de la insigne ciutat de Barcelona cubiculari del pare sanct papa Alexandre. VI. Ab lo qual misser Hieronym Pau /e legint yo los Cosmographos / e historichs approvats / he trobat de tota aquesta gesta la claricia/e medulla / e finalment sia vengut: a notitia de la predita Maiestat: yo esser me posat en tal treball e haver començat de scriure ab veritat/e Auctors approvats aquesta Chronica/o Hystoria de Hespanya a denou del mes de Maig de lany de la nativitat de nostre Senyor, Mil quatrecents Noranta Cinch: haja manat la sua altesa / a mi dit archiver proseguir / e a final conclusio portar la present hystoria Segons de aquest manament appar en la sua patent Lettra signada de la sua propria ma: e en lo dors segellada de son segell secret / e expedit per lo Magnifich mossen Miquel Perez Almaçan Secretari de la predita Maiestat la qual lettra Real es del tenor seguent.

XIV.

DEL LLIBRE DE CONSELLS FET PER LO MAGNIFICH MESTRE JAUME ROIG, impreso en Valencia por Francisco Diaz Romano, en el Estudio general, año de 1531.

Al molt spectable y en totes obres noble y virtuosissim. S. don Hieronym de Cabanyalles en actes extrenus e ingeniosos conceptes triumphant y justisim portant veus de general governador en la ciutat e regne de Valencia.

La major y millor policia y mes ingeniosa industria que los fecundes oradors y laureats poetes acostumen y deuen usar molt spectable magnifich y strenu senyor: si es ornar guarnir y ataviar les composicions y fabriques que de la generacio de sos fertils ingenis y conceptes ab vigils treballs y continues ymaginacions polulant y florint al vulgo per sanar y mantenir los vius enteniments presenten. de tal epitheto e titol que en qualsevol loch e fructificant academia sens temor e reprehensio puixen esser admeses / y ab molta raho sublimades: dirigintles y endreçantles a tan ardua y gravissima persona que auctorizades ab la admissio de aquella les impugnations dels verinosos detractors y dia

bolichs y envejosos satirichs ab les pestiferes lengues contradictions e cavilloses intelligenties no les cavillen ni remorden. De hon: per haver succehit lo desig nostre per los maravellosos merits/fructifers consells / e sans avisos e documents de la davall scrita obra. en la adoptio de aquella. / havem sobre los debils muscles de la nostra flaca abilitat imposat lo fexuch y dificil carrech del portar al motle de la graciosa stampa en la sua original lengua e premitiva composicio: lo suprem edifici traçat /compost / y perfectament fundat per aquell doctísim molt elegant digne de perpetua memoria e universal comendatio: lo magnifich y reverent mestre Jaume Roig mestre en arts y doctor en medicina etc.

XV.

Copiado del LUNARI Ó REPORTORI DEL TEMPS COMPOST PER JOAN ALEMANY DOCTOR EN MEDICINA, impreso en Barcelona en 1583.

Comença lo Lunari y Reportori dels temps: y primerament se declara quina cosa es temps: y en quantes parts se divideix.

No es altra cosa lo temps, sino un effecte de moviment local de les coses celestials, majorment del primer moble del qual moviment naix la dimensio, y lo numero de la cantitat y alteracio de les qualitats alternants. Dividexse lo temps: en anys, mesos, setmanes, dies, hores y minutes.

Quina cosa es any.

Any se diu, ab innovatione, perque cada any se renoven les planetes y herbes causan lo Sol, de aquesta manera que notat lo lloch ahont esta lo Sol en lo principi del any, tot lo temps que esta per tornar en aquell lloch, ab son propri moviment, se diu any: lo qual temps es CCCLXV. dies, y quasi un quart manco de. vi. hores finalment ahont acaba un any, comença laltre.

Quina cosa es mes.

Mes tant vol dir com mesura, y deballa de mene vocable Grech, que significa lluna, perque segons les lunations, foren antiguament distinctes los mesos, vol dir tant mes com mesura del any.

Los quals mesos antigament segons les opinions de alguns no foren sino tres: segons altres sis: altres volgueren que fossen. x. y tots erraren perque segons se collegeix de la sagrada escriptura, y ho tracta Sant Augusti en lo lib. XV. de civit. Dei sempre foren. XII.

Que cosa es setmana.

Setmana en lati vol dir tant com compte de set y baxa de septem que es lo numero y de mana qué es llum. Y axi septimana significa tant com set llums ho set dies en los quals lo Sol naix y resplandeix set voltes. Foren y son los dies en la setmana set perque corresponguen a les set planetes: dels quals cada hu en son dia te la hora primera, y cada dia pren denominatio del planeta qui sobre aquell dia te dominatio. Del Sol: lo diumenge, de la Luna lo dilluns.

Que cosa es dia.

Dia, vol dir tant com claretat: y divideixse en natural y artificial: lo natural es comunament spay de. xx. hor. y no sens causa dich comunament perque estos dies no son yguals per raho de la desigualtat dels crepusculos. La causa que dits crepusculos no son iguals es la rectitut y obliquitat dels. XII. signes del Zodiaco, con (volent Deu) en altra etc.

