Imágenes de páginas
PDF
EPUB

habitis certis altercationibus contentis et descriptis in processu dicte cause, assignataque die intitulata quinta mensis madii sub anno 1411, Karolo regnante, Petro episcopo Albiensi presidente dominoque temporali civitatis Albie existente, dicto pervento ad audiendam sententiam definitivam in ipsa causa. Comparente igitur dicto pervento in dicta curia sententiam cum instantia ferri postulante, ad quam ferendam ipse dominus judex, sequendo consilium dictorum procerum, processit in modum qui sequitur atque formam :

« Visis et diligenter inspectis presentis cause meritis, constat, nobis judici predicto intentionem curie presentis super te Ramundo de lumine impositis tam ex probatis super deffinitionibus per te traditis quam aliis sufficienter fuisse elisam et minus sufficienter remanere fundatam; idcirco his attentis et aliis attendendis que nostrum movent animum et movere debent cujuslibet alterius recte judicantis, sacro sanctis dei evangeliis prepositis coram nobis et de vultu ejus nostrum prodeat judicium et oculi nostri in his et aliis semper videant equitatem, signantes nos signo S. Crucis in nomine Patris, etc., habitoque super premissis consilio proborum virorum juxta tenorem et mentionem consuetudinis civitatis, consiliumque dictorum procerum in hac parte sequentes et habito etiam super his cum peritis consilio et tractatu, te dictum perventum a tibi per curiam presentem impositis, modo quo imposita sunt et fuerunt, sententialiter et definitive absolvimus ac te et cautiones tuas relaxamus, nostram presentem sententiam deffinitivam et absolutoriam in his scriptis proferentes, more majorum nostrorum et in hoc solio pro tribunali sedentes, judex. (Archives de l'hôtel-de-ville.)

No XVI.

Réglement pour les Courtiers de marchandises (1297).

Sec se lo corretage de la ciutat d'Albi.

Premieirament que quant los corretiers auran claus lo rendament per los seinors cossols dalbi au may offrent, seran presentatz los ditz corretiers à mossenhor dalbi ho a sos officiers et aqui juraran destre bos e leals, de bonas mesuras e de bon pes husar ben e lialment tant per lo comprador coma per lo vendedor; e bon compte redran de tot so que lor sera baylat tant per merchans estranchs que per autres, redram an aquel que redre o deuran; e las autras causas acoustumadas de far per los corretiers al mielh e plus aprofechablament que poyran a lor poder e totas las autras causas jotz scrichas.

Item que se degun merchan estranch ve en la ciutat dalbi per comprar pastel o autras mercadarias e vol azempra lor corretiers en las causas que compraran, los dichz corretiers seran tengutz de los servir be e lialment e far be

sos degutz, justa lo sagramen que auran prestatz, e penran de profiech de so que compraran ho vendran per lo merchand estrangier so que dejotz sensec et en la forma e manieira dejotz scricha.

Item si era lo cas que lo merchan estrangier agues degun debat an degun merchan de la vila ho autre a causa de so que aura vendut ho comprat, e li corretier hi es, lo corretier sera crezut a so sagrament.

Item quant venran deguns cotals portans fromages, los corretiers los devo servir, se neso requeregutz, e penran per cada quintal de fromage del merchan stranch que vendra quatre diniers per liura de contant.

Item per cada carga de sal que se vendra en gros penra lo corretier per sestier dech diniers, tant de habitans que de stranchs.

Item sus cascuna carga doli doliva ho de noze que se vendra penra per carga dos sols sieys diniers e sera tengutz de mesurar se nes requeregut, e se no es requeregut, paguara aytan be et lo merchan li deu far la despessa, habitant ho no habitant.

Item los ditz corretiers no ausaran mesurar sal ni oli, se no que sia an las proprias mesuras de la vila, lasquals mesuras lo corretier sera tengut de redre à la vila et al mandamen dels senhors cossols o cosseliers, totas vegadas que ne sera requeregutz.

Item se era cas que negun merchan estranch vendes ho compres deguna mercadaria en laqual no fos lo corretier present en lo mercat et hi haia ters ho no present per testimoni, ho autrament, que lo dich merchan sera tengutz de pagar lo corretage segon la mercadaria que sera venduda ho comprada, como se lo corretier era present, quatre d. per liura.

