mioris ipsius decedentis in parentela, cui jure seu consuetudine debebant provenire. Si vero parentes non haberet, essent Domini episcopi predicte civitatis. Et si quis transiret per dictam civitatem et testamentum faceret, quod haberet roboris firmitatem. Si quis vero sine testamento, sive sine devesimento decederet, quod quodcumque in dicta villa haberet, esset proximioris in parentela, cui jure seu consuetudine poterat provenire; talibus verò sibi non existentibus, esset Domini episcopi supradicti. Item si quis conquerebatur de tali mortuo, condito testamento seu etiam intestato, dictus Dominus episcopus faceret haberi debitum suum, salvo suo Dominio, eidem querelanti.

Item dixerunt quod omnes comende facte in civitate Albie ab extraneis, sint salve et secure, taliter quod Dominus episcopus non possit cogere nec bannire, nisi suo proprio debito quod sibi deberet hujusmodi comendator, vel proprio delicto quo teneretur domino episcopo, vel aliis hominibus dicte ville. Set si delinquens quoquo delicto deliquisset, vi dominii terre, propter hoc commendans, suam commendam non perderet supradictam.

Item dixerunt quod si quis habens dominum et terram suam domino a quo extra tenebat derelinquens, apud Albiam se transferret, quod communitas ville predicte eum possit deffendere de dominio, infra limites Albie cum omnibus rebus suis.

Item dixerunt quod nemo capi valeat seu compelli Albie, potenti jus facere seu volenti.

Item quod nemo possit guitdare res alterius ejusdem ville pro debito quod debeat contra creditoris hujus modi volontatem.

Set si personna debitrix esset talis de qua episcopus seu consules aut alii probi homines cum episcopo cognovissent ipsum debitorem esse assecuratione dignum, usque ad certum terminum suorum debitorum, quod episcopus et probi homines hoc possent facere, recepto a debitore juramento, quod infra illum terminum bona fide solvisset, si ejus possibilitas se offerret. Infra vero illum terminum solutione ab eodem debitore non facta, posset ad res debitoris hujusmodi remeari.

Item dixerunt quod nec episcopus nec alius dominus habuisset quistam, toutam, albergam seu segujium, temporibus retroactis; dixerunt ideo quod in antea non haberet, nisi homines sua vellent propria facere volontate. Nec episcopus debet sequi homines Albie, nisi sua faceret sponte, seu etiam voluntate.

Item dixerunt quod si episcopus causam habeat seu contrastum cum aliquo seu aliqua Albie, debet laudari facere a probis hominibus Albie, et si illi laudare nollent, debet facere laudari ab alio, sine fidejussoribus quos non debet habere. Si vero causa de duobus hominibus ville vel pluribus in sua potestate, debet pro justicia tertiam partem habere, quando alter alterum attingerit per hujusmodi laudamentum, et debet habere hujusmondi tertium ab eo qui per laudamentum

fuerit condempnatus. Si vero causa, voluntate partium, sopiretur, episcopus ab ambabus partibus secundum quod causa exigerit, debet suam justiciam levare. Item dixerunt quod in omni sanguinis effusione faciente fuste, petra, seu armis, habet episcopus LX solidos Ramondenses, et quod faciat fieri justitiam conquerenti.

Item dixerunt quod omnis omicida et corpore et rebus suis domini episcopi sit causimento.

Item dixerunt quod quicumque cum altera uxore fuerit deprehensus quod ambo insimul fustigentur de die et nudi, si aliter nollent cum domino concordare; set si quis eisdem rediceret seu retraheret quod pena consilii puniretur.

Item dixerunt quod alie bone consuetudines ville Albie non seripte haberent vim et in antea observarentur sicut hactenus.

Hec omnia predicta populus Albie mandavit domino Guillelmo Petri episcopo Albiensi et suis successoribus quod ipsi et sui successores in perpetuum teneant et observent; et pari modo Guillelmus Petri episcopus Alb. consilio et auctoritate capituli predicte ecclesie Sancte-Cecilie et capituli ecclesie Sancti-Salvii, mandavit et convenit pro se et suis successoribus toti populo Albiensi et eorum successoribus quod libertates et consuetudines predictas et hanc compositionem teneat firmiter in perpetuum eis et eorum successoribus prout superius continetur. Et ad majorem predictorum credentiam et etiam firmitatem, dominus Guillelmus Petri episcopus Alb. hanc cartam suo sijillo publicam confirmavit et ejus mandato et consensu, capitula Sancte-Cecilie et Sancti-Salvii supradicta eorum sigillis hanc cartam silicet munierunt; et nichilominus commune dicte ville sigillo communi ejusdem ipsam cartam roboravit.

Actum anno incarnationis Christi M. CC XX, Regnante Philippo rege francorum, silicet XVII id. maii. PHILIPPUS Scripsit.

