Imágenes de páginas
PDF
EPUB

XV.

Capitulaciones ajustadas en 21 de Enero de 1286 por el rey D. Alonso III de Aragon y el arraez ó gefe moro del castillo de Menorca, relativas á la entrega de aquella isla y su castillo. (§. 73).

Sapien

tots que per raho des afiaments que l' molt alt senyor Nanfos per la gracia de Deu rey D' aragó &c. avia fets al arrayz de Menorca, lo senyor rey vench pendre terra en aquella ylla de Menorcha è la gent d' aquella ylla recollirense al castell. E com lo senyor rey damunt dit fos vengut prop aquell castell per asetiar, fo parlada avinenza entre'l senyor rey damunt dit et l' arrayz en aquesta forma. So es, que l' arraiz liurara ades et dara al senyor rey damuntdit lo castell d'aquella ylla apelat sent agaiz et li derendira la ylla.

Item que l'arraiz dara al senyor rey et li fara dar per cascuna cabeza de moro ò de mora de qualque edat sia, VII dobles è mitja et que de tot aur et argent et perles que' ls moros ajen, pusquen pagar la dita quantitat de dobles et tot l' als que' ls sarrayns ajen en lo castell ne en la ylla que sia tot del senyor rey, exceptades les vestidures lurs e azo que aura obs á jaer.

E que les persones que pagar no poran les damunt dites dobles, que romanguen en la dita ylla de Menorcha à messio de les tro les ajen pagades. E si dins VI meses aquelles dobles pagades no eren de puys quel arrayz sera à Septa ò en altre lloch de barbaria en pusca fer lo rey à sa voluntat de les dites persones. E si neguna d'aquelles persones en aquest demig muria, que muris pera 'l senyor rey. E si naxia neguna, quel senyor rey aja VII dobles et mitja en aquella, è oltra la quantitat de les dites dobles que hom no 'l deman res ne 'l fasa neguna noveltat. ne per albarans, ne per carros ne per altra rao, ne sien embargats aquells que ara se iran, ne aquells qui romandran, dintre el terme de VI meses. Ans aquells qui iran ò romandran mentre sien al castell ò en la ylla ò en ciutadella, et encara en anar et en estar, que sien salvus et segurs et en guiatge del senyor rey; et com aquells qui romandran auran pagades les dobles dins lo dit terme, que d' aqui avant sen pusquen anar salvus et segurs la on se volran. Encara, que en la composicio de les dobles no sien enteses neguns moros qui sien preses ò fora el castell, mas quel senyor ne fasa sa voluntat.

Item quel arrayz sia franch d' aquesta paga d' estes dobles ab sos fils et

ab sa companya et ab sos amics en quantitad de CC. persones. E que'l arraiz puscha retenir et portar ab si los libres seus et L. espaes et matalafs et cobertors à sa companya per portar à jaure.

è

E lo senyor rey que liure navili en ciutadella en lo qual l' arrayz sa gent pusquen anar à Cepta ò à altre lloc de barbaria on se vulla et que' 1 senyor rey pac lo nolit d'aquell navili de ço que ha l'arrayz en la ylla. E que' l senyor rey fassa lur obs al arrayz et à sa gent tro recullits sien et tro sien à Cepta ò la on anar deuran et que' ls do per guiatge en Ramon Marquet ò en Berenguer Mayol.

1

Item que lurs mullers è lurs filles ne les altres sarraynes lurs no sien desonrrades ne despullades ne lurs carros descubertes.

1

Item que' l senyor rey puscha escarcelar tots los moros qui jxiran de la ylla exceptat que les mullers et les filles del arrayz ne d'aquells amics seus qui seran en la quantitat de les CC. persones no sien escarcelades per negu ne descubertes mas que l' arrayz prena sagrament d'ells que fora les vestidures altra cosa de la ylla no tragan. E que'l arrayz fassa sagrament que aquell sagrament ha pres d'elles. De les altres sarraynes fassa pendre lo senyor rey escorcoyl per fembres.

