Imágenes de páginas
PDF
EPUB

et eidem Sicardo et ejus successoribus recognoscantur et prestentur et exhibeantur et fiat totum illud integre quod nobis prestari, exhiberi et fieri debebantur pro feudis et juribus predictis et concedimus sibi et omnibus qui inhabitabunt in jam dicto podio et ejus pertinentiis quod ab omnibus questis, talliis et aliis exactionibus semper sint liberi et immunes, excepto quod in predicto podio sive Castro et a pertinentiis ejus retinemus nobis et successoribus nostris albergam cum centum equitaturis semel in anno, cum ad dictum Castrum contingerit personaliter nos venire. Quam albergam dictus Sicardus Alamani et successores sui nobis et successoribus nostris facient et facere tenebuntur. Item retinemus nobis et nostris successoribus in dicto Podio sive Castro et ejus pertinentiis supradictis duos milites et tres clientes sive plus, sive cavalgatam sive exercitum quando eum communiter in aliis villis et Castris Albiensis diocesis exhigemus. Item concedimus et permittimus quod quascumque libertates idem Sicardus hominibus qui ibi inhabitabunt concedat; nos eas ratas habebimus perpetuo atque firmas et eas faciemus semper inviolabiliter observari. Salvis tamen et retentis nobis juribus que superius retinuimus scilicet alberga et cavalgata sive exercitu sicut superius est expressum. Idem vero Sicardus et successores sui pro feudo supradicto nobis et nostris successoribus homagium et fidelitatem facient sicut alii milites terre nostre. Preterea totius predicti feudi permittimus bonam et firmam guirentiam pro nobis et omnibus successoribus nostris facere sepe dicto Sicardo Alamani et omnibus ejus successoribus de amparatoribus universis et eumdem Sicardum de toto predicto feudo et ejus omnibus pertinentiis supradictis in possessionem vel quasi mittimus pacificam et quietam; et ad pleniorem omnium predictorum memoriam et perpetuam firmitatem presentem paginam fecimus sigillo nostro communi roborari. Acta fuerunt hec apud Tholozam XV die mensis januarii, anno domini M CC XXXIV. Horum vero sunt testes Hugo de Alfaro, Pilusfortis de Rabastenxis, Manapis de Tholoza, Petrus de Tholoza, Petrus Martini de Castronovo, Galhardus Roquerii, Raimundus Emericus, et Johannes Aurioli, domini comitis supradicti notarius, qui de mandato ipsius hec scripsi et sigillavi. (Archives de la mairie d'Albi.)

Charte octroyée par Sicard d'Alaman en 1256 aux habitans de Castelnau de Bonafous.

Conoguda causa sia a totz homes présentz et endevenidors que aquesta present carta legiran ni auziran legir que cum lo seinhor Sicart Alaman agues faig bastir castell en lo pueig Bonafos et alcus prohomes cavalles et barrians sen foisso venguig estar es foisso heretaig en aqueil castell, as prex et a la requesta que eill li davant dig prohomes li feiro, lo sobredig seinhor N. Sicart

