Imágenes de páginas
PDF
EPUB

tres libertats e franqueses ans de nou aquelles nos ha steses e ampliades tenint e conservant aquest seu regne ab summa justicia tranquillitat e repos de que som venguts a plenissima conexença de la gran amor e dileccio que lo dit senyor per sa gran benignitat aporta a tots sos pobles per que ultra la dita innata fidelitat en la qual som obligats a la dita sacra Majestat som promptes e apparellats exposar nostres vida e bens per servey de sa Senyoria empero crehent fer servey al dit molt alt S. Rey ab licencia e consentiment de sa Altesa nos oferim interposarnos entre la dita sacra Majestat e vosaltres per obtenir de sa celsitut aquelles coses que sien a servici de sa alta senyoria e repos de aqueix seu Principat. Supplicant lo Sant Spirit vulla dirigir vostres coratges e actes a servey de nostre Senyor Deu e del dit S. Rey. En Mallorques a XVI de juliol any MCCCCLXII. jurats e concell general de la ciutat e regne de Mallorques prests interposarse per supplicacions entre la M. Real e vosaltres.

(DE PERPIÑAN.)

[ocr errors]

- Los

Als molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables senyors los deputats del General e llur concell representants lo Principat de Cathalunya.

Mossenyors molt magnifichs e de molt gran providencia. Per letra del quatre del present vos havia scrit de les novitats que açi se son comensades de fer en lo dret de les generalitats dret de cere e de plom e aquella havia comanada En Pere Morera scriva per lo General en aquesta deputacio e par segons ma dit que les ha retenguda que no la tramesa ab lo correu. Am dit per En Johan de Colenys qui parti a VI del dit mes leus hauria tramesa e per dita letra sereu stats informats com mossen F. Andreu pare del diputat local de aquesta vila ab provisio de la qual copia de que lo dit deputat local vos ha tramesa per En Johan de Coleys. haureu vist com se fesia prestar lo sagrament e homenatge als oficials de dita casa que daciavant haguessen a respondre de totes les pecunies a ell tant de segell com de les entrades e exides e ja havia repellit lo notari ço es En P. Morera e dit F. Andreu havia

presos dits actes ab un notari qui diuen Tarbe de aquesta vila. Apres vingueren En Pere Mir un dels cullidors de la taula del segell de que jo he carrech quels prestas sagrament e homenatge de respondre a sel de la moneda e apres quel provesiren de dit ofici e lo tacany gordant ell poch la sua honor feu axi de fet jo sabent aço requeri lo deputat local hoc encara lo assessor de la casa en aço volguessen provehir a la hont no per mon descarrech fore aquells protests e requestes. Me foren aconsellat per mon advocat e lavors dit deputat e assessor de la casa apuntem nos ajustassem tots los de la casa e veure que haviem a fer. A la conclusio romanguem que haguessem mes juristes ab micer Johan Andreu e veure quens aconsellaren e axi fou fet a la fi. Dits juristes mes nons volgueren aconsellar com haureu sabut per lo senyer En Johan de Colenys qui en totes aquestes coses ha entrevengut eus pot informar jo quey he fet. Hoc encara lo dit Franci Andreu qui vuy es al castell de aquesta vila sa lexat dir que si jo men hagues stat a la vista que ell haguere dat acabament en dita provisio. De totes aquestes coses nom cur scriuren per lo present pus larch. Com dit he lo dit Johan de Coleys si es en tot trobat lo qual es anat aqui per informar vostras gran magnificencias axi com crech que haura e tota hora per mi sera fet lo degut si mi anave la persona e los bens a tengut me recort del sagrament e homenatge queus he prestat que pus no es lom que esser leal en tota part hont sia. Apres me semble que lo deputat local ma dit que En F. Andreu ha solt al sagrament e homenatge e P. Mir e dit Pere Mir seu ab tot que jo non fiu de un bagati e stich ull a bon tro a tant vostres gran saviesas hauran provehit en aquestes feenes. Com dit he tots temps men refir de tot al dit Johan de Coleys e demanau li del que jo he fet. Apres mossenyors molt magnifichs no si ha res innovat sino que ha venguda altra provisio sens la que En Johan de Coleys vos porta e gens no ses absentada pero stas axi de dita provisio dins la present vos ne tramet translat. Pus per la present mossenyors molt magnifichs nom cur pus dir. Manau de mi lo que plasent los sie. La Sancta Trinitat sie de tots bona guarde Amen. Scrita en Perpinya a XVI

de agost Mil CCCCLXII.-A vostra ordinacio e manament prest Ramon Traginer receptor de la bolla de Perpinya.

(DE LÉRIDA.)

Als molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors los deputats del General e concell llur representants lo Principat de Cathalunya residents en Barchinona.

Molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors. Vostra letra del XXI del corrent havem rebuda e de continent ab correu volant e segur havem aviades les letres quens haveu remeses al bon Johan. Del que sentrem de nou de continent avisarem V. R. del que fins ara occorre es com en la frontera ha mil e cinchcents rocins e aço es cert han comensat correr Vilarosa Verdeix e Mores e han fetes de grans preses aqui. Per Arago palesament e publica se diu con ve lo Senyor Rey de Castella e nan per tot Arago gran dubte es fan tant forts com poden es ver que los pobles los de mes mostrant bona voluntat al Principat ab plaer e desig speren la sua venguda e dien publicament quant lo Rey sera una o dues legues prop ells daran tal orde a fahenes que arribant lo Senyor Rey no haura gran afany de fer lo que volra e los qui faran empaig en sa entrada no seran sino los magnats nobles e barons qui han feta valença contra lo Principat nomina dels quals dels que havem pogut haver vos trematem interclusa dins la present ensemps ab nomina dels cathalans poblats en aquestes partides per ço que Deus volent e ab la sua beneyta ajuda dels bens llurs se puixa fer reparacio e esmena dels innumerables dans donats. Jaus havem remesos translats de certes letres del archabisbe de Toledo e del marques de Billena la qui es sens sotescrit. Acens se diu per avis que havem per certa via del reyal que la Reyna treballa per anar a vistes ab lo Rey de Castella e que lo Rey treballa per la absencia de la Reyna junyir se ab los francesos embarquant se a Tarregona o en altra part e lexar llurs rocins ab gobern de capitans en Urgell. Seria molt bo tenir sment als passos et cetera. Si es de molta necessitat senyors que molt secret tingau algun senyal per les letres que fareu axi al Senyor

Rey de Castella com a mossen Beamunt per quant certissimament ab segells del General e encara de Barchinona lo Rey scriu lo que li plau en nom vostre e de Barchinona als qui be li ve. Siau en aço attents e vigils car es gran torb de faenes e per ventura ha retardat lo que tan desijam. No pus per cuyda a present. Pregam vos nos spetxeu lo de que vos havem scrit. E sie la Sancta Trinitat continua proteccio de tots. De Leyda a XXIII de agost del any Mil CCCCLXII. - A vostres beneplacits e honor apparellats los pahers de Leyda.

II.

La lengua catalana desde el siglo XV á últimos del XVIII.

Empezado el siglo XVI, la importancia general de la lengua catalana queda mas reducida. Unidas las dos coronas de Castilla y de Aragon por el casamiento de los católicos Fernando é Isabel, y siendo preciso elegir nueva corte para los monarcas que habian de titularse reyes de España, título que no habia existido desde muchos siglos, la situacion geográfica, cuando no otras miras, hubo de prevalecer para aquella importante eleccion. A Madrid le tocó esta suerte à despecho de Sevilla, Barcelona y Lisboa, que eran mas á propósito, y pronto aquel insignificante punto del mapa se transformó en suntuosa corte, en cuyo centro se aglomeraron grandes y señores, oficinas y comisionados, y no puede dudarse que el engrandecimiento de la poblacion creceria con palacios y monumentos, cuando la importancia de los monarcas se engrandecia mas y mas cada dia, puesto que eran señores únicos de toda la península, que hasta entonces habian regido diversas dinastías, cuando se agregaba á su dominio un nuevo mundo, y cuando, para colmo de tanta grandeza, salia de la misma estirpe dominadora y única un héroe à la que á

el imperio aleman ofrecia su corona, y ante cuya espada se rendia pasmada toda Europa: todo esto acontecia en el siglo á que me refiero, en aquel suelo elegido y afortunado donde solo se conocia el habla y la costumbre castellana, y donde, por consiguiente, la influencia castellana habia de ser la única que dominara y sobresaliera en adelante. ¿Qué podia esperar, pues, la lengua catalana ante el triunfo de aquella que de antagonista pasaba desde entonces á ser soberana? Pero no nos separemos demasiado del objeto lingüístico, no fuera caso que lo perjudicáramos, penetrando en honduras históricas.

Fijándose, pues, el lector en este objeto, despues de la leve pintura y recuerdo que le hago, al hablar de la época en que se entronizó el castellano como lengua oficial de los reyes de España, podrá decir impulsado por su propia razon:-Malamente podia ser lengua diplomática el catalan, si ya no existian embajadores catalanes, si los reyes no la entendian, si Barcelona, centro de la antigua nacionalidad catalana y corte de los condes-reyes, destinaba á usos secundarios los antiguos palacios reales, y su Diputacion y municipio recibian desde entonces todas las comunicaciones de gobierno en castellano, y castellano habia de aprender el representante ó comisionado que aquellos cuerpos populares enviaban á Madrid. Desde entonces el catalan habia de perder lo ganado y el castellano aragonés habia de ganar lo perdido: el catalan en la corte habia de hablar una lengua para él estranjera, y el aragonés, que hasta entonces habia hablado un castellano mezclado é influido de catalan, habia de purificar y renovar su lengua, pudiendo, por consiguiente, con mas facilidad, hermanarse con el castellano y dejar en mayor aislamiento á la provincia que habia sido su principal hermana.

Y en realidad, perdida la importancia oficial de la lengua catalana ó mas bien reducida al servicio interior de cada provincia que lo hablaba, (cada una de las cuales se consideró desde entonces como provincia independiente respecto de sus antiguas vecinas y hermanas y solo como una de tantas provincias españolas), el mayor amparo que pudiera consolarla en tal con

« AnteriorContinuar »