Item se negun merchan ho autre stranch compra blat en granier que pague lo corretatge; so es assaber: sinc d. per sestier et amb aquo lo corretier se es azemprat lo deu anar mesurar e ensaquar tant solament, sia hi ho no ni sia, deu pagar al corretier.

Item totz home merchan estranch ho autre poyra comprar a la pila ses negun corretatge, se no que azempres lo corretier que trebaliez per lui, e pagara coma desus.

Item se negun merchan o autre strayn cotaba negun rossi, mul, aze ho autre bestial en pastel ho en autras mercadarias, que pague lo corretatge tot allonc quatre d. per liura; e sia estimat lo rossi ho bestia segon que sera, e pagara miech corretatge, e la mercadaria que penra lautre miech corretatge et en denaqui sera corretatge entier.

Item totz home stranhc que vendra deguna grayssa en vila sera tengut de pagar per quintal dech diniers.

Item que tot merchan stranhc que vendra aver de pes negun, coma espes

saria, drogaria ho autra mersaria, sera tengut de pagar per liura al corretatge IV deniers.

Item si ero lo cas que los corretiers fosson azemprats per deguna personna a trabalhar de vendre o faire vendre deguns heretatges ho possessoris, aquels que los vendran no seran tenguts de pagar res als corretiers per manieira de corretatge, mas tant solament lors despens e lors jornals segon lo treball que hi poyrian aver mes a la conoguda dels prohomes o dels senhors cossols, se autramen no se podian acordar.

Item tot merchan que vendra estrangier e no poyra vendre sa mercadaria en gros, e no ha azemprat lo corretier per vendre sa mercadaria ho autre, e lo dic merchan desplegua per vendre a detalh en menut, sian draps, ho aver de pes, merlus, arens, fromatges, grayssa o tot peysso salat, que sia tengut de pagar corretatge aissi, coma si vendia en gros, quatre diniers per liura. (Archives de l'hôtel-de-ville d'Albi. )

N.° XVII.

Réglement pour les Poids et Mesures d'Albi au XIIIe siècle.

[blocks in formation]

Remembrensa sia que la liura dalbi peza XIV onsas VI esterlis de marc de

Tholosa.

Item la mieja liura VII onsas III esterlis.

Item lo carto tres onsas e mieja, 1 esterlis e mieg.

Item lo mieg carto una onsa XV esterlis tres quartz.

Item la onsa XVII esterlis mieg quart, miech quart de esterli que monta IV

gras dels quals ha XXXII à lesterli.

Item la mieja onsa VIII esterlis e mieg e XIV gras.

Item lo quart de la onsa IV esterlis e XV gras.

Item peza lo ochau dos esterlis VII gras e mieg.

Item lo mieg ochau I esterli III gras e mieg, et quart de gra.

Aissi es per escandaliar las mesuras.

Sia saubut que lo scandalhaire de las mesuras de la ciutat dalbi de blat et de vi pren per sos trebalhs coma sensec :

Per la mieja carta cinq deniers torneses, per lo quarto quatre d. t., per lo miech carto e per la pena e mieja pena, per cascuna, tres deniers e per cascuna mesura del vi tres deniers torneses.

E lodich scandalhayre en cas de debat deu star al ordenansa dels cossols et no deu tirar los habitans, si no davan losditz cossols per lodic scandelh.

Sio saubut que lo scandalhayre e mercayre dels scandelhs et merca de la vila dalbi de las mesuras de loli aura per sos gatges IIII d. t. per cascuna mesura. Sio saubut que lo que obra los peses de balansas del pes dalbi e los afina e los pes del marc justa lo pes de la dita vila dalbi pren per faiso et afinamen coma sensec: Primo per afinar lo pes del marc et tot lo marc, pren lodic affinayre et per lo poncho sive merca de la merca et senhal de la vila, quatre deniers per cascuna pessa deldich pes de marc, sio granda ho petita.

Item de pes autre de balansas quant lo dic affinayre los fay nous, e met de si lo metalh, pren de aquel de cui es lo dic pes IV sols II d. t. per liura et si lo dic pes es mage ho menre que de una liura pren a lequipollen tant per lo metalh que faysso et affinamen, e quant la dic affinayre nom et pon de son metalh, per cascuna liura tant per faysso que per affinamen, XX d. t., e si lo dic pes es o maje ho menre, al equipollent.

