Estudios, sistema gramatical y crestomatia de la lengua catalanaLibrería de El Plus Ultra, 1864 - 216 páginas |
Dentro del libro
Resultados 1-5 de 19
Página 19
... aquest seu regne ab summa justi- nquillitat e repos de que som venguts a plenissima cone- de la gran amor e dileccio que lo dit senyor per sa gran itat aporta a tots sos pobles per que ultra la dita innata at en la qual som obligats a ...
... aquest seu regne ab summa justi- nquillitat e repos de que som venguts a plenissima cone- de la gran amor e dileccio que lo dit senyor per sa gran itat aporta a tots sos pobles per que ultra la dita innata at en la qual som obligats a ...
Página 20
Antoni de Bofarull. presos dits actes ab un notari qui diuen Tarbe de aquest Apres vingueren En Pere Mir un dels cullidors de la ta segell de que jo he carrech quels prestas sagrament e hon de respondre a sel de la moneda e apres quel ...
Antoni de Bofarull. presos dits actes ab un notari qui diuen Tarbe de aquest Apres vingueren En Pere Mir un dels cullidors de la ta segell de que jo he carrech quels prestas sagrament e hon de respondre a sel de la moneda e apres quel ...
Página 34
... aquest mon verdas y maduras son . >> Fácilmente habrá podido adivinar el lector el resultado deb á los editores . Para esto preguntarémos ante todo : ¿ se sabe b qué sistema ortográfico ó gramatical escribió sus poesías el r tor de ...
... aquest mon verdas y maduras son . >> Fácilmente habrá podido adivinar el lector el resultado deb á los editores . Para esto preguntarémos ante todo : ¿ se sabe b qué sistema ortográfico ó gramatical escribió sus poesías el r tor de ...
Página 71
... aquest concert indefinible . Ronca mes lluny , del mar en las cavernas , la tempestat que l ' bras de Dèu enfrena , pero mansa y serena , gronxantse l ' aygua en sas presons eternas , juga en la platja , y besa sa cadena , com pregantli ...
... aquest concert indefinible . Ronca mes lluny , del mar en las cavernas , la tempestat que l ' bras de Dèu enfrena , pero mansa y serena , gronxantse l ' aygua en sas presons eternas , juga en la platja , y besa sa cadena , com pregantli ...
Página 89
... aquest , que equivalen al este castellano , eix y aqueix al ese , y aquell à aquel , contándose además el neutro aixó ó assó , que en lo antiguo escribian co y aço , con su supletorio ho ( derivado del hoc latin , ) y en para evitar la ...
... aquest , que equivalen al este castellano , eix y aqueix al ese , y aquell à aquel , contándose además el neutro aixó ó assó , que en lo antiguo escribian co y aço , con su supletorio ho ( derivado del hoc latin , ) y en para evitar la ...
Otras ediciones - Ver todas
Estudios, sistema gramatical y crestomatia de la lengua catalana Antoni de Bofarull Vista completa - 1864 |
Estudios, sistema gramatical y crestomatia de la lengua catalana Antoni de Bofarull Vista completa - 1864 |
Términos y frases comunes
Ablativo acento acento agudo acento grave aço adverbio afijado ahont altres antiguo apóstrofo aquest Aragon autor Ballot Barcelona castellano catalan Cataluña Condes de Barcelona conjuncion Corona de Aragon costumbre crónicas Dativo dels despues Deus diferencia ejemplo emplear época escribir espíritu histórico esplicar esser estraña femenino Genitivo gramática gramatical grans habia havia historia idioma influencia juegos florales latin lector lemosin lengua catalana lenguas neolatinas letra literaria llansa llur llurs manera modo molt molts mundo Muntaner nombre nostres obras observar ortografía palabras paraula participio patria perfecto singular perque Plural podia podria poesía poetas preposiciones Presente singular pretérito perfecto primera principio pronombre pronunciacion provenzal pudiera quals regla sabia segons sens Senyor siglo XV sinalefa sinéresis sistema subjuntivo tambien temps terminacion tots trob trobadores vaig Valencia Vallfogona verbo verdadero véurer vocal voces vosaltres vulgar
Pasajes populares
Página 203 - Era esta general aficion de los reyes, porque desde que sucedieron al conde de Barcelona, siempre tuvieron por su naturaleza y antiquísima patria á Cataluña, y en todo conformaron con sus leyes y costumbres, y la lengua de que usaban eran la catalana, y de ella fué toda la cortesanía de que se preciaban en aquellos tiempos.
Página 173 - A tots aqueixos causará un plaher veritable y mes fondo de lo que alguns imaginarían, lo sentir aquí los accents de llur llengua, de la que be se pot dir la llengua de llurs entranyas... de aquella llengua, per altra part, que no sens motiu tenen molts per la primogénita entre las neollatinas y que, ab noms diversos pero ab varietats sols secundarias, fou un temps la mes culta y celebrada; que ja nou seggles ha narrava los dols y los conorts de Boeci, y té poemas heróichs, etc.
Página 154 - Unus est deus pater: ex quo omnia et nos in illo: et unus domínus Jesus Christus: per quem omnia et nos per ipsum...
Página 160 - Priiceps del mon xpians e moros / Los quals tots li foren enemichs Per los quals e altres singulars merits que comtar seria superfluitat aquell bon Rey en Marti en la cort de Barchinona corona la dita nacio e li apropria per les sues singulars fidelitats aquell dit del Psalmiste Gloriosa dicta sunt de te Cathalonia Ara Senyor molt excellent se veu totalmentruynada e perduda per la absensia del seu glorios Princep e Senyor lo Senyor Rey Veu que es perida en ella tota la potencia honor e jurediccio...
Página 160 - Sardenya, les quals los romans en llurs primeres batalles ab los cartaginesos tan trigaren conquistar e en les quals arbitraven estar gran e la major part de llur estat; aquella qui aquelles vetustissima e famosissima...
Página 173 - ... nostres héroes, de nostras poblacions y territoris; que sufreixen una dolorosa punyida cada vegada que cau un altre tros de nostres bells edificis que ha acabat de embellir la...
Página 180 - ... vencidos; y por la esperiencia, porque ella nos ha hecho observar el olvido de nuestra legislacion y de nuestras instituciones, el palmoteo del público novelero aplaudiendo costumbres populares estrañas á su suelo, y el ensalzamiento de héroes que no nos pertenecen por quien ignora la existencia de un Lauria, de un Entenza y de todos cuantos nos dieron gloria en otros dias. Tuvo España antiguamente diversos reinos, cada uno con su dinastía particular, con su historia, leyes, hábitos y...
Página 160 - Pere, lavors regnants, s' es defensa contra tots los princeps del món, christians e moros, los quales tots li foren enemichs. Per los quals e altres singulars mérits, que contar seria superfluitat, aquell bon rey en Martí, en la Cort de Barchinona...
Página 160 - Arfaxat, esser trist e ploros; interrogat per lo rei per quina causa estava aixi, com no fos malalt, dix no esser sens causa, com grans dies e anys hagues plorada la desolacio de la sua gent e de la terra on sos pares havien sepultura. Aixi, senyor, aquest poble de Catalunya, estant davant la vostra ma j estat trist e quasi ploros, espera oir de vos que es aquesta tristor.
Página 173 - Ajuntament, esperavan la aprobació de tots aquells per qui no son muts los llibres de nostra historia; que pronuncian de bon grat y ab amor especial los noms expressius, si be aspres á...