On nos Don Alfonso per la gracia de Deu rey damuntdit oides la manera et les condicions de la dita avinença loam et atorgam aquelles axi com damunt es dit et prometem aquelles seguir et no contravenir en neguna manera è à major segurtat fem hi posar nostre segel et fem jurar en nostra anima per Don Blasco Ximenez Dayerbe nostre amo totes les damundites coses attendre et observar. Encara fem jurar axi als Richs omens nostres davall escrits qui d'aço son testimonis ço es à saber.

En Guillem Danglesola, Berenguer Dentenza, Pedro Cornel, Jacobus Petri, Ramon Folch Sanz Dantillo, Ruy Ximenez de Luna comanador de Muntalba. Atresi nos dit arrayz les dites coses atorgam et prometem de seguir. Feyt fo aço en la ylla de Menorca duodecimo kalendas februarij Anno domini millessimo ducentessimo octuagessimo sexto.

m

Es conforme a lo registrado en el archivo real de la corona de Aragon en el registro intitulado Regestrum 8. Regis Alfonsi III. super captione Minorice de 1286 ad 1287 fol. 51: confrontado por Don Juan Sans en Barcelona á 30 de Enero de 1801:

Nota. Este documento fixa la época de la entera reduccion de la is

S

la de Menorca é ilustra otros hechos. Muntaner, Carbonell y Capmany establecen este suceso en el año de 1288. Zurita dice ( An. lib. IV, cap. 88) que con estos pactos y condiciones se entregó el castillo á 21 de Enero de 1287 y que dexándolo el rey bien guarnecido se detuvo en Ciudadela, y anduvo visitando la isla hasta el 2 de Febrero, y de allí se embarcó para Cataluña. Pero aún en esto padeció alguna equivocacion, porque el rey permaneció en Menorca hasta entrado el mes de Marzo. Pruébalo el privilegio que exáminó Dameto (lib. III, tít. 2, §. 4) otorgado por el rey Don Alonso á los religiosos de San Antonio despues de la conquista, cuya data es en Ciudadela á las calendas de Marzo de 1286. En la coleccion de Sans (art. 11, núm. 74) hay un documento dado por el rey en Menorca á 11 de Febrero de aquel año ; y otro (art. 22, núm. 34) con fecha en Ciudadela quinto nonas marcii, esto es á 3 de Marzo de 1286, en que manda que á Pedro Llivia, que de su órden queda en aquella isla para atender á su poblacion, se le paguen diez sueldos barceloneses diarios para su manutencion, igual cantidad por dos caba llos armados, y seis sueldos y ocho dineros por diez hombres; en inteli gencia de que dichos caballos é infantes eran del número de los que por su real órden quedaban en la isla con Pedro Garces. En la misma coleccion hay otro documento (art. 22, núm. 35) cuya fecha dice Dat. Gerunde idus Marcii, por el qual se ve que ya en 15 de Marzo estaba el rey en Gerona; y en la coleccion diplomática de Capmany (tom. II, núm. 28, p. 53) hay una cédula expedida por el mismo rey en Barcelona quarto kal. Aprilis anno dom. 1286. De todo lo qual se infiere que el rey Don Alonso no dexó á Menorca á principios de Febrero como cre yó Zurita, sino ya entrado el mes de Marzo.

XVI.

Orden del rey D. Alfonso III de Aragon fecha á 14 de Abril de 1290 para que los vegueres y bailes de Tarragona no impidan al maestre de los templarios el embarco de los caballos, efectos y granos que le ha permitido extraer de sus dominios para socorro de la tierra santa (§. 37). Vicariis Baiulis Tarrachone vel eorum loca tenentibus. Cum venerabilis

Magister milicie templi in Aragonia et Cathalonia ex concessione nostra

[ocr errors]

possit extrahere de terra nostra in subsidium terre sancte in passagio quod jntendit facere quadraginta equos et ducenta Kaficia frumenti et centum Kaficia jnter hordeum et avenam et mulos et mulas quos portare voluerit arma et arnesium oleum et alia que portare voluerit in una nave et ipse Magister mittat aliqua de predictis ad dictam navem vos ut intelleximus predicta jmpeditis eidem. Quare dicimus et mandamus vobis quatenus permitatis dicto fratri ad navem predictam omnia ea que de predictis ad ipsam navem mittere voluerit et super hoc nullum jmpedimentum vel contrarium faciatis aut fieri permitatis. Dat. in figuerijs Decimo octavo Kalendas Madij Anno domini millesimo ducentesimo nonagesimo. Sacrista.

