Imágenes de páginas
PDF
EPUB

Antoine de Toulouse de Lautrec, vicomte de Lautrec et de Montfa, et Séginne de Bar sa femme, étaient seigneurs de Labruguière.

Escoussens qui faisait partie du même diocèse a conservé quelques titres importans parmi lesquels se trouve la charte des priviléges qui lui furent accordés, en 1442, par le roi Charles VII, et d'après lesquels les habitans avaient le droit de faire paître leurs troupeaux dans les bois des montagnes de Lavialette et d'Hautaniboul, et de chasser aux bêtes fauves, moyennant une albergue de cinq livres tournois.

[ocr errors]

Nous ne devons pas omettre de mentionner l'antique château d'Hautpoul (Alt ou alp Pol) dont les seigneurs prenaient quelquefois le titre de Rois des montagnes du Hautpoullois (1). Leur seigneurie avait pour limites celles de Labruguière, de Labastide, le Pic de Nore, le Cabardés et le Carcassés. Nous avons découvert la charte octroyée à cette localité en 1276, par Jourdain de Saissac, seigneur de Rabastens, Puylaurens, Caucalières et Hautpoul. Nous la donnons en entier (2).

Parmi les seigneurs d'Hautpoul, ont voit figurer, en 1168, Arnaud et Pierre Raymond; à la fin du 12o siècle Rd de Bonnes; en 1222, un autre Arnaud Raymond qui dans son testament fait des legs aux églises de St. Sauveur et St. Pierre d'Hautpoul; en 1315, Bd de Revel; en 1632, Rustan de Cayras, d'Entraigues d'Hautpoul, seigneur et baron d'Hauterive, Montledier, Hautpoul et Couffouleux; en 1678, Fulcrand de Guilhem de Clermont, vte du Bosc, baron d'Hauterive, du Pont de Larn et d'Hautpoul-Mazamet.

SAINT-AMANCET.

En la forma et manieira que se ensec es estat transigit et accordat entre lo noble Anthoni de Vilaspassans, senhor en sol, ault moyen et bas del loc de Saint-Amancet et del territori dels Cartos an lors appartenensas an meri et mixti imperi, d'una part; et los consols, sindics manans et habitans del dich loc, juridictio et consolat del dich loc de Saint-Amancet, d'autra part;

(1) Dans un acte de 1328 relatif à la plantation des fourches patibulaires, non loin d'Ardorel, on lit Rogerio episcopo Vaurensi, in presentia Arnaldi regis montanearum alli pullesii. (2) Voir les documents.

et aysso sus et dels debatz et questios et controversias que eran entre las dichas partidas... Los d. consols manans et habitans seran et prestaran sagramen de estre bos, vrays et leals subjets al dich s de Villaspassans, coma a lor senhor natural et juridictionnal, ault moyen et bas et directe en meri et mixte imperi; et lodich sr. receubra los dichs manans et habitans benignamen en subjets et los tractara et los defendra coma senhor et tendra juge, bayle, notari et autres officiers en lo d. loc per administrar justitia; et creara et ordonara lo d. senhor, cascun an, en la festa de sanct Johan-Baptista, consols en lo dich loc, coma es costumat de fayre, per el ou per son juge; et losd. cossols prestaran lo sagrament al d. senhor de tener de lui lo d. office et consolat et ly estre bos et leals, coma es acostumat de fayre; et aussi los d. manans et habitans faran recognoissensas et prendran lausimes del d. senhor de lors possessieu, et terras, loc et temps de translatio et mutatio de tenenciaris et prendran investitura del d. senhor sobs lo drech de prelacio et avantage coma lo drech commu ho vol et ho porta et coma es acostumat de far en los cesses, tasquas, oblias et autres drechs feudals acostumats en las recognoyssensas del d. senhor.

Item es transigit et accordat que lod. senhor tendra et aura de present et per lo temps advenir et sos successors, sas borias et molis, losquals de present te et possedis dedins lo d. cossolat et juridicio de St.-Amancet, coma son la boria nauta, la boria de la mejana, dita de servies et la boria bassa et la teularia an totas lors terras, prats, vinhas et bosques, quitias et immunes de contribuir a las talhas reals, subsidis et autres affaires et contribucios del d. loc per lo temps advenir persoque las d. borias, terras et possessios, els molis et autras terras que son vacans, lo d. de Villespassans et sos predecessors las an tengudas noblas et de fieu noble, ses neguna contribucion subsides, et talhas reals et autres affaires del d. loc per tant et tal temps que non es memoria de home del contrari et se per lo temps advenir lod. senhor on los seus acquerian degunas possessios per compra o drech de prelacio, so es que lod. senhor retengue las possessios vendudas al d. pres, en aquel cas et non autrament. Lod. senhor sera tengut per aquelas possessios contribuir a las talhas reals et subsides et autres affaires del d. loc et non autrament.