L'Evêque Durand fixe, en 1236 et 1245, le minimum des tailles à imposer à Albi et il règle en même temps la manière de les recouvrer, d'après la coutume de Toulouse et de Montpellier.

Aisso es la carta del comu Cossis deus far ni levar ad Albi, sagelat ab dos sagels et ditz aissi :

Conoguda causa sia à totz aquels homes que aquesta present carta veiran ni auziran legir que nos Durantz, per la gracia de Dieu, avesques dalbi, ab voluntat et ab autreiament dels prohomes et del comunal de tota la universitat de la ciutat dalbi, establem e disem et autreiam que totz comus que daissi enant se fassa en la ciutat dalbi que sia de M. sols de R. adessus, que aquel sia levatz per sol

e per liura à la coustuma et al for de Tholosa o de Monpeslier. E per fermetat e a maior auctoritat, avem donada aquesta present carta en testimoni valedoira per totz temps, laqual navem cofermada ab nostre sagel e li prohome el comunals an tot aiso sobre dich autergat, an ne aquesta present publica carta cofermada ab lo sagel comunal de la ciutat dalbi. Actum Albie idus febroarii anno Dui м CC XXXVI. Guillelmus Biscarros publicus notarius Albie hoc scripsit et signavit.

Autre charte sur le même sujet.

La faisso de talhar diniers ad Albi.

Conoguda causa sia à totz aquels homes que aquesta present carta veiran ni auziran legir, que nos Durantz, per la gracia de Dieu, avesques dalbi, ab voluntat et ab autreiamen et ab expres autorgament e cossentiment dels prohomes e del comunal de tota la universitat de la ciutat dalbi, establem e disem et autreiam que totz comus que daissi enant se fassa en la ciutat dalbi que sia de M. sols de ramondencs adessus; que aquei sia tailhatz e levatz per sol e per liura, en tal manieira que toig aqueil homei et aquelas femnas de la ciutat dalbi, que vailla lors poders CCC sols de melgoires e daqui essus, saliure. E toig aqueil e aquelas que lor poder de cadan no valria CCC sols de melgoires, que sian meses el comu ad albire de proshomes a be et a fe; establem e disem et autreiam que se lo comus era de M. sols de ramondencs o de meing que fos traigs e levats comunalment per tota la vila ad albire de proshomes a be et a fe. E per fermetat et am maior auctoritat avem ne donada aquesta present carta en testimoni valedoira per totz temps laqual navem confermada ab nostre sagel. Et ill prohome el comunals an tot aisso sobre dig autorgat et an ne aquesta present carta cofermada ab lo sagel comunal de la ciutat dalbi.

Actum Albie anno Dni MCCXLV, I idûs maii. Bernardus Engelbertus publicus notarius Albiensis civitatis hoc scripsit atque signavit.

(Archives de la mairie d'Albi, titres originaux.) Le sceau de l'évêque Durand est parfaitement conservé. N. VI.

1264.

Transaction entre le Roi St.-Louis et Bernard de Combret, évêque, sur le réglement de la justice dans la ville d'Albi et sur les confiscations des biens des hérétiques.

Aisso es la compositio facha per Mossenher Lois Rei de Fransa e per Mosseinher B. de Cumbret avesque dalbi sobre las causas que luinh demandava a laltre en la vila dalbi per raso dels frotiers. E ditz en aissi.

Lois per la gracia de Dieu Rei de Fransa fam causa conoguda a trastotz tam presens quant endevenedors, que cum materia de questio fos nada entre nos duna

part, el amat nostre B. avesque dalbi dautra, sobrel dreg e la juridictio de la ciutat dalbi o em partida de la dicha ciutat, et especialment sobre aquo que per la nostra part era prepausat que per la raso de la jurisdictio laqual nos aviam en la ciutat dalbi de encorremens diretguias, apertenio a nos. Si que lavesque dalbi afferman en contrari e dizen los dichs encorremens assi et a la glieia dalbi apertener per raso de la jurisdictio laqual avia en la cuitat dalbi. Ensobre que tot sobre alcunas causas. autras suscitadas daquesta manieira de contentio et alcunas autras causas a la fi sobre la questio, ad amigabla compositio em vengutz en aissi, coma dins es contengut.

