llibres de tota la ceguedat del cor. La principal, pues, ocupació nostra sia meditar en la vida de Jesu-Christ.

La Doctrina de Jesu-Christ, es mes excelent que la de tots los Sants, y que tinguès son esperit devot, trobaria en ella lo mannà escondit; pero esdevé, que molts oynt frequentment la paraula evangelica, ne gustan poch; perque no tenen lo esperit de JesuChrist. Qui vol empero entendrer perfetament, y gustar las paraulas de Jesu-Christ, deu necessariament treballar en conformar tota sa vida, ab la sua.

Que te aprofita disputar cosas altas de la Trinitat, si te falta la humilitat, ab que desagradas à la Trinitat? Certament las paraulas remontadas, no fan sant, ni just: si emperó la vida virtuosa, fa al home amable à Deu.

XXI.

Proemio del THESOR PER ALS VIUS Y ALMOYNER DEL PURGATORI, traducido del castellano por Francisco Roca, impreso en Barcelona en 1743.

Lo preciós inagotable Thêsor, de la Ilustrissima Arxiconfraria de MARIA Santissima del Rosser, fundada à soberans impulsos de la Serenissima Reyna del Cel, per lo gran Pare, y Patriarca Sant Domingo de Guzman; y succesivament ab authoritat Apostolica, Privative ad quoscumque alios, per lo Reverendissim Pare General, ò Vicari General del Sagrat Orde de Predicadors (ab la qual fan un mateix cos totas las Confrarias de Nostra Senyora del Roser canonicament erigidas per tot lo Mon) que traguè à llum en Zaragoça lo any de mil set cents vint, y sinch lo M. R. P. M. Fr. Jaume Baron Calificador, etc. Ha tingut tant plausible universal acceptaciò, que haventse despatxadas en pochs anys quatre diferents impressions, se dona á publica llum aumentat en llengua Cathalana, pera que aixis com desde Zaragoça, ha enriquit fins als Reynes de Castilla, Andalusia, Portugal, y Valencia; puga també desde Barcelona, enriquir de bens espirituals, lo

present principat de Cathalunya, y los Reynes de Mallorca, Menorca, Ivissa, y Sardenya.

XXII.

PLATICA QUE LO ILLUSTRISSIM SENYOR D. JOSEPH CLIMENT BISBE DE BARCELONA FEU EN LA IGLESIA PARROQUIAL DE SANTA MARIA DEL MAR, en 1775.

Per espay de molts sigles, Amats Germans, y Feligresos meus, regularment se administraren los Sagraments del Batisme, y de la Confirmació als que tenian us de rahó, y moltes vegades als que tenian trenta, y mes anys de edat. Y per conseguent rebentlos ab un perfet coneixement de lo que rebian, procuravan correspondrer y cooperar à la gracia quel' Senyor los dispensava. Y molts, tenint present les promeses, y vots, que al temps de batejarse feren à Deu, de renunciar à Satanás, à les sues obres, que son los pecats, y à les sues pompes, que son les vanitats, y diversions mundanes, guardavan ab la major exactitut estos vots, y conservavan fins á la mort la innocencia que reberen en lo Batisme. Així mateix los que rebian en aquella edat lo Sagrament de la Confirmació, y ab ell la fortalesa pera confessar la Fé de JESU-CHRIST, la confessaren ab la major constancia, y valor; com ho acredita el numero sens numero de Martyrs, que derramaren la sanch en sa defensa.

XXIII.

Prólogo de LO GAYTER DEL LLOBREGAT, impreso en 1841.

L'ardenta afició que té y ha tingut sempre à las cosas de sa patria; lo gust ab que veuria que sos compatricis coneguessen mes á fondo nostre antich, melodiós y abundant idioma, que desgraciadament se pert de dia en dia, á pesar de ser com una taula de marbre 'ahont estan grabadas nostras glorias, perdentse la qual han de desapareixer per precisió los recorts de aquellas;

y en fi lo desitg de despertar en los demés eix sentiment noble y digne de alabança, son las únicas causas que han mogut al autor de aquestas poesías á darlas á la llum pública, esperant que sos compatricis las judicarán, no per lo qu' ellas son en sí, per son mérit artístich; sino que las considerarán com lo desahogo de un cor jove rodejat encara de totas las il-lusions de la vida, y que ha volgut desfogarse deixant en lo paper lo que sentia, com la flor llansa al vent los olors que li sobran.

Al publicarlas no preten sino despertar alguns palpitamens en los cors dels verdaders catalans que se pendrán la moléstia de llegirlas. Lo Gayter del Llobregat no aspira à cenyir la gorra de trobador, ni á puntejar sa lira, puix coneix massa be que romperia sas cordas tan sols arribás á posar sa má pesada en ellas. Bé está que pretengue conquistar la corona lo qui se creu ab forsas suficients pera guanyarla, puix l' ambició de la gloria favoreix lo vol del geni: éll empero no desitja tant; axí que demana á los intel-ligents y homes de lletras als quals vingue entre mans aquesta obreta, que no la xiulen, puix seria una crueltat pagar de aquest modo á qui no busca picaments de mans, y al que se presenta al certámen vestit de un modest mantell, y ab una gayta que callará tan prest com se deixen sentir los preludis de una lira catalana.