Item es estat transigit et accordat entre las d. partidas que los d. cossols, manans et habitans de Sanct-Amancet no poyran ny deuran talhar ny mettre sus talhas ni subsides en lo dich loc et cossolat de Sanct-Amancet que no se talhen et metan sus, perdavant lod. senhor ho son juge; et aisso per evitar excessimas cotisacios de talhas; car aytal ho faire et cottisar per davant lod. senhor es estat acostumat.]

Item es estat transigit et concordat entre las d. partidas tochan las forestz et bosques de Sanct-Amancet que los d. manans et habitans de Sanct-Amancet fasen mancio et habitacio dedins lo dich consolat et jurisdictio de S.-Amancet et non autres, auran facultat, adimpriu et libertat de paysse am lors bestias propris et autres, et de se alhenhar per lors calfages et bastimens à faire dedins lo d. consolat et jurisdictio et aysso ao lors herbages et glandages et bosques dejutz escriptz: so es tant solament al bosc appelat de la lauzieyra tant que se extend, et comensa de la peyra ficada, laquala peyra ficada fa divisio de tres senhorias; so es devez soleilh levant, an la senhoria de dornha, devez miech jorn, an los prats vielhs et senhoria de Soreze et de bisa an la senhora de SanctAmancet....

Item et tochant las gasalhas, los d. manans et habitans poyran prendre et tenir jusquas al nombre de quarante caps de bestial menut tant solament, ses pagar al d. senhor herbage ny jassa et se plus que deldict nombre de quaranta caps de bestial menut, los d. manans et habitans ne prenian en gasalha, pagaran al d. senhor dotze soltz et miech per cascun centenat de bestial menut per jassa et herbage al d. senhor, coma senhor et proprietari dels d. herbages et jassa, et ne faran tals que auran presas las d. Gasalhas, la denunciatio al d. senhor incontinent que las auran presas.

Item es esta transigit et accordat que los d. manans et habitans seran tenguts de venir molre et portar molre als molis del d. senhor tots los blats que auran a molre losquals molis son dedins la d. juridictiou et consolat de SanctAmancet sans anar en autra part en neguna manieyra; et pagaran las molduras en la sorta et mesura que se pagara à Soreze; loqual Soreze es lo plus pres loc de Saint-Amancet. Et lo d. senhor et sos successors seran tenguts de ben et condecentement tener condredts los d. molis et de y tener bos et leals moliniers et reficira et pagara totz interets et domages que rendran als d. pagezes per malmolre ho de urt de lors blats et farina portats als dichs molis per los d. habitans.

Los d. cossols, manans et habitaus del d. Sanct-Amancet pagaran et donaran al d. senhor cent liuras tornesas tant solament paguadoyras per una vegada....

Acta fuerunt hec anno 1514, 29 januarii, in loco Sancti Amanceti, diocesis Vaurensis senescallie Tolose, in presentia et audientia et testimonio reverendi Dni et providorum virorum Olmenerii et Alberti, abbatis de grenseliis, et sacriste ecclesie, sive monasterii de Soricinio, ordinis sancti benedicti, et mei Petri Michaelis, notarii publici autoritate apostolica et dominorum de capitulo Thol. (Communiqué par M. le marquis de St-Maurice.)

CHATEAU D'HAUTPOUL.