per si e per totz sos successors presents et endevenidors lor donet franquetatz et establimentz e costitutios per lasquals toig aqueill que aras son e paradevant seran estatga en lo sobredig castel ni en sos apertenements se deio per totz temps captener e governar. Lasquals franquetatz et establimentz son aqueigs: Et en primairia establic lo sobredigz seinhor que ell e toig aquell qui apres lui auran la seinhoria del dig castel sian tengutz de defendre en lor dreig totz los estatgas del castel. Et establic mai que totz hom et tota femna estantz el dig castel puesca far son plazer e totas sa voluntatz de totas sas causas e de totz sos bes la on se volra en vida et en mort. Et establic mai que totz hom e tota femna estantz en lodic castel que avant que i vengues fos hom o femna del seinhor o dautre cavaller per fieu quen tengues laissat lo fieu ad aquel de cui lo tenia sia soulz et francz d'aquel homenatge et seia couquista terra o maios, ortz o pratz o autras honors que las puesca donar o vendre et empeinhorar e far totas sas voluntatz, pero salvas las seinhorias al seinhor de cui o te; e part aiso se aquela honor te franca, que la puesca acessar a cui que se o volria e far totas sas voluntatz en totas manieiras. Es establic mai que toig i homes e las femnas que estaran en lo dic castel ni els barris puesco far maios ad ops de tener lor fe et lor pailla et lor bestias en las honors quels tenran acessadors de cui que las tengo e que per aquelas maios no sian tenguig de creisser lo ces nel acapte de las honors en que seran. Es establic mai quel seinhor del castel ni sos bailes ni luins autre hom que del castel na, no puesca en lo dig castel penre luin autre hom ni femna que vueilla ni puesca ni deia dreig fermar, se non i a mort e nafrac home o nol tenia pres. Es establic mai que totz hom e tota femna que aia maio dins los murs del cap del castel que la aia e la tenga franca de tot ces e de tot acapte e que la puesca vendre e donar et empeinhorar a cui se vueilla; pero quant neguna de las davan dichas maios se alienara, quel seinhor ne aio per vendas de cascu soll, 1 denier; e per empeinhoraduras de cascu soll, 1 mezailla ses plus; e que per eissa maniera aia de alienament e de empeinhoraduras de totas las autras honors que i tenga hom de lui. Es establic mai que a cascu hom que venga estar en lo barri del castel, lo seinhor o aquell que i per lui, li done en heretatge en lo costat del pueig del castel, airal de mesura de IV cannas dample et de VI cannas de long en que fassa maio; del qual airal e de la maio done al seinher iij d. R. dAlbi de ces, cadans et III d. R. de reiracapte quant i avenza, senes tot autre servizi e las autras seinorias de vendas e de empeinhoraduras quant i avenran aissi coma dessus es dig e que per eissa maineira li done mai mieia quartairada de terra ad ort ab iij d. R. dAlbi de ces cadans, senes tot autre servizi et ab VI d. R. de reireacapte et ab los autras seinhorias sobredichas quant i avenran, e per que eissa manieira li done mai 1 eminada

[ocr errors]

de terra ad ops de maillol ab VI d. R. d'Albi de ces cad'ans, senes tot autre servizi, et ab VI d. R. de reiracapte et ab las autras seinhorias quant i avenran e que luinha de las sobredichas honors ni luin autre acessament que hom tenga del seinhor en lo castell, ni en sos apertenementz, luins hom non puesca donar a sob ces. Et establic mai que per totz temps per lo seinhor e per la universitat en lo castel aia VI cossols; so es a saber: ij del cap del castel e iiij dels barrias; per losquals cossols tota la universitatz el profieigz comunals del castell se governe; losquals cossols lo seinher i meta, els ne giete ab saubuda et ab volunatat de la universitat del castell, e que li dig cossols fasso tot quant faran en grans faigz ab cosseill del seinhor o de son baile; e que al seinhor o a son baile et als autres que intraran cossols apres lor, rendo comte cadans daquo que sera endevengut ni auran administrat el castell; e que aquo que li iij o li ij de lor, se plus non i pot aver, faran per lor e per los autres, aia valor e plenieira fermetat aitan be com sei fosso toig estaig presentz. Et establic mai que per cascu ces de diniers o de blat o dautras causas que hom estatgas del castell deia per honor, que tenga se passa que nol pague al dia encartat aquell a cui hom deura lo ces ne puesca aver per razo de pena iiij d. R. ses plus, senes tot plaig e senes encorrement autre e senes fizanzas e que per so ces e per la davant dicha pena, aqueill a cui hom deuria lo ces poguesso peinhorar los tenenciers en totz lors bes. Et establic mai que se entre los seinhors de las honors els tenenciers era luins contrastz ni plaigz per razo de ces ni de reireacapte ni de seinhorias de las honors que fos auzitz, adobatz et definitz per los cossols. E toig li autres contrastz e plaigz que seria de honors que fosso definig et adobaig per la cort del seinhor. Et establic mai quel seinhor del castell ni sos bailes non puesca luin home ni femna accusar de forfaig, se alcus no s ne clama de lui o non o fazia per naleig queill agues de honor que tengues de lui, sal aitant que se luins hom ni femna era batutz, o rabautz, o nafratz, o mortz a recost quel seinhor o sos bailes ab los cossols ne pogues far inquisitio e punir, trobada la vertat, segon que s tainheria ni seria sos cosseills. E que de tota autra malafacha rescostissa, coma de foc metre, e de bous o autras bestias engarrar o aucire, sia faig per eissa manieira; e se hom troba qui la aia facha quel seinher la fassa emendar daquel que la aura facha ad aquell que la aura presa e que non o podia trobar que sia emendadas de communal. Et establic mai que luins hom ni femna en lo castell ni en sas apertenensas non tenga falsa mesura ni fals pes, ant los i tenga hom a forma daquels d'Albi, e se alcuns o alcuna era de fals pes o de falsa mesura acusatz que li cossols ne enqueresso la vertat e jutgesso sen avia colpa o no; e sel ne trobavo en colpa que'n agues lo seinher per justizia la primieira vetz LX sols de R. d'Albi e 1 dinier; e se plus daqui enant nera proatz que fos

