fo fiyl lo Rey en Jaume aqueyl qui conques Malorcha e Valencia ab tot lo Regisme. E daquest senyor Rey en Jaume e de ma dona la Regina qui fo fiyla del Rey dongria exi lo Rey en P. darago qui fo lo segon Alexandri per cavaleria e per conquesta Ara layxarem a parlar de tots los Reys qui foren apres lo Comte de Barchinona. E parlarem en qual manera lo bo Comte de Barchinona guasanya lo Regisme darago.

Com lo Comte de Barchinona ana a setyar Leyda e com abans dasso havia eyxelat e gitat de sa terra en G. Ramon senescal lo qual sen ana al Rey darago en Arago.

Diu lo Comte que com lo bon Comte de Barchinona ac conquesta tota la forts terra de Catalunya per gran esforts e per gran proesa darmes En ac gitats e morts tots los sarrahins fins a Leyda entro a les montanyes de Prades etc.

IV.

Prólogo de la Crónica de Ramon Muntaner (primer tercio del siglo XIV): impresion de Barcelona en 1562.

En nom de Nostre Senyor ver Deus Iesu Crist, e de la sua beneyta mare madona sancta Maria, e de tots los seus beneyts sancts e sanctes, Amen. Per ço com es deute que cascu deja retre gracies, e merces a Deus, e a la sua beneyta mare de la gracia, e merce que li fa. E encara que no la deja tenir celada, ans la deu manifestar: per ço que cascu ne prenga bon exemple, e sesforç de be affer e a dir. Car segurament pot tenir cascu per veritat, que qui be fa, ne pensa, ne be tracta, que Deus lin ret bon guardo: e si fa lo contrari, es per contrari, si donchs no sesmena. En axi que lo mal aytant com puscha faça tornar en be, car a Deus res no pot esser amagat. E plaume una paraula qui notoriament se diu en lo regne de Sicilia, que diu hom com la hu se contrasta ab laltre: Or layxa anda a fide que Deus te vide. E axí cascu fara que saui, que vaja a fe que Deus lo veu:

que a Deus no pot esser res amagat. E perço com entre los altres homens del mon yo Ramon Muntaner nadiu de la vila de Peralada, e ciutada de Valencia es raho que faça moltes gracies a nostre Senyor ver Deus, e ala sua beneyta mare madona sancta Maria, e a tota la cort celestial de la gracia, e de la merce que ma feyta, e de molts perills que ma gitat, e escapat. Axí de XXXII bataylles entre de mar, e de terra, en que som estat: com de moltes presons, e turments qui en ma persona son estats donats en les guerres, hon yo som stat: e per moltes persecucions que he hahudes, axi en riqueses, com en altres maneres: segons que auant porets entendre en los feyts qui en mon temps son

estats.

V.

Primer capítulo de la CRÓNICA DEL REY DON PEDRO IV, escrita á últimos del siglo XIV, por el mismo monarca, conforme se encuentra en la CHRONICA DESPANYA por Pedro Miguel Carbonell, impresa en Barcelona en 1547.

Aquestes Paraules nos en Pere per la Gratia de Deu/Rey de Arago de Valentia/ de Mallorques de Sardenya e de Corsega Conde de Barcelona de Rossello: e de Cerdanya. Propriament podem pendre en lo començament de aquest Libre/ en lo qual se contenen moltes Graties quel nostre Creador nos ha fetes per la sua infinida misericordia e bonesa: e apportar les dites paraules a nostre proposit. Nos prenem tres propositions: les quals apportaran les paraules a nostre proposit per manera de conclusio. Les cuals propositions e veritats son aquestes.

La primera Divinal excellencia: per sa suficientia fa: e manten tot creat.

La segona gratia es donchs congruencia: que a la alta potencia sia attribuit e dat.

La tercera Real presidencia per ell rebut ab clemencia vol que deu sia loat.

Dehim primerament: que la divinal excellencia per sa sufficiencia fa e manten tot creat lo seny de aquesta veritad es aquest. Que la natura divinal per sa infinida excellentia e inmensa sufficiencia e bondat es principi primer de tota creatura: e la governa e la soste. E per la sua Providentia se fan totes les obres que sesdevenen en lo mon: la raho de la Veritat es com deu es omnipotent. Unde Genesis primo. In principio creavit Deus coelum et terram. E no solament nos ha creats/ mas conservats. Car sino era la Conservatio sua tots tornariem en no esser. Com tot ço qui es creat ha dependentia del Creador e pot ne hom donar exemple: com axi com lo Vexell te la Licor. La qual es dintre e aqui se conserva: per lo seu alt e poderos Redemptor e Creador. E pus propri exemple pot hom donar en un segell stant en la cara a superficia de la aygua. Com aytant com lo Segell staria en la cara de la aygua aytant la Imatge del Segell seria: e ell llevat de la aygua defalria esser. Axi propriament es de la Creatura: la qual ha Dependencia de son Essere de son Creador. E aço declara lo Apostol primo Corinthiorum, octavo capit. Com diu. Unus est deus pater: ex quo omnia et nos in illo: et unus dominus Jesus Christus: per quem omnia et nos per ipsum: hu es deu pare de les creatures/ ex quo omnia per Creatio: e nos en aquel/ ço es: per conservatio et unus dominus Jesus Christus: per quem omnia: ço es per regiment e endreçament en nostres bones obres e Virtuts com tot lo be devalla de Deu.

