XII (Cap. XXXII).

RELACIÓ VERDADERA

DE TOT LO QUE HA SUCCEHIT AL EXERCIT DE SA MAGESTAT EN CATHALUNYA, Y LO QUE HA PASSAT AL PASSAR EL RIU DE SEGRE, Y DE NOGUERA PALLARESA, GOBERNAT PER LO SERENISSIM COMTE DE HARCOURT, VIRREY, Y GENERAL DELS EXERCITS DE SA MAGESTAT EN LOS PRESENTS PRINCIPAT Y COMTATS.

Aqui se anyadeix la batalla donada á Llorens á 22 de juny de 1645.

(De un impreso coetáneo.)

«Lo siti de Rosas essent de la importancia que tot lo mon sap, y per aquest efecte no podia reixir que per la oposicio de una part de las forsas del Rey nostre Señor destinadas per Catalunya, baix los ordens del serenissim senyor Comte de Harcourt, ab la qual fent front al exercit del Rey de Castella, per impedir lo socorro per terra a dita plassa ab forsas ubertas, y de atacar las altres que nosaltres ocupam, mentres que laltra part de las ditas forsas de sa Magestat se atacavan al dit siti de Rosas; y per lo favor de la oposicio de sa Alteza del costat de la terra, y de la armada Naval de sa dita Magestad per la part de la mar. Lo senyor Comte Duplessis Praslin Lloctinent General de sa Alteza podria verisimilment venir al cap de aquesta empresa, abans que la Armada naval dels enemichs no fos apunt pera poder socorrer la dita plassa, la conservacio de la qual essent de una importancia incomparable, ab las forsas de la guarnicio que lo enemich tenia en dita plassa, y ab la diligencia extraordinaria que ells avian preparada sa Armada naval, tenia a sa Alteza suspes de la incertitut del succes, fins a la capitulació de la plassa, tres dies despres de la qual capitulació la dita Armada naval se trová en estat de la socorrer; de manera que sa Alteza no podia fer cosa sobre la frontera, sino observar lo exercit dels enemichs, atrincherats de laltra part del riu de Segre, lo qual

passatje nos podia provar sens aventurar evidentment la perdua de las tropas que podian assegurar lo rendiment de Rosas, ho en cas de altre accident donar la ma a aquellas que se eran atacadas en aquella entrepresa per restar en lo estat de ser senyor de la campanya, y emplear utilment las armas de sa Magestat del costat de la frontera. Pero vent sa Alteza las dificultats del passatje del riu de Segre tots los dies per la gran abundancia de las ayguas que baxan de las montanyas de las neus, fent creixer lo dit riu, que no restava ningun vado, ahont los enemichs avian tingut temps de fortificarse poderosament en tots los passos menos dificultosos. Sa Alteza feu tentar alguns dias abans de la presa de Rosas per un gros de 1.200 homens de peu, y 400 cavalls baix la conducta del senyor Comte Xavot Mariscal de Camp la suspresa del pont de Camarasa, ahont aixi mateix lo senyor de sant Aunetz Mariscal de Camp avia pres lo Castell alguns dies avans, y lo dit senyor Compte Xavot aventli tan dichosament reixit, juntament ab lo Cavaller Daustrein, y lo senyor de Maran Ajudans ' de mestre de Camp, que aviant passat lo riu nadant, ab deu, ó dotze soldats de cavall lleugers: y los altres quels era estat ordenat per tentar lo vado, no avent pogut seguirlos, se feren senyors per bona fortuna del reducto que tenian los enemichs al cap del pont, lo qual guardaven ab 120 homens, los quals se rendiren á discrecio, no podent creurer los enemichs que aquell petit número los hagués gosats atacarlos sens ser sostinguts de major numero. Aquest succes nos resta del tot inútil, perque quant los enemichs se retiraren posaren foch al arch del pon, que se avia reparat ab terra, y faxina, y lo ensengueren ab tanta violencia, que fonch impossible apagarlo que no fos enterament cremat: de manera que lo passatge del pont sentnos estat impedit per aquesta ocasio, y lo senyor Compte Xabot no podent fer reixir lo seu intent, de fer passar algunas tropas dins las barcas que sa Alteza li avia embiada, y la gran multitud del aygua del riu lo estorbava de passar al altra part, se contentá de aver morts, y degollats ab alguna pessa de campanya, y de nostra mosqueteria allot

jada aventatjosament passats de sinch, ó sis cents homens dels enemichs, los quals avian embiat, de aquesta part del riu un gros de cavalleria per impedir que los nostres no passassen. Pero com sa Alteza no veya cosa de mes importancia, y de mes glorias á las Armas del Rey, que lo passatje del dit riu de Segre, al qual los enemichs se apoderarem la campanya passada, prenent Balaguer, y Lleyda; y ara no gosant aventurar una batalla per lo socorro de Rosas, contra sa Alteza, avian aplicadas totas sas forsas a guardar la vora del dit riu, avent travallat ab tant gran cuydado, y prevencio, que noy havia lloch de esperar lo succes de nostre pasatje, sino en llevarlos la opinio que nosaltres no teniem pensament de passar lo dit riu. Sa Alteza avent allotjat en diversos quartels prop de Cervera totas sas tropas, fent demostratió de no voler entrepender cosa fins lo rendiment de Rosas, per no posar en dubte lo bon intent de una execucio tan considerable que estaba tan avansada, feu judicar que ell no estava posat dins sas postas, sino per donar mes comodament la ma á las tropas que se li devian aggregar despres del dit siti de Rosas. En lo interim lo assento que sa Alteza feu en aquells cuartels, li doná temps de fer cercar ab cuidado los medis de tentar de passar lo riu de Noguera Pallaresa, que se junta ab Segre una llegua mes alt de Camarasa, lo qual se podia anar en passant lo riu Segre sobre lo pont de Alós, que nosaltres ocupam, avent fet pesquissa per tots los medis de passar Noguera als llochs que los enemichs guardaven menos, per raho dels mals camins, y que seria imposible a las nostras tropas poder pasar. Sabent per relacio del senyor de Sant Aunetz Mariscal de Camp, que avia estat per diferents voltas a regoneixer los millors vados, y á visitar los pasatjes per hont y avia mes apariencia de fer un pont sens noticia dels enemichs, com també per la relacio del senyor Duplessis Besanson Mariscal de Camp, que avia també embiat per veurer los llochs que lo senyor de Aubigni Ajudant de Mestre de Camp avia regoneguts per tenir particular conexensa del Pais, ab la asistencia de alguns naturals ben afectes que podia probar lo passatje de