E quant no cove fayre pon nous los dits peses, si no tant solamen los affinar justa lo dit pes de la vila, pren lo dic affinayre per lo dic affinamen X d. t. per cascuna liura, e del may ho del mens al equipollen.

Sia saubut que lo mercayre e ponchayre del poncho e merca de la vila en obratge daur ho dargen per sa pena, pren de cascuna pessa no pezan juscas ung marc, XII d. t. et de ung marc ensus II s. VI d. per cascuna pessa ; e non deu mercar hobratge que no sia veray, e se ho fa, deu pagar la tara; so es : lo far bo a son despens.

La contenensa de la pipa dalbi.

Sia sanbut que la pipa del vi a mesura dalbi conte de vendemias tro a totz sans huech cestiers de vi de totz sans entro a las autras vendemias sept cestiers et emina, et cascun cestier conte septze lials et cascun lial quatre cartos et en ayssi la pipa del vi davant totz sans conte sieys vins et huech lials et après totz sans, sieys vins lials.

La contenensa de la sestairada del possessori dalbi.

Sio saubut que la cestayrada de terra, vinha, ort et autre possessori situada en la juriditio dalbi deu aver de tot cayre XVIII pergas et cascuna perga deu esser de XVII palms justes e per so en cascuna cestairada deu aver LXXII pergas de la moyso dessus dicha.

Sec la ordenansa de so que devo levar los juratz de estimar talas, plantar buolas, etc.

Premieyramen los digz juratz sus cada debat que iran veser dins la ciutat dalbi per cascuna buola que plantaran dins la ciutat auran V diniers tourneses cascun.

E de fora la dicha ciutat dessa las trencadas, XII d. e de lay las trencadas, XX d.

cascun.

E los ditz juratz per cascun pergamen auran XX d. tourneses cascun.

E los ditz juratz expers en hedificis sobre cada debat que auciran, tant dedins que defora, auran cascun XX d. torneses.

Segon se las ordonansas fachas sobre lo pes de las carns fresquas. Premieyramen del buou, se pezan los dos cartiers de tras e los davant no, cuar si se pezes los de davant coma aquels de tras, lor covengra a donar VIII liuras per quintal davantage; e per so no se dona degun avantage mays que se contau los dos cartiers davant coma de tras e dels ditz que se pezan no sen leva re tant que so pezatz.

Item del moto se peza tot fora lo cap e las remenudas, e no sen osta ponch lo seu dels ronhos tant que es pezat et hom lor debut VIII liuras per quintal.

Item lo porc se peza tot fora lo cap e las remenudas ses gitar lesquina del porc e ses donar avantage.

Item vedels, anhels e cabritz se vendo ses pes, de nadal entro lo jorn de caramantran, si no que los ditz maseliers pagan per los anhels e per los cabritz per pessa VI d. e per vedel V sols torneses.

Item vedels, cabritz et anhels, de la festa de Paschas entro lo festa de Nadal, se vendo totz a pes justa lestima que son estimatz.

Item la feda se peza tota fors pes lo cap e las remenudas, e se ven la liura segon que se ven aquela del buou.

Item cabras et crestos, se vendo ses pezar, pagan la emenda.

Item las dichas carns se estimaran tres vegadas lan so es assaber, de Paschas entro a Sant Johan, e de Sant Johan entro a totz Sants, de totz Sants entro a Caramantran. (Cartulaires de la Mairie d'Albi.)

N. XVIII.

Concession faite en 1351, par M. Arnauld Guillaume de la Barthe, évêque d'Albi, aux Consuls de cette ville, sur les droits provenant des encans, des criées des vins et des frais de courtage.

In nomine Domini Amen. Noverint universi et singuli presentes pariter et futuri quod nos Arnaldus Guillelmus permissione divina episcopus Albiensis Dominus de alto et basso civitatis Albie, attendentes quod dilecti et fideles nostri consules et universitas dicte nostre Albiensis civitatis habent, habuerunt et habebunt in futurum multa expensa seu onera sustinere, tam pro reparatione et sustentatione murorum et fossatorum et clausurarum dicte nostre civitatis

« AnteriorContinuar »