Imágenes de páginas
PDF
EPUB

avant nos pugan fer en ningun cas), sev'rá ab un batalló de cinch mil enfants, y cinch cents cavalls, pagats, armats, y municionats, á gasto de la provincia, los quals haurán de servir dins la mateixa provincia, no fora della, sempre que hi haurá necesitat, la qual se entenga, serhi sempre que la provincia estará com vuy assitiada, 6 invadida de las armas del rey de Castella, ó en temor clar, y patent de estarho, y fora dit cas, tothora, y quant lo lloctinent general de sa Magestat, junt ab los deputats del Principat de Catalunya, judicarán esser necessari cridat ab ells lo conseller de la ciutat de Barcelona, al qual tocará entrar en braços, y aço sens perjudici de altre major servey, si en cas de major, y mes urgent necessitat lo voldrá fer la provincia voluntariament.

16. Quant al que toca als gastos que se han de fer en la provincia per rahó de las fortificacions necessarias en ella, y per la paga y sou dels soldats francesos, ó de altra natió, que no serán catalans, que estarán en los presidis, y per suplement del que será menester per la paga de dits soldats, á mes del que ordinariament se paga per sa Magestat, se tractará en las primeras corts generals y entretant no cessarán la ciutat de Barcelona, y demes ciutats, vilas, y universitats de Catalunya de fer respectivament los gastos per las suas fortifications, y altras cosas necessarias per sa defensa, com fins assi se ha acostumat.

Los rey, vistos y examinats paraula per paraula en son consell los alticles antescrits, sa Magestat los ha agrahits, y acceptats, agraheix, y accepta, y promet en fe, y paraula real, guardarlos, y observarlos inviolablement, y promet que quant fará lo jurament acostumat per los comptes de Barcelona, Rosselló y Cerdanya, en lo principi de son gobern, jurará la observança de dits capítols, y axí mateix ho fará sos succesors. Dat en Perona á 19 de Setiembre de 1641.»

LOUIS.

Locus Sigilli.

Boutilhier.

IV (Cap. XXVI).

POESÍA PREMIADA EN EL CERTAMEN QUE TUVO LUGAR CON MOTIVO DE LA MUERTE DE PABLO CLARÍS.

(De un impreso coetáneo.)

SILVA.

Anima pura, quen regió divina
Descansas vencedora

De funest occident, á eterna Aurora,
Tú que la esfera habitas cristalina,
En la inmortal morada

De la suprema zona,
Que faustament destina

Igual á tas virtuts gloria sagrada,
Digne á tots merits, inclita corona.

O Claris generós, célebre, invicte,
A qui la Patria, y la suprema esfera
En pomposa pietat, en pompa pia,
Aclama, honra y venera;

Ou esta humil, y rústica Talia,

Que pera tanta gloria

Que pera empresa tanta

Metrica inspiració desija, cuanta

Ab célebre alabansa,

Consagra á ta memoria,

Lo temps en bronzos, en diamants la historia,
Espanya en iras, y en trofeos Fransa.

Ou est de ma ronca musa

Rudo estil, tosco borró,
Quem ta gloria vencedora,
Amparo afecta piadós.

Tal en la deserta Arabia
Entre aromatichs olors,

Breu present, alat incendi

Fenix de nedica al Sol.

Tal á Ceres, tal á Flora Culto ofereixen devot Corona estival de espigas, Copia rustica de flors.

Tal de Pomona als Altars

Per grosser agricultor

Fruits humils, en toscas fullas
Víctima sagrada son.

Tal pesadament tenaz
Náufrago maritim bot,
Ancora consagra corva
Als semiescamats Tritons.

Tal jo, de mon rudo ingeni
Oferesch á ton clar nom,
Mol afecte, en poch efecte,

Molt impuls en señal poc.

De la Libia abrasada á las arenas

En regions ocultas

Caverna forman vorasment obscura
Concavitats ocultas,

Que de tenebres plenas

Teatro son de horror, centro de penas. Del aire ambient la cualitat impura, Ploma veloz en son districte ignora, No aqui turba canora

Las auroras saluda lisonjera,

Sols torpe, y agorera

Sas queixas repeteix veu iracunda,
De Escálafo, ja ploma acelerada
De hostilitats volatils infestada,
Que tristament enorme

A la Deesa está acusant Triforme.
Aquesta donchs profunda
Estació de la nit, terror del dia
La Enveja ocupa impía,

La Enveja habita inmunda,

Furia tremenda, formidable fera,
De mes serpens crinida,

Que de Alecto Tesifons y Megera,
En multitut confusa

Negres cenyiren aspids á Medusa.
Aquí de exelsas glorias aplaudida,
De trofeos honrosos adornada,
De palmas magestosas circuida,
De llorers generosos coronada,
De orellas, y ulls vestida,
Y de alas adornada,

Sonant la trompa que el valor aclama
Axi á la Enveja va parlar la fama.
Horror potentós del Orbe,

Que desde la adusta Libia,
Fins á la Scithia gelada
Imperi univers dominas.

Monstruo injustament horrendo,

Furia vorazment inica,

Que ab ton cor, sustento infausto,

Ta fas dilata canina;

Tu que ab lo Odi solament
Conjuncta tens simpatía
Contubernal á ta furia,
Y complice á ta malicia;
Tu que á Cain arrogant
Impellires venjativa

[blocks in formation]

Monstruo vil, Enveja impía,
Las glorias, que á sa alabanza
Fins á ton furor incitan.

Iscan contra mon accent,
Iras que tos ulls fulminan,
Furors, que ta llengua aborta,
Pesars, que ta veu conspira.

Que á be quen ulls, llegua, y veu, Pesars, iras, furor iscan, Juntament ab tas memorias

Célebres farás las mias.

Yo so la fama, yo so

Á qui las aras antigas
Per Heganthéa deitát
De la terra adoran filla;

Yo so, la que ab trompa ufana
Sonorament peregrina

Eternitats alimenta,

Immortalitats anima.

Cuanta pirámide exselsa,

Cuanta remontada Pira

Eternas enseña glorias,

Perennes sigles indica.

Cuanta pompa memorable,
Cuanta aclamació propicia
Caducas dilatan cendres,
Debils conservan reliquias,

Efectes son de ma trompa,
Que ditxosament inspira
En cada accent molt honor,
Y en cada honor molta vida.
Y ara no vana ambició
Justa sí empresa, me incita,
Que de la Libia abrasada.
Penetre lo torpe clima.

Hont Betulo, y Llobregat
Campaña argentan florida,
Esmalt vistós de sas onas,

« AnteriorContinuar »