algunas tropas sobre un pont de cordas, que esperaba ab los amichs de poder fer sens que los enemichs ne tinguessen noticia.

>> Sa Alteza sabent las dificultats que podian ocorrer en la execucio de aquest designe; pero avent considerat que Rosas era presa, noy avia cosa á intentar per lo passatge dels rius que no se agués de entrepender, á demés que en lo designe que se avia proposat, noy avia altre perill que de ser descuberts per los enemichs en fent lo pont, resolgué aquest designe, y per millor reexir, feu correr la paraula que volia avançar la Armada vers Tarragona, avent per aquest effecte donat los ordes á las tropas pera marchar de aquell costat, y als 13 del corrent mes avent embiat lo senyor de Aubigny ab las gumenas, y altras cosas necessarias per fer lo pont, que era estat determinat se fes en front de Fontlluge á una llegua mes amunt del vado de la Masana, que los enemichs guardaven ab cuydado, com á un dels millors del riu de Noguera.

>>Essent vingut lo senyor Duplessis Besanson per torn pera destacarse ab lo gros que avia de servir en aquesta ocasio, sa Alteza li doná orde de partir de Agramunt lo endema á 14 ab 1.200 cavalls, y 2.500 homens de peu de totas las tropas ques trobaven al lloch destinat per pendrer pa per quatre dias, y las municions de guerra necessarias pera dit efecte.

»Pero perque la infanteria avia de passar sobre lo dit pont, y la cavalleria al dit vado de la Masana, á dos horas de cami del dit pont, y que avans se debia rechazar del dit vado, perque los enemichs lo tenian molt ben fortificat, guardantlo de quatre á sinch cents homens: fonch judicat, que noy avia massa de dos Mariscals de Camp per exa empresa, y lo senyor de Sant Aunetz se oferi de ser del partit per passar ab la cavalleria al vado.

»No podent aquestas tropas marchar que per fragosas montanyas, y mals camins, marchant sempre á la desfilada, lo senyor Duplessis se pará la infanteria en vuyt petits batallons, y lo senyor de Sant Aunetz la Cavalleria en vint y dos esquadrons, aquella comandada per lo senyor Comp

te de Oreny Mestre de Camp del Regiment de Campanya, y lo senyor Baró de Pallés altre Mestre de Camp, y par de laltra per lo Compte Brollio Coronel governant lo Regiment de sa eminencia; lo senyor Chambon fonch axi mateix comandat per Sargento de Batalla, y lo senyor de Clarmont, de Aubigny, Dupin, lo Cavaller Daustrien, Descombies, y Senglas per Ajudants de Mestre de Camp.

>> Las cosas axí disposadas, lo dit senyor de Sant Aunetz, y Duplessis se trobaren lo mateix die á mitja hora de cami dels llochs ahont devian passar los rius, ahont lo senyor de Aubigny los doná noticia que lo pont de cordes. estava fet, y que lo cavaller Daustrien era pasat ab cent homens del Regiment de Santonge, y sinquanta del Batallo de Catalunya, comandats per un Capitá y un alferez, y dos rectors que particularment aviant travallat á fer lo dit pont, y que serviren molt be en lo pasatje de las montanyas, y quaranta bons homens del Pais, que avian ocupat lo alt de las montanyas.

»Dijous á 15 lo dit senyor Duplessis passá sobre lo dit pont ab la infanteria, en que tot lo dia fonch empleat des"de las sinch del mati, fins á las sinch de la tarda, per causa de la instabilitat del dit pont, que era fet de quatre petitas gumenas, las quals no se podian bastantament estirar per anivellar lo dit pont, que estava fet en figura de un arc al reves, de modo que no podia pasar sino hu tras laltre; pero la bona dicha y afició de tots los que obraven en esta ocasió fonc tal, que noy succehi ninguna desgracia y com la diligencia era lo principal y mes necesari, los dos batallons del Regiment de Champanya, havent son Mestre de Camp lo Compte de Dorigni passat á la testa, y lo senyor Duplessis lo segundá, y en tant que lo Regiment de Champanya desfilava, lo senyor Duplessis se servia de una petita barca que avia fet baixar de Tremp, per passar al mateix temps lo batalló del Regiment de Harcourt, entre tant que la resta de la infanteria acababa de passar sobre lo pont, lo dit senyor Duplessis guanyá lo alt de una gran montanya ab los quatre batallons del primer batalló, de hont destacá lo senyor de Clarmont ajudant de 25

TOMO XVI