A molts los semblará una extravagancia, un ridícol anacronisme aquesta col-lecció de poesías llansadas al mitg de la agitació y febre en que viu la societat de resultas dels terribles y espantosos sacudiments que ha sofert en aqueixos últims anys, etc.

XXIV.

Prólogo de los ELEMENTS DE POÉTICA CATALANA Y DICCIONARI DE SA RIMA, per Don Pau Estorch y Siqués, obra impresa en Gerona en 1852.

Confio que la idea de donar á la llum pública esta obreta será del agrado dels amants del idioma catalá, dels aficionats á las musas catalanas, que no ignoran lo grau de brillantés en que

arribà algun temps sa poesía, y dels que aman tot quant pot redundar en honor de sa patria.

Si es poca sa utilitat mentres la llengua catalana se trobe en lo estat de abjecció y afins despreci en que se veu vuy en dia, no será axí si lo destino ó la moda volen que ocupe lo lloch que li correspon.

Sa abundancia de termes axí monossil-labos com polissíl-labos, esdrúixuls etc. sas numerosíssimas terminacions, serán una proba manifesta de sa riquesa y fluidés, y de lo apte que es pera tota classe de poesías.

Al principi he posat un compendi de poética á fi de que los que possehescan aquest llibre troben las noticias necessarias pera compóndrer qualsevulla clase de poesías. Raras son las ideas originals que conté: sols he procurat expressarlas ab la brevedat, sensillés y claredat que me ha estat possible.

En lo Diccionari he suprimit las veus antiquadas, perque essent tan abundants las que actualment se usan, me apar impropi valerse de aquellas, desconegudas per la majoría dels catalans: únicament he posat algunas en certes terminacions poch abundants.

Espero quels crítichs dissimularán las faltas de una obreta. escrita sens esperansa de adquirir ab ella mérit literari, coneixent que no puch obrar sobre bases sólidas, puig nos faltan gramáticas perfetas y diccionari de academia. La ortografía y diccionari del Sr. D. Pere Labernia han estat mas únicas guías, crehent que era lo mès perfet que possehim los catalans.

Quedaré satisfet de mon insípit traball, si los literats catalans lo regonéixen per la mès infima flor de las infinitas que adornan la corona de gloria de ma estimada patria Catalunya.

XXV.

Discurso del Sr. Presidente de LOS JOCHS FLORALS de Barcelona en 1859, D. Manuel Milá.

Temps hi ha que molts se planyian del olvit dels Consistoris del

Gay saber, mes coneguts ab lo nom de Jochs Florals; y ab molta rahó, segons ha demostrat lo felís y cada dia mes estés cultiu poétich de la llengua catalana y dels dialectes germans del mitjorn de Fransa. Gracias á un dels presents, catalá de cor, que no ha parat fins que ha vist realisats sos bons projectes, y gracias á la protecció dels dignes successors dels concellers, avuy, passats alguns seggles, renaix aquella antigua institució literaria.

Los mantenedors que per aquest any ha nombrat lo Excel-lentísim Ajuntament, esperaban la aprobació de tots aquells per qui no son muts los llibres de nostra historia; que pronuncian de bon grat y ab amor especial los noms expressius, si be aspres á voltas, de nostres héroes, de nostras poblacions y territoris; que sufreixen una dolorosa punyida cada vegada que cau un altre tros de nostres bells edificis que ha acabat de embellir la mà del temps; á qui los sembla que se font una part de atractiu de la nostra terra, com si se enfosquís lo llum de son cel ó se esmortuissen los colors de sos camps, à mesura que se van perdent las bonas y bellas usansas y los vestits propis de la provincia, substituits per una lletja y freda uniformitat... Sols en una cosa se han enganyat los mantenedors, y es que los que han correspost á llurs desitjos, han sigut mes de los que podian pensar ni creurer.

A tots aqueixos causará un plaher veritable y mes fondo de lo que alguns imaginarian, lo sentir aquí los accents de llur llengua, de la que be se pot dir la llengua de llurs entranyas..... de aquella llengua, per altra part, que no sens motiu tenen molts per la primogénita entre las neollatinas y que, ab noms diversos pero ab varietats sols secundarias, fou un temps la mes culta y celebrada; que ja nou seggles ha narrava los dols y los conorts de Boeci, y tè poemas heróichs, etc.

XXVI.

Prólogo de LA ORFANETA DE MENARGUES, por A. de Bofarull, obra impresa en 1863.

Molts anys fa que sento amor per las cosas de Catalunya, en