mon ánima lo noble afecte de la gratitut? Jamay, mentres visca, s'esborrará de ma memoria lo recort d'aquells jorns de tribulació que vegeren cambiarse la dolcíssima y sospirada pau en assot mes cruel que la guerra quan per tot Espanya ressonava atronador lo crit salvatje de Brennus y las bayonetas rojas de sanch de germans se clavavan en lo roure de Guernika y las espuelas de generals sortosos destrossavan lo llibre sant dels nostres Furs! Era la hora afrentosa de la liquidació revolucionaria y quatre provincias espanyolas era afeixugadas ab las universals culpas com la cabra levítica ab los pecats d' Israel. Inmóvil y desayrada jeya la infelis Euskarria, girats los ulls al cel, pensant al ohir lo clamoreig del odi y de la enveja que la pietat del mon ja era fugida! Mes fou per hostatjarse en Catalunya, qüal bras magnánim aixecá á Euskarria de la terra sagnanta, sostingué sa decandida testa, rentá sas crudels feridas y las curá ab balsams adormidors; embolcallá son cos, afadigat per la lluyta y '1 dolor, en la túnica del bon Samarita, y á cau d' orella de la víctima mormorá ab accent mes dols que 'I parrupeig de la tórtora: "¡Germana, germana meva!,, Y feu encare més: redressá son cos de gegant y concentrant en son pit l' alé indomable dels defenssors de la legalitat foral, l' esperit auster y diamanti de Fivaller, de Claris y de Casanova, s' encará ab los vencedors dihéntlos hi: "atureuvos, la obra de la forsa es inicua. No assessineu lo dret, fentvos indignes de la victoria!,, y aqueix crit passá com revifadora alenada sobre las tombas dels que moriren á redós del penó de Santa Eularia! Y jo que no he oblidat ni las angoixas ni 'ls consols, ab l'entusiasme del primer día avuy esclamo: "Benehida sias, Catalunya, terra de la justicia y de la misericordia!,,

No hi ha res com l' amor, y al dirvos que estimo

á Catalunya, me crech dirho tot. Pero no expressaria bé mos sentiments, fora servil com l' avar quant amaga sa riquesa si volgués afogar la manifestació del entusiasme que enardeix ma sanch, encativa ma inteligencia y enlluherna mos ulls per las glorias y grandesas d' esta ilustre nació catalana.

¿Ahont hi ha un poble que sia més privilegiat per la Providencia? Lo Pirineu li dona la energía, tenacitat y forsa de las rassas montanyesas, la mar que banya sas hospitalarias costas li porta las civilisacions mediterráneas amostrantli seguidor viarany, per ahont pugan sas naus recorrer la doblada odisea del comers y de la guerra. La naturalesa esquerpa en las montanyas, riallera en las planuras, clapejant en las ombrosas vernedas, aixecant nevadas cimas, sobre valls delitosas, brodant arenas d' or ab randa d' argent tornant la terra cistell de viroladas floretas, desperta sa imaginació artística, ab tots los contrats la tenyeix ab tots los colors, embauma ab tots los perfums, á fi de que tots los estils y genres pugan campir'hi, desde 'l delicat idili que 'l sol daura, fins al llegendari drama ovirat á través de la llum velada per las esllanegadas boyras pirinaicas.

L'acorrolament de la rassa primitiva en algunas encontradas, son entrevassament ab las invassoras en altres, la constat infiltració d' estranyas influencias per las amplias vias del mar y de las planuras occidentals y l' ambent natural obrant sobre los elements étnichs son las causas que esplican lo desenrotllo admirable de la civilisació catalana y 'l geni realment proteich de Catalunya.

¡Quina diversitat d' aptituts y de tendencias! Lo tremp heroich del martre christiá en lo piadós Fructuós de Tarragona, la renuncia de la ciencia profana en aras de la sagrada y l' ardent amor á la caritat en lo gloriós dominich Ramon de Penyafort;