Es conforme á lo registrado en el archivo real de la corona de Ara gon en el registro 19. Reg. Alf. III. curiæ de 1289 ad 1290, fol. 81: confrontado por Don Juan Sans en Barcelona á 12 de Abril de 180 1.

XVII.

por

emba

Carta escrita por el rey Don Jayme II de Aragon en Noviembre de
1293 al rey de los Mogoles y de todo Levante, enviándole
xador á Pedro Desportes para informarse del estado de la tierra
santa y negociar los medios de ayudar á su reconquista, con las ins-
trucciones relativas al desempeño de esta comision ( §. 42 ).

Illustri

llustri et Magnifico Olvecacu Dei gratia Regi dels Mogoyls et partium totius Levantis. Jacobus per eandem rex Aragonum Sicilie Majorice etValencie ac comes Barchinone salutem et prosperos ad vota successus. Principale dilectionis jnitium quod extremorum absentia votivis continuata successibus interdixit puritas scribentis corroborat et diligentis sinceritas ex amoris jntegritate confirmat. Cupientes igitur de felici continentia status vestri jn cujus prosperitate noster gloriatur auditus vestrorumque felicitate successuum jnformari Petrum de Portis familiarem et fidelem nostrum ad vestram Excellentiam providimus transmitendum propter quod vestram amicitiam deprecamur quatenus nobis per eum continentje vestre statum ac etiam statum et conditionem terre sancte et ipsius detentorum velitis et placeat nostre magnitudini reserare, cum nobis cordi sit quod consumato tractatu pacis que inter nos et hostes nostros per quosdam mundi Principes tractatur ad presens circa ipsius terre sancte recuperatio

[ocr errors][ocr errors]

nem et perfidorum terram ipsam detinentium vires totaliter enervandas vobiscum insimul sumopere laborare. Preterea cum super predictis dicto Petro tradiderimus quedam capitula vobis pro parte nostra presentanda per eum ac eidem super ipsis comiserimus quedam vobis ore tenus explicanda, rogamus vos ut sibi de hijs que super predictis vobis ex parte nostra retulerit placeat fidem jndubitabilem adhibere. Et quia vos gaudere credimus cum de prospero statu nostro vobis felicia nuntiantur excellentie vestre providimus presentibus jntjmandum nos per gratiam Regis Regum salubriter vjvere et feliciter dominari cunctis nobis succedentibus prospere juxta votum. Si qua de partibus istis vobis placent à nobis fiducialiter amjcitia vestra requirere non omitat. Dat. Barchinone quarto Id. Novembris An. Dom. Millmo. Ducentmo. Nonagmo. tertio.

Hec sunt capitula per dictum Petrum de Portis referenda ex parte Domini Regis Regi predicto.

Primerament deu dir al dit rey com lo dit rey d' Arago et de Sicilia lo salude molt axi com á amic et á frare et com aquell á qui ell ha gran cor de fer plaser et honor si cas ó lloch hi avenje et maiorment per ço car sap que el es contra los enemjcs de la creu et que li fa á saber que ell ha gran desig de ser en la sua ajuda et que ell fos en la sua la qual cosa Deus volent ell creu et pensa em breu ordenar axi com aquell qui ha gran volentat daço á complir.

[ocr errors]

Item per ço com ell ha gran cor et gran volentat de tractar et ordenar aquest feyt que ell lo prega que ell vuyla et soffira que quan que Deus placie que ell aye tractat et ordenat est feyt, que les gents et la host sua puscha pendra terra en Erminja per so que ell et les sues gents se puguen ajuntar ab lo seu poder et ensemps anar contra los enemics de la creu et que sien sauls et segurs per tota la sua terra axi en los ports et en les riberes com en tots altres llochs de la su seynoria anan et estan et tor

nan.

Item que ell et les sues gents puguen aver en la sua terra compra et venda d'armes de cavalls de viandes et de totes altres coses les quals mester ó necesaries auran et que per aquesta raho les viandes et les altres coses á ell et á les gents sues necesaries no puguen encarir de X. jornades prop de la sua host.

1

« AnteriorContinuar »