

Sit notum cunctis presentibus et futuris quod Dominus Guillelmus Petri, episcopus Albiensis habuit controversiam et dissentionem cum consulibus civitatis Albiensis, videlicet cum Petro Aluderii et Guillelmo de Monte-Acuto et Guill. Rotguerii et Ramundo Bovis, Ramundo Clavelli et Guiraldo Cadola, Bernardo Sabbaterii et Ramundo de la Grava et Isarno Ramundi, Michaelle Taillaferii, Arnaldo de Be et Arnaldo Comite et omnibus civitatencibus Albie et cum toto populo Albie. Et Ambe partes concorditer posuerunt se in potestate Ramundi de Fraxinello, archid. et sacriste ecclesie Beate Cecilie et Petri de Valle prioris, et Vassalli, canonici, et Guil. Gravas et Guil. Seinhorelli et Bernardi Gros et Combreti et R. de Seillonaco et totius capituli ecclesie suparadicte et in potestate R. del Portal prepositi ecclesie Sancti-Salvii et Poncii de Paulinio, canonici, et Guil. Bovis et Ademarii de Najaco et Athonis Codonhier et totius capituli ecclesie Sancti-Salvii supradicti et Poncii Bernardi et Gaillardi Frisqueti et Isarni Raterii et Johannis Fenassa et Andrehe Borelli et Ermencgandi Gieissa et Ramundi Olrici et Guil. Hugonis et Gorgoilli et Monachi et Petri de Mazeriis et Izarni Gieissa et Isarni Daide. Et Guillelmus Petri episcopus Albiensis mandavit et promisit toti populo ville predicte Albie quod quodcumque omnes isti pronunciati dicerent, crederet et firmiter observaret; et consules predicti et totus populus ville Albie mandaverunt et promiserunt similiter sibi. Et demum inquisito per predictos ab hominibus antiquis civitatis Albie qualiter libertates et consuetudines steterant antiquitus et cum eorum antecessoribus, omnes concorditer dixerunt: quod omnis homo et mulier de civitate Albie oriundus, vel naturalis sive non naturalis, faciens testamentum seu ordinamentum rerum suarum, quod liberaliter tenementum habeat et etiam firmitatem sine scambiamento quod Dominus facere non possit; fecerit, inquam, testamentum hujusmodi infrà villam Albie sive extrà, cujuscumque officii sive modi existat, dividens de hujusmodi rebus suis. Si vero intestatus decederet, sive sine ordinatione, quod res et hereditas ejusdem decedentis essent proxi

« AnteriorContinuar »