la sátira roenta de Juvenal concentrada en los Serventesis de Bertran del Born, únich poeta del mon que ha cantat los horrors de sas propias guerras; la alegroya narració bocacciana en Pere Joan de Martorell; un frá Ramon Marti per qui la filología hébraich-christiana s'enlayra al predicament de ciencia perfeta; un Ramon Llull filosoph, poeta, mistich, utopista, theosoph, visionari, resum portentós del saber de la Etat mitja, fós al calor del geni personal, inteligencia é imaginació prócers banyadas per la llum suau de las ideas platónicas; un frá Nicolau Aymerich, paladí de la rahó positiva y de la puresa religiosa, carácter aspre y apassionat, personificació de la santa intransigencia católica contra tota mena d'erros; un Roger de Lluria que sagellá fins los peixos del Mediterrani ab las sagnantas barras; un Ramon Sabunde, gegant en quin front reflecteixen los derreras vesllums de la mística mitjeval y la celistias del psicologisme cartessiá, anell d' or que lliga 'Is noms de Suso y Tauler als des Pascal y Kant; un Arnald de Vilanova, metje insigne, sabi filosoph, esperit enciclopedich, en qui las ciencias d' observació s' enllassan ab las arts endevinatorias, que junta en un sol home al sabi y l' augur, l' agrimensor y l' alquimista, l' esperimentador de laboratori y 'l vident apocaliptich, las nebulositats del Evangeli Etern y 'ls Cánons prosaichs del esprit laich y rahonador; un Joan Margarit, creador de las investigacions históricas y geográficas sobre la Espanya primitiva, diplomátich, polítich y guerrer ilustre, deslliurador de la crudel Enríquez y del malvat Ferran, capdill del partit realista, quinas mans sagnantas posaren la primera pedra de la unió castellanaaragonesa, destinada temps à venir en tornarse tomba malehida de las libertats regionals; un Casanova, quina ánima pujá al cel demanant justicia, clamant venjansa, empesa per las flamas que abrusan

á Barcelona, menys infamis que la foguera ahont lo butxi de Castella, cremá las senyeras de Catalunya y las gramallas dels Consellers. Y en la época moderna, lo ciclopich poble d' enginyers, fabricants é industrials que han posat en la capell del antich paladí catalá, la rojenca fumerola de las fabricas y engastat entre los diaments de la comptal corona los brilladors estels de la llum eléctrica.

D'una part lo polo idealista, los filosops, los mistichs, los poetas, los pintors, frá Joseph de l' Esperit Sant, Gallissá, Amat, Bisbe Vidal, Vallcendrera, Balmes, Comella, Verdaguer, Guimerá, Calvet, Fortuny; d' altre banda lo polo realista, los polítichs, los historiadors, los metjes, los juriconsults, los observadors de la naturalesa, Muntaner, Desclot, Pujades, Dorca, Fontanella, Isern, Gimbernat, Bolós..... centres abdós que ab ritme acompassat, enmenan y atrahuen las caudalosas corrents de la historia catalana. Los legisladors redactan lo Llibre del Usatjes, lo del Consolat de Mar, y discuteixen ab seny y gravetat en las lliures y honradas Corts llegant á la posteritat, monuments de sabiduria y prudencia.

Aquí los marxants contan sos beneficis en las Llotjas; allá cantan los trovadors en torn del aymador de la gentilesa y avergonyeixen los cants de las sirenas en lo parténopia cort d' Alfons V; altres jorns, un grapat d' aventurers épichs, fá tremolar al traidor bizanti y al turch inhumá.

De tots los heroismes y grandesas seria exemple esta historia; del art de acumular regnes sens restarne llibertats, ne donan compte los conqueridors de Mallorca, Sicilia, Napols y Cerdenya, que sempre saberen contraposar á la monarquía absorvent y unificadora de Castella, la monarquía federativa, foco solar que espargeixen los raigs de la justicia, sobre l' aplech de pobles agermanats. Qui busque

lo prototipo del rey cavaller y popular, protector de las franquicias de sa nació, guardador del dret de sos vassalls, fomentador dels elements castissos de sa gent, assí lo té encarnat en la persona del valerós don Jaume, saludat proféticament per l' arquebisbe de Tarragona ab las paraulas Ecce filius meus dilectus, in quæ mihi bene complacuit, creador de las Corts, organisador dels Municipis, escut del dret indígena, qual corona de Conqueridor texiren los roures de Mallorca y las palmas de Valencia, espant de la moresma per sa llansa y llustre de las lletras patrias, per son Llibre de la Sabiesa y la Crónica; tant heroich que vencer ó morir era sa divisa, y tant dadivós que regalava regnes á Castella. Qui dubte entre la llealtat y la hisenda, evoque la espartana sombra de Dalmau de Rocabertí, qui encengué en lo braser de Perelada, inestingible far de patriotisme. Los pobles que lluytan per sa independencia, recorden á Gerona, la ciutat dels sitis; y aquells pera qui l'hora tremenda del extermini sia arrivada, aprenguen á vendre molt cara la vida, en lo baluart de Sant Pere y á salvar lo dret, llensant á la cara dels vencedors, la inmortal protesta de la matre Barcelona: Que se sápia també-deyan sos concellers que sent la esclavitut certa y forsosa, en obligació de son cárrech, explican, declaran y protestan devant los presents, y com á testimoni als veniders, de que han executat las derreras exhortacions y esforsos, protestant de tots los mals, runas y desolacions que sobrevingan á nostra comuna patria, aixís com de la eshortació de tots sos honors y privilegis..... En vá rodan los canons per los desempedrats carrers; en vá esclatan las bombas, tronan los fusells, s'enfonzan las casas, espurneja l' incendi, flestoman y udolan los soldats borbónichs, aquéll estrépit, aquéll remor y terrabastall de la fí del mon, no lograren apagar lo ressó del pregó de la ciutat,