So es assaber, que nos per nos et per nostres successors Reis de Fransa volem, autreiam e cossentem quel avesque dalbi e li successors de lui aio e possesisco omais pasiblament e pausadament en aissi, coma la sua maior drechura de la ciutat dalbi; so es assaber: de crims, de effusio de sanc, de laironissis, de adulteris e la fidelitat dels homes de la meseima ciutat, e la garda de las claus de las portas de la dicha ciutat, els encorrements, els forfachs dels davant dichs homes, e far preconisar en la davant dicha ciutat. Mas a nos et a lavesque dalbi rema comunals justicia dels menors clams de la dicha ciutat, que fo comunals del avesque e dels frotiers, laqual sera a nos comunals et a nostres successors et al avesque dalbi et a sos successors. En aissi que aicel conoissera dels menres clams alqual primieiramen iran sobre aisso li clamainh. Car se primieiramen iran al avesque o a son baile, els tant solamen ne conoisseran; et en contrari, se primieiramen a nos ho a nostre baile, ne conoisserem o nostre baile; mar se iran essemps al avesque dalbi o a som baile et a nos o a nostre baile, essemps ne conoisserem, exceptátz clams dalcus homes, liqual tant solament al avesque dalbi son dich apertener; desquals lavesque dalbi o sos officials tant solamen ne conoissera; dels quals sera enquist cal so aqueill per tal que, sobre aisso, alcuna certanetat ne sia aguda. De la drechura dels menres clams nos o nostres successors Reis de Fransa ne serem tengutz far alcuna recognitio al avesque dalbi et a sos successors, quar longamen a nostra ma nos o nostres successors Reis de Fransa la tenrem. Mas se convenra nos o nostres successors las davant dichas drechuras que foro dels frotiers en la ciutat, pausar foras nostra ma o de nostres successors, aicel o aicels que las dichas drechuras possesira o possesirio, aquelas tengues o tenguesso del avesque dalbi o de sos successors; e sia tengutz o sian tengutz, a lui far homenatge per aquelas drechuras. Estiers aquestas causas, entretant lo baile nostre ode nostres successors que per temps i sera per nos o per nostres successors en la ciutat dalbi, venens davant lavesque dalbi e de so mandamen ad Albi, jurara present lo mezeime avesque, e de so mandamen, que las drechuras de lavesque et de la glieia albienca non usurpara, ni amermara contra drechura, ni per aicels de sa mainada no sostenra esser amermadas; salvat aisso al dich avesque et a sos successors que nos o nostres

successors non podem recebre alcuna recumpensatio per lo drech de la ost de la ciutat dalbi, o per la mezeima ost per laquala la ciutat fos cargada, o li homes dalbi en alcunas rendas pagadoiras, se no de la voluntat e dautreiament del avesque dalbi o de sos successors. Ni per aisso no volem, ni entendem alcun drech noel a nos o a nostres successors esser enquist sobre la dicha ost, ni a nos la dicha ost esser autreiada per lo dich avesque dalbi, ni volem a lui avesque dalbi derogar ni ad altre drech seu, sobre aisso, que el mezeiss avesque ha e possezis, si coma afferma, ost en la ciutat dalbi. Item si alcus es justiziables al avesque dalbi, no sera sostrachs a la sua jurisdictio, per aisso que sia levatz en nostre baile o en qualque manieira sia apelatz a nostre servisi, so es assaber aitant cant estara en lo destrech del avesque dalbi.

Item la juridictio davant dicha, laqual nos avem en la ciutat davan dicha, laqual nostre baile sera atrobatz en la ciutat davant dicha aver ampliada contra la usitada jurisdictio del avesque e de la glieia albienca, non drechurieirament em penhoram, em bandem, o en autra manieira em prejudici de la jurisdictio del avesque dalbi e de la glieia albienca, a la manieira acostumada sia reducha.

Item nos per nos o per nostres successors reis de Fransa volem, autreiam et assentem quel avesque dalbi e sos successors aio e possesisco la meitat dels encorremens diretguias e de faidimens en la ciutat dalbi, e nos e nostres successors aiam lautra meitat. E se per aventura sa enreires, li ancessors del dich avesque dalbi alcuna causa dero, vendero, o en autra manieira alienero als heretiers dels iretges o dels faidits o a dautres, diretguias o de faidimens que foro dels ancessors dels dichs heretiers, et aquela causa dels dichs heretiers o d'autres sia venguda o atrastornada a la nostra ma o del avesque dalbi, nos e nostres successors Reis de Fransa aiam la meitat de las dichas heretguias e faidimens, e lavesque dalbi e sos successors lautra meitat. E se covenra daqui endrech alcuna pecunia esser restituida per nos o per nostres successors, o per lavesque o per sos successors; se part en las dichas heretguias volrem aver, nos o nostres successors restaurarem la meitat; el avesque dalbi e sos successors, se part aver i volran, lautra meitat. Mar se no sio vengutz los davan dichz encorremens per los davan dichz no sia amermada per aisso la part del avesque o de sos successors; ni a nos o a nostres successors per aisso lavesque dalbi no sia tengutz ad alcuna restitutio fazedoira per los davant dichs encorremens no vengutz. Et es entendutz dels faidimens daicels faidits que foro o seran faidits de la cuitat dalbi, e contra pauzero lor e contra pauzaran, fazen guerra a la universal glieia o a nos o a nostres successors reis de Fransa. Item dels davant dich encorremens diretguias e de faidimens, li molis que so dichs dels botetz, romango al avesque dalbi e a sos successors entieirament otra la meitat davant dicha de lui meseis avesque dalbi.

Item non es entendut alcuna causa a nos et a nostres successors esser autreiada