Estudios, sistema gramatical y crestomatía de la lengua catalana

Portada
Librería de El Plus Ultra, 1864 - 216 páginas

Dentro del libro

Páginas seleccionadas

Otras ediciones - Ver todas

Términos y frases comunes

Pasajes populares

Página 175 - Ajuntament, esperavan la aprobació de tots aquells per qui no son muts los llibres de nostra historia; que pronuncian de bon grat y ab amor especial los noms expressius, si be aspres á...
Página 162 - Priiceps del mon xpians e moros / Los quals tots li foren enemichs Per los quals e altres singulars merits que comtar seria superfluitat aquell bon Rey en Marti en la cort de Barchinona corona la dita nacio e li apropria per les sues singulars fidelitats aquell dit del Psalmiste Gloriosa dicta sunt de te Cathalonia Ara Senyor molt excellent se veu totalmentruynada e perduda per la absensia del seu glorios Princep e Senyor lo Senyor Rey Veu que es perida en ella tota la potencia honor e jurediccio...
Página 175 - A tots aqueixos causará un plaher veritable y més fondo de lo que alguns imaginarían, lo sentir aquí los accents de llur llengua, de la que be se pot dir la llengua de llurs entranyas.... de aquella llengua, per altra part, que no sens motiu tenen molts per la primogénita entre las neollatinas y que, ab noms diversos pero ab varietats...
Página 162 - Arfaxat, esser trist e ploros; interrogat per lo rei per quina causa estava aixi, com no fos malalt, dix no esser sens causa, com grans dies e anys hagues plorada la desolacio de la sua gent e de la terra on sos pares havien sepultura. Aixi, senyor, aquest poble de Catalunya, estant davant la vostra maj estat trist e quasi ploros, espera oir de vos que es aquesta tristor.
Página 162 - Catalunya, qui per lo passat era temuda per les terres e les mars : aquella qui ab sa feel e valent espasa ha dilatat l'imperi e senyoria de la casa...
Página 162 - ... ha dilatat lo imperi e Senyoria a La casa de Arago Aquella conquistadora de les ylles balears e Regnes de Maylorques e de Valencia Lencats los enemichs de la fe xpiana/ Aquella Cathalunya qui ha conquistades aquelles grans ylles de Italia Sicilia e Sardenya les quals los Romans en llurs primeres batalles ab los Cartaginesos tant trigaren conquistar/ e en les quals arbitraven star gran e la maior part de llur stat/ Aquella qui vetustissima e famosissima Athenes don...
Página 151 - E ia fos aco aquel comencament de la nostra naxenca fos bo en les obres nostres. havia mester mellorament: No per tal que la fe no fos en nos De creure nostre creador e les sues obres ea la sua mare pregar que pregas- per nos al seu carfiyl quens perdonas lo tort que li teniem.
Página 182 - ... vencidos; y por la esperiencia, porque ella nos ha hecho observar el olvido de nuestra legislacion y de nuestras instituciones, el palmoteo del público novelero aplaudiendo costumbres populares estrañas á su suelo, y el ensalzamiento de héroes que no nos pertenecen por quien ignora la existencia de un Lauria, de un Entenza y de todos cuantos nos dieron gloria en otros dias. Tuvo España antiguamente diversos reinos, cada uno con su dinastía particular, con su historia, leyes, hábitos y...
Página 64 - ... literària. És contra els arcaistes que adreça Bofarull tota la força de la seva dialèctica, perquè la tradició vallfogonista es trobava ja en total descrèdit entre els homes dels Jocs Florals. Segons ell, els arcaistes «pretenden dar a entender que para imprimir un caràcter propio a una lengua... es preciso devolverle todas las voces, modismos y barbarismos desaparecidos, sea cual fuere la época y punto en que hayan existido... Para ellos la palabra desconocida u olvidada tiene doble...
Página 153 - María mare del seu beneset car fiyl nostre senyor Jhesu Xrist. Assi comensa lo libre qui parla de les grans nobleses e dels ¡írans feyts darmes e dels grans conquestes que han feytes sobre sarrahins e sobre altres gens los nobles senyors Reys Darago qui loren del alt linyatge del Comte de Barsalona.

Información bibliográfica