encorrregutz al seinhor per far sa voluntat; pero sels sobredigz lx sols 1 d. non podia donar per la primieira colpa, que corregues nutz per la carieira maior del cap del castel e del barri. Et establic mai que las pancogolas que faran pa a vendre en lo castell lo fasso leial segon lo pretz que donaran al blat e qu'en lo soll gazainho 1 d. R. el bren ses plus. Et aquella que falsaria lo pes establit que perda lo pa que aura cueig aquell dia e que sia donatz a paubres per amor de dieu per los cossols. Et establic mai que li taverniers aio iiij d. R. de gazainh del sestier del vi ses plus e qui trobava que mai ne levesso qu'en agues lo seinher per justizia v sol de R. d'Albi el III del tonnel. Et establic mai quels mazeillhers no i vendo carn avol ni mezella se non entrecelavo aquell que la compraria ni non levo de gazainh mas 1 d. del soll e mai lo ventre de la bestia ses plus; e sen fazia qu'en agues lo seinhor per justizia v sol de R. d'Albi. Et establic mai que totz hom et tota femna que aucira autre en lo castell ni en sas apertenensas que sia sos cors e sos avers encorregutz del seinhor per far justizia, pero salva la heretat el espozalizi de sa moilber sen a; e non es estada cossententz de la mort, e sal que se devia deutes que de sos bes fosso premieirament pagaig. Et establic mai que totz hom e tota femna que i feria autre ab basto, o ab peira, o ab ferrament, o ab os, o ab armas, o ab semblant causas ab que puesca hom far cops mortal, iesca ne sancs o no, sel seinher ne a clam que aquel que aura faig la colpa done al seinhor per justizia Ix sol de R. et que sadobe ab lo ferit de la injuria de sa razonable adesmansa et de la messio que'n aura facha per la nafra e pel plaig; e sel ferits no sen clama mas que denuncie a la cort, quel seinhor ab los cossols ne puesca far inquisitio e far la justizia ques tainhera e far far emenda al ferit; e se alcus feria iradament autre de pe o de poin en cara ni en oill, ni en dentz que'n done al seinhor per justizia Lx sols s'el feritz sen clama e quel feritz naia sa razonable ademansa de la injuria. Et establic mai que totz hom e tota femna que iradament appellara autre fals, o tracher, o perjur, o lairo, o bocapude, o femna putana, o d'autre maldig semblant, ad aquestz se proar non o pot el na clam que done al seinhor per justizia x sols de R. se es hom, e se es femna v sols; e que s'adobe ab aquel a cui aura dicha la injuria assa adesmansa razonabla. Et establic mai que toz hom e tota femna que en lo castel ni en sos apertenemens fara laironissi o reubara maio de dias ni de nuegz, sia encorregutz del seinhor de cors e daver, pero facha emenda ad aquell que a presa la malafacha, e salva la heretat el espozalizi de la moilher sen a, e non es estada cossententz, e sals los deutes qu'en fosso pagaig de sos bes. Et establic mai que qui panara garbas ni fe ab liam ni ab redorta, ni vendemia ab panier o ab sac o ab autras causas semblantz ad aquestas, qu'en done al seinhor per justizia per cascu faiss o saumada xx sols de R. s'en fa de nueigz, e de dias x sols de

