hoja de servicios, que si no justifica mi capacidad, justifica al menos mi constancia en el estudio, prueba indispensable, sin la cual no tiene derecho autoridad alguna á darse mas que el título de aficionado.

Atiendan, pues, mis lectores y perdónenme la fuerza de mi derecho. El que mas de cerca, empuñando buena ó mala lira, ha seguido al antes aislado Gayter del Llobregat; que ha dado á luz la traduccion de tres crónicas catalanas; que ha escrito la historia de la lengua catalana; que ha compuesto en catalan una novela de 500 páginas; que ha formado parte de las comisiones y academias antes citadas, donde se ha tratado de la fijacion de la lengua; y finalmente, que cuenta largos años de servicios (por razon de su destino) en un establecimiento donde diariamente ha tenido que leer numerosas páginas de escritos catalanes de todas épocas, bien puede haber adquirido, cuando menos, alguna práctica, y, por consiguiente, merecer perdon ó aplauso por su difícil empresa.

MUESTRAS DE AUTORES CONTEMPORÁNEOS PARA PROBAR LA DIFERENCIA DE LA LENGUA CATALANA EN CATALUÑA, MALLORCA Y VALENCIA.

(CATALAN.)

LA SOLEDAT.

¡Oh! dòlsa soledat de mòlts fugida,

y per mi en tantas veras desitjada!

si, al mitj de sa jornada,

ab fresca sombra á reposar convida
al cansat pelegrí font regalada,
no li dòn l' alegría

que sènt, veyentse ab tu, l' ánima mia.

Deixam gosar aquí de tas dolsuras, deixme ascoltar lo misteriós llenguatge de tantas criaturas,

que al Senyor Dèu rendeixen homenatge. L'home, que es fét á sa divina imatge, irracionals y mudas

las diu, y son mes que ell regonegudas.
¡Oh hermosa matinada!

Entre sombras encare l' mòn dormia.
May de vetllar cansada,

la lluna, ab ulls de mare enamorada,
mirantlo, apareixia

tardés á despertarlo,

per mes allarga 'l' gust de contemplarlo.
Benehidas estrellas

que semblant espectacle 'ns anunciaban.
No es mòlt, si algunas d' ellas,
per poderlo gosar, se ressagaban,
quant totes d'una á una s'en pujaban
esperar novas ordres del Senyor,
de qui reben son brillo y resplandor.

á

Y are ¡com tot retorna á nova vida! com tot als raitjs del sol ixent se banya! de quants colors vestida

desperta's la montanya,

y apartant de son front la boyra humida,
sobie un pla de verdura

s'aixeca, que es mirall de sa hermosura!
Lo sálzer dins las ayguas cristallinas
de son follatge contemplant la gala,
sa gratitut ab llarchs sospirs eczhala,
quant sènt lliscar la brisa matutina,
que suaument l' inclina,

y'l torna á alsar, y, ab moviment dolsíssim, li fa fer reverencias al Altíssim.

Gentil y riallera,

tanta canya de perlas adornada per la fresca rosada,

desplega murmurant sa cabellera,

que es pompa y ornament de la ribera, y al Criador acata,

fina pluja llansant pel vent de plata.

Covert to riu de escuma

com un caball de guerra,

des que ha vist sortí l' sol dalt de la serra, saltant de timba en timba apar que fuma;

y

del mòn las entranyas

remou, portant la veu de las montanyas.

Saltant los aussellets de rama en rama, pujan á veure'l' llum que 'ls enamora, ab veu clara y sonora

donant gracias á Dèu que tant los ama;
y l' rossinyol, al saludar l' aurora,
ab cant mes apassible,

corona aquest concert indefinible.

Ronca mes lluny, del mar en las cavernas, la tempestat que l' bras de Déu enfrena, pero mansa y serena,

gronxantse l' aygua en sas presons eternas, juga en la platja, y besa sa cadena,

com pregantli que aturia,

ab forta valla, sa indomable furia.

Y mentres tots los sers vos glorifican,

y ab tantas veus no apresas ensalsan y predican

las divinals grandesas,

sols jo sò mut, Senyor: tantas bellesas

tenen sellat mon llabi.....

¡feu que, al manco, mon cor sempre us alabi!

F. PERMANYÉR.

(MALLORQUIN.

A UN ATLOT.

-Ahont t'en vas gelat de fret per muntanyas y barranchs? ahont t'en vas, si tè l'hivern s'alé de vida gelad? Ves à la vila: jo t' trob de fatig s' alé trencad, y sa roba ab que t' vesteixas d'aquet fret no t' pot guardar. Sèns color sas teuas galtas, tu tremolas, ahont t'en vas? A sa garriga esmortit ningú t' podria aixecar. De fruit y fuyas ets abres hey trobarás despuyats, y de s' oratge á redos no t' podrás en lloch posar. Y si tens sed, sols sas aigos calant de sa neu beurás; que gelan es moll d'ets ossos, sa sed en lloch d'apagar. Tórna, infant, tórna enderera que á sa garriga t' perdrás; báixa á la vila, créume vína ab mi, t' pendré sa má.

—Mòlta mercé, bon Senyor,

per la seua voluntad; mes á la vila no y puch no y puch encara tornar. Jo n' vench ara y hey tenia mòlt mes fret qu' aquí no n' fa: allá v tench mare malalta qu' ha dos dias no ha menjat,

allá y tench germans petits
que no poren caminar;
tremolant are ls' he deix
d' es fret que dóna sa fam.
Jo he rodat tota la vila,
tothom m' ha dit: Dèu t'ampar!
No' y trob llenya per fer foch,
ni tampoch res que menjar.
Oh! á la vila fa mes fret

mòlt mes fret qu' aquí no n' fa.
En es bosch he vist coloms,
coloms sauvatges volar:
mòltas vegadas p'es abres
per cassar nius m'he enfilad:
Jo veuré si algun n'y trob

ó un colom si hey vá á
posar.
Hey há llenya á sa garriga,
hey há brancas y bordays
qu'ha esbaltit lo sec oratge,
y en feré un feix per cremar.
Foch y menjá' així duré,
duré á ma mare y germans...
are á la vila ab mans buidas
hey hauria de tornar.

-Bon atlot, y á sa garriga
com tot sol arribarás?
si esmortit ja estás de fret
y tens es peus mitx gelats?

-Dins d' es pit jo sènt encare un foch qu' escaufa ma sanch, sènt una veu dins mon cor

qui puja é m' diu, allá dalt.
-Benehít sias, atlot,
per ta mare y tos germans!

M. V. AMER.