avant nos pugan fer en ningun cas), sev'rá ab un batalló de cinch mil enfants, y cinch cents cavalls, pagats, armats, y municionats, á gasto de la provincia, los quals haurán de servir dins la mateixa provincia, no fora della, sempre que hi haurá necesitat, la qual se entenga, serhi sempre que la provincia estará com vuy assitiada, 6 invadida de las armas del rey de Castella, ó en temor clar, y patent de estarho, y fora dit cas, tothora, y quant lo lloctinent general de sa Magestat, junt ab los deputats del Principat de Catalunya, judicarán esser necessari cridat ab ells lo conseller de la ciutat de Barcelona, al qual tocará entrar en braços, y aço sens perjudici de altre major servey, si en cas de major, y mes urgent necessitat lo voldrá fer la provincia voluntariament. 16. Quant al que toca als gastos que se han de fer en la provincia per rahó de las fortificacions necessarias en ella, y per la paga y sou dels soldats francesos, ó de altra natió, que no serán catalans, que estarán en los presidis, y per suplement del que será menester per la paga de dits soldats, á mes del que ordinariament se paga per sa Magestat, se tractará en las primeras corts generals y entretant no cessarán la ciutat de Barcelona, y demes ciutats, vilas, y universitats de Catalunya de fer respectivament los gastos per las suas fortifications, y altras cosas necessarias per sa defensa, com fins assi se ha acostumat. Los rey, vistos y examinats paraula per paraula en son consell los alticles antescrits, sa Magestat los ha agrahits, y acceptats, agraheix, y accepta, y promet en fe, y paraula real, guardarlos, y observarlos inviolablement, y promet que quant fará lo jurament acostumat per los comptes de Barcelona, Rosselló y Cerdanya, en lo principi de son gobern, jurará la observança de dits capítols, y axí mateix ho fará sos succesors. Dat en Perona á 19 de Setiembre de 1641.» LOUIS. Locus Sigilli. Boutilhier. IV (Cap. XXVI). POESÍA PREMIADA EN EL CERTAMEN QUE TUVO LUGAR CON MOTIVO DE LA MUERTE DE PABLO CLARÍS. (De un impreso coetáneo.) SILVA. Anima pura, quen regió divina De funest occident, á eterna Aurora, De la suprema zona, Igual á tas virtuts gloria sagrada, O Claris generós, célebre, invicte, Ou esta humil, y rústica Talia, Que pera tanta gloria Que pera empresa tanta Metrica inspiració desija, cuanta Ab célebre alabansa, Consagra á ta memoria, Lo temps en bronzos, en diamants la historia, Ou est de ma ronca musa Rudo estil, tosco borró, Tal en la deserta Arabia Breu present, alat incendi Fenix de nedica al Sol. Tal á Ceres, tal á Flora Culto ofereixen devot Corona estival de espigas, Copia rustica de flors. Tal de Pomona als Altars Per grosser agricultor Fruits humils, en toscas fullas Tal pesadament tenaz Tal jo, de mon rudo ingeni Molt impuls en señal poc. De la Libia abrasada á las arenas En regions ocultas Caverna forman vorasment obscura Que de tenebres plenas Teatro son de horror, centro de penas. Del aire ambient la cualitat impura, Ploma veloz en son districte ignora, No aqui turba canora Las auroras saluda lisonjera, Sols torpe, y agorera Sas queixas repeteix veu iracunda, A la Deesa está acusant Triforme. La Enveja habita inmunda, Furia tremenda, formidable fera, Que de Alecto Tesifons y Megera, Negres cenyiren aspids á Medusa. Sonant la trompa que el valor aclama Que desde la adusta Libia, Monstruo injustament horrendo, Furia vorazment inica, Que ab ton cor, sustento infausto, Ta fas dilata canina; Tu que ab lo Odi solament Monstruo vil, Enveja impía, Iscan contra mon accent, Que á be quen ulls, llegua, y veu, Pesars, iras, furor iscan, Juntament ab tas memorias Célebres farás las mias. Yo so la fama, yo so Á qui las aras antigas Yo so, la que ab trompa ufana Eternitats alimenta, Immortalitats anima. Cuanta pirámide exselsa, Cuanta remontada Pira Eternas enseña glorias, Perennes sigles indica. Cuanta pompa memorable, Efectes son de ma trompa, Hont Betulo, y Llobregat |