XVI.

Prólogo del SERMÓ DEL REY DON JAUME que escribió el Dr. Onofre Manescal, impreso en Barcelona en 1602, y compuesto en 1597.

Lany 1597. a quatre de Novembre, per parexer desta mañera a personas graves, prediqui en la Santa Iglesia de Barcelona, lo Sermo, que diuen del Serenissim Senyor don Jaume Segon. Dic a 4 de Noembre perque si be es veritat, se acostuma de predicar lo sendema del dia de la Commemoracio dels Defunts, aquell any se transferi, per ser aquell dia festa. Lo treball prengui, y diligencias fiu pera predicar aquell Sermo, entendran, los que tindran ganas de veural, y llegirlo. A molts los aparegue convenia

lo imprimis, entenent que com sera oyt ab algun gust, no deXarian de tenirlo, los qui pendrian treball de mirarlo. No dexava de acudir al gust de molts, per quem aparegues no convenia, que qui havia ocupat lo temps en cosas de Philosophia, y Theologia de tant tomo, graves, y principals, lo ocupas en cosas de historia, al parer de alguns facils, y de poch momento: perque ni las cosas de historia son facils, sino molt dificultosas, com la experiencia amostra, als qui las platican, y treballan: ni es menys valor, ni poca authoritat, ocupar lo tems en ellas: puys homens molt doctes an tingut per ben empleat lo temps, que en fer historias an ocupat. Que a no ser axi no alabarian a Eusebio, que escrigue lo llibre de Temporibus, ni seria tant estimat lo doctissim Sant Agusti, a tots molt accepte, per las historias, en lo de Civitate Dei escriu, ni alabarian tant a son dexeble Paulo Orosio per la historia compongue, ni farian tant cabal de Beda per la Coronica del mon, y Historia dels Inglesos, quescrigue. Egesipo, Sosomeno, Socrates, Casiodoro, y altres son molt estimats, no sols per las cosas diferents escrigueren, sino tambe per las historias compongueren. Qui no sab la historia, que feu San Isidoro dels Goths, fins al Rey Suintilla, la qual continua S. Ildefonso, tant devot de nostra Senyora, ab la historia dels Alans, Vandalos, y Suevos.

XVII.

Prólogo de la CRÓNICA UNIVERSAL DEL PRINCIPAT DE CATHALUNYA, COMPOSTA PER HIERONYM PUJADES, é impresa en Barcelona en 1609.

Quexavas lo Poble Hebreu, (com se llig en lo Propheta Isaies) de que tenint moltes persones de lletres y doctrina: no hi avia entre elles qui volgues aplicar y assentar, adenunciar, manifestar, referir, escriure, o comptar, les coses passades desdel seu principi, pera que ell las entengues y sabes, restas ensenyat y adoctrinat en los successos, causes y fins de ellas. Y aparexia poder tenir aquesta quexa bon fonament per dos rahons. Que certament com digue lo Philosoph, naturalment tots los homens

desijan entendrer y saber. Y los qui entenen, estan obligats per ley natural, y de charitat, à ensenyar als ignorants. Y no satisfent los uns à la obligacio, ni tenint los altres saciat lo natural apetit de saber, entrava be lo quexarse: pera moure als qui sabian, podian y devian, y conseguir ell lo que desijava. Pero de altra part, aparex certament esser estada quexa sens causa, ni raho. Per quant à aquell poble may li avian faltats Prophetas, Predicadors y Doctors, de qui podia apendrer, escriptures ahont llegir, ni persones quel convidassen à oyr. Ans be, axi com Job estava cridant als que volguessen oyr: que acudissen à ell y comptaria quant avia vist y sabia: axi matex lo Propheta Joel convidava als de aquest propri y quexos Poble Hebreu, dient. Oyume vells, y obriu les orelles tots los qui habitau la terra: escoltau lo que referire, y vejau si ha succehit, y ses fet en vostres dies; o si en los de vostres pares: y podeuho comptar à vostres fills y filles: y ells als seus fills, y successivas generacions; que apres vindran. Y lo Real Propheta David, una vegada deya al matex Poble, vingues à ell, quel oys, y li comptaria, lo que li era convenient. Y no content de aquesta, altra vegada aparegue volia fer del mestre y Pedagogo, per ensenyarlo en asso que demanava: y axi li deya. Poble meu esta atent, inclina la tua oyda à les mies paraules:

XVIII.

Prólogo del TITOLS DE HONOR DE CATHALUNYA, ROSSELLO, Y CERDA— nya, per Andreu Bosch, impreso en Perpiñan en 1628.

De la materia, y contextura de tot lo present llibre a soles, confio se satisfara lo benigne Lector, que per al malevolo ninguna cosa basta a refrenar, y corregir sa mordàs llengua, intents, y voluntat per molt que repetis tantes histories, aguts conceptes, y sentencies que als Lectors donan tots los llibres en ses epistoles. Ia se ab tot tinch de tenir emulos, y detractadors, als quals no penso resistir sino com à anyell devant la destral, subjectarme en tot a llur censura. Ia se que ningu es accepta en sa terra,