Conoguda causa sia a tots homes que aquesta carta ausiran ni veiran legir que ieu Jourda de Saissac, donzel, senhor de Rabastens et de Pucch Laurens, et de Caucalieras in Albiges et en Tholsa, senhor d'autpoul et Desclairac, esgardans trop damour et de services que la universitat dels homes et de las fennas del castel d'autpoul et de sas appartenensas et als meus an fach et fan quada die non cessan; esgardat lo grand profiech de mi et dels meus et de la sobre. dicha universitat en remuneratio daquels services per be et per amor per mi et per tots los meus heritiers et successors, presents et endevenedors, doni et autorgui franquesia et libertat et confirmi et ratifiqui per aras et per tots temps a tota la universitat dels homes et de las fennas que aras son estagans ny daquesta hora en avan estaran al castel d'Hautpoul o de sas apartenensas et a vos Jean Isarn d'Autpol et a vos Jehan Castagné de la borgada de Negrin, et a vos Jehan Esteve guilho de la Ygua et a vos Jehan Audibert de Roquerlan, cossols del predich castel, solemnament stipulan et receben per vos autres et per tota la predicha universitat del castel d'hautpol et de sas apartenesas doni adimpri que puosquats et puesco et aiats et aio lezer et poder de adimprar et adimprias per aras et per tot temps per tota la mia terra que ieu ai per tot aupoles, en que sian, ni on que non, en val o en montagna, coma se espart am la seignoria de la Bruguera, devas rieu megie en mech de son naissent, tirant entro lo fluvi de Thoret, et seguen lo fluvi de Thoret entro lo rieu d'Esclairac; et confronta danta an la terra de Labastida de St-Amans, lo rieu d'Esclayrac el miech, tirant centre lo bruguet de nore; et de miech die an la honor de Cabardes et de Carcasses a tiran peyra Crosilhada, et daqui tiran al col de la gachal, et daqui tiran tot drech al rieu megie, que voli et autorgui que adempres et puesques adimprar tot ensems, ho departidamen totas horas quant a vos autres o a alcun de la sobredicha universitat vos plasera, an tot vostres bestias et de vostras gasalhas de qualque pel, ho de qualque conditio que sian, hivern ho esticu, de paisse et de jaser, destar et de levar et far cabana et cabanas, ostal et ostals, elevar et far blats, aretenguda mi et al meus la tasqua de tot en tot que puesca logar et collocar a tot bestials estranhs de quina conditio que sian de dic ho de negt, en tot lo territori d'hautpol exceptat en aquels que y auran adhimpriaz seguon las libertats que hi auran donadas per my, ho per los meus que voli que agues hy puescas adhimprar et que puescas trinquar linhas et fustas, prendre a vostres uz en tot lo torritori d'hautpol. Item ieu Jorda de Sayssac me reteni lo bosc de Corbas et mai autras debeses et la debese de Teulat et las debesas del bosquet et la debesa appelada los hobrados et totas autres debesas assissats

per my ho per los meus; que degus no hy ause taillar ni trinquar deguns arbres ni salbatges ni domergues, et si ero cas que si fos trobat negun d'aupoules en las debesas del bousquet ho dels hobrados per los forestiers, hamoden la pena, que paguesso detz sols tourneses. Et aisso se ademorec lo d. senhor que fagues paisse et pastourgar an sos bestials propris tant solamen; donec lodich senhor de grat spécial als cossols et habitans del castel lo for e senhoria entra cinq sols tant quant lo cossolat d'Hautpol durara et aquels applicadors alsd. cossols et habitans en la senhoria de la camilla de Teulat et aisso meyeusan per los sobre dichs adempriuz et libertas et franquesas, los d. cossols donaran dos cent lieuras tornesas, se te per pagat et per conten. Et ieu Jorda de Saissac dessus dich prometti a vos autres dessus nominats stipulan et receben per vos autres et per la sobredicha universitat, per mi et per tots meus heritiers et successors que dels adimpruiz et de las libertas et franquesas et de totas las causas dessus dichas per my et per vos autres a la predicha universitat donadas, antreiadas, aissi coma dessus es dich, ieu vos farei gauzir per tots temps et encontra non vendrei ni venir no farey per my ni per entrepausada persona per tot ni en pars et noremay promity per mi et per los meus a vos autres dessus nominats solemnament stipulan et receben per vos autres et per la predicha universitat bona et leal forma et guarantia far et portar de totas las sobre dichas causas de tots amparadors et contradisors que res vos embarquesso et si plaid ho questio a vos autres dessus nominats ho a la predicha universitat et a las dichas terras, ho per ocuasio delas, ero mogut ho moguda alcun plach ho questio, prometi per mi ho tots los meus menar et prendre et defendre de tots emparadors et garantir de tots enlassamens et de obligatio a mas propras despensas et jost obligansa de tots mos bes presens et endevenidors........ Et veuilh et mandi et autorgui que aquesta present publica carta aya autanta de forsa, de valor et de fermetat coma en tots los cases et los ponts de la ley et de drech hy eran nominats et contenguz et expressats, de guisa que totas las causas dessus dichas estian et romango in lor plenieira valor et fermetat per tot temps et veulh et mandy et autorgui que vos notari sotz escript puescas far aquesta present carta en cosseil de home savi de drech si mesties y avia, entro que aia plenieira fermetat; servada la substancia. Et uos tot ensem dessus nominats per nos et per tota la predicha univestitat del castel d'Autpol et d'Aupoules proceden, et receben de vos mossen Jorda de Saissac dessus dichs la donatio et la ratificatio dels adhemprius et de las libertas franquesas et cognoscensas dessus dichas.

Ilorum enim sunt testes rogati et vocati Maestre Jaquesi donzel de Loubens, Nisarn Salvatge donzel de Cestayrols, acta fuerunt apud castrum altipulesii, anno D. M. CC LXXVI die XII juni. Philippo rege francorum regnante et

« AnteriorContinuar »