VI.

Primer capítulo del libro llamado DELS ANGELS, escrito en 1382 por el maestro Francisco Eximenis, del orden de San Francisco; copiado de la impresion que se hizo del mismo en Barcelona en 1494.

Angelical natura es tan alta e tan maravellosa e tan excellent creada: e exalçada ordenada: e glorificada per nostre senyor deu que passa tot nostre seny e enteniment segons lestament en que

de present correm en aquesta mortal vida. Entant que dir lur altesa: e dignitat no podem pensar scriure ne parlar propiament segons que es de fet ne requir lur gloriosa: e magnifica reverencia. Empero quant dells parlar es a nos mol profitos: e necesari per lo gran deute quels havem: e per les grans necessitats: e miseries en que som posats en aquesta present vida: per les quals cove a nos que apres deu recorregam a lur reverent paternitat: e clement diligencia per aquesta rao. En aquest libre dels angels segons que la gracia de nostro senyor deu nos administrara: e tot temps e principalment a gloria: e honor sua: e apres a lur reverencia e salut de les nostres animes les quals ells per manament divinal han tostemps en lur guarda: e comanda axi com davall largament havem a tractar: e ensenyar en lo proces de aquest libre.

VII.

Invocacion del VALERIO MÁXIMO, traducido al catalan por fray Antonio Canals del orden de Predicadores y dedicado al cardenal obispo de Santa Sabina y administrador del obispado de Valencia, (hijo del infante don Pedro,) quien regaló el códice traducido á los concelleres de Barcelona en 1395, guardándose actualmente en el archivo municipal, de donde se ha sacado la copia.

INVOCATIO DE VALERI. O cesar emperador lo cual ha volgut lo consentiment del deus e dels homens esser regiment de mar et de terra. Qui est certa salut: Romana per la providencia del qual les virtuts benignament son nodrides et favoreiades los vicis rigorosament punits a tu invoque. Car si los altres antichs dictadors en lurs exordis et començaments invocaven Jupiter. lo sobiran Deu Els poetes excellents se acomanaven a alguna divinitat. lo meu poch engiyn/ o saber be tan justament recorre a ła tua favor / per dues rahons. la primera com la tua divinitat es

mes certa que dels altres deus. la segona car es semblant hi egual a la divinitat de ton pare et de ton avi qui son estats deificats per la virtut dels quals los sacrificis dels sobirans deus han Rebut gran favor et honrable crexença. E com los deus haiam reebuts daltres gents subjugades a Roma. E nos Romans haiam donats cesars o emperadors a totes nacions et pus virtuosa cosa sia donar. que daltri reebre. Per aço he volgut ma invocatio endreçar a tu cesar. Mas com la servitut et honor dels deus sia la primera cosa que occorre a nostre estudi Cove de Recitar sumariament algunes coses pertayents a la dita materia. Valeri enten per la divinitat de cesar. la honor del imperi car lemperador es dit deu de la terra et com dix que cesar era semblant a la divinitat de son avi et de son pare o Entengue que fou cesar. emperador axi com cascu daquells.

VIII.

Primer capítulo del COMPTE DE PARTINOBLES, impreso en Gerona, pero traducido antes ó á principios del siglo XV.

En nom de nostre Senyor Deu JESU-CHRIST, y de la Gloriosa Verge MARIA Mare sua, y Advocada nostra, y del Glorios cavaller San JORDI. Comença la gentil Historia del Noble, y Esforzat Caballer Partinobles Compte de Bles: lo qual desprès de haber passadas moltas desventuras, fonch Emperador de Constantinobla. Traduhida de llengua Castellana, en nostra llengua Cathalana, per molt gentil estil.

Era un Emperador en lo imperi de Constantinobla, lo qual tenia nom Juliá, y aquest no podia en ninguna manera haber Fills, ni Fillas, de la virtuosa, y molt amada sa muller. Esdevingue un dia, que vinguè al dit Emperador, una mora encantadora, la qual sabia moltas maneras de encantaments, y diguè al Emperador, que si ell prometia de no descubrirla, que ella ab la sua ciencia faria de manera, que ell auria Fill, ò Filla, de la Senyo