R. e que emenda la malafacha; e se de la primieira vetz enant n'es proatz, sia encorregutz al seinhor de cors e daver. Et establic mai que totz hom moilleratz que sera trobats ab luina femna part sa moiller, sol ab sola, nutz o bragas baissadas ab nuda, en loc rescost ni sospechos, e femna que a marit, e per eissa manieira sera trobada ab luin autre hom part so marit, se i son trobaig ne presei ab testimonis avondoses, quel cors e l'aver sia encorregutz al seinhor par far sa voluntat. Et establit mai que totz hom que corrumpra ni forsara femna, part sa voluntat, so es per forsa, se es causa proada, sia encorregutz del seinher de cors e daver, e quel seinher ne fassa far razonabla emenda a la forsada; e se femna se clama dhome que diga que la aia forsada e non o pot proar, sia per eissa manieira encorreguda al seinhor. Et establic mai que quant alcus hom o femna aura faig crim per que sia encorregutz al seinhor, quant lo seinhor o sos bailles lo jutgara, ol fara jutgar, que aquell jutgamentz sia donatz ab saubuda et en presentia dels cossols, e que aisso meteiss sia dels autres julgamentz que seran donaig sobrels plaigz que seran entrels homes del Castell, e sel plaig entrels homes era de crim quel seinher ne leves sas messios a conoguda dels cossols; e sel plaigz era daver o de honor o dautras causas, quel seinher ne puesca levar per messios ad definir del plaig daquell que aura lo plaig perdut XII d. R. ses plus, per cascuua liura que lo demandaire adesniara per sagrament, que vailla la causa que sera demandada, e que per eissa manieira lo seinher leve messios de plaig de injuria daitant quant nes jutgat ad aquell que la aura sufferta. Et establic mai que luins plaigz que's mene devant lo seinhor non puesca aver mas iij dilacios, pueis que las partz ne seran essudas devant lo seinhor, mas que en la carta dilacio sia diffinitz e jutgatz, e que hom non i aia luin savi de dreg ni cavaller per dire sa razo. Et establic mai que luins hom non pinhore autre de sa vestimenta, ni de draps de son lieig, ni de sas armas, ni de blat que porta o sia portat semenar, o per molre a moli, ni de bestia de son araire ni de... lieg ab ques affame, pero se per aquo especialement lo deute non devia o sobre aquo no i lo avia lauzat; sol quell atrobe autras causas en quel puesca hom plenierament peinhorar. Et establic mai que luins hom ni femna que prenga peinhoras no sia tengutz de peinhora tener part sa voluntat de 1 mes enant; e se daqui enant aquel que la mes no la tra de se, aquell que la a presa la puesca empeinhorar, se troba a cui serque no que la venda ab saubuda daquel de cui es e que puesca far per sa auctoritat, e se mai la ven que non i lavia, que reda lo mai ad aquell de cui era; e sen a meinhs quel redda al remanent aquel que la mes. Et establic mai que totz hom puesca far clapier a conilhs en totas sas honors que tenga a ces e que luin homs en aquels ni en autrui deves non casse ni sestanque cassan, e sen fasia de dias quel seinhor n'aia XV sol de R. emendada la malafacha; e sei affuronava

